Campanya contra l’assetjament sexual al Marroc: “no em callo”

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic

Imatge: Cartell de la campanya Masaktach contra l’assetjament sexual al Marroc.

Amb motiu de l’entrada en vigor al Marroc de la llei sobre la lluita contra la violència contra les dones, el grup d’activistes Masaktach ha iniciat una campanya de conscienciació i denúncia per tot el país. Primer a Internet, amb l’etiqueta #ila_dsser_seffri (si et falta al respecte, xiula) i #masaktach (no em callo) i després als carrers de les principals ciutats repartint xiulets. La campanya anima les dones denunciar i fer visibles els casos d’assetjament. A xiular, literalment, per denunciar-los i demanar ajuda, si és necessari.

El segon cap de setmana de novembre se’n van distribuir 20.000 a Rabat, Casablanca, Marràqueix, Tetuan i Beni Mel·lal. Tot i que Beni Mel·lal no és una localitat gran, Masaktach hi ha estat darrerament molt actiu ajudant la família d’una noia de 17 anys que va ser segrestada, torturada i violada durant dos mesos per un grup de 12 homes, el judici contra els quals ha començat aquesta tardor.

Masaktach s’ha inspirat en una campanya institucional de l’ajuntament de Mèxic que va repartir milers de xiulets per ajudar a prevenir les agressions sexuals. En el cas del Marroc, la campanya ha sorgit de la societat civil i coincideix amb l’entrada en vigor d’una llei molt celebrada per les organitzacions de defensa dels drets de les dones. Entre altres novetats, la legislació que ara s’estrena considera violència contra les dones “qualsevol acte basat en la discriminació sexual que impliqui un perjudici físic, psicològic, sexual o econòmic per a la dona. La llei també criminalitza el ciberassetjament i els matrimonis forçosos.

La llei no és simplement una declaració d’intencions sense capacitat de fer-se respectar perquè, a més d’ampliar la definició d’abús i assetjament a actes que fins ara quedaven impunes, augmenta les penes sobre els seus responsables: prohibició d’acostar-se a la víctima, pena de presó i multa, la duració i l’import de les quals es corresponen a la gravetat dels fets. Per exemple, en el cas dels matrimonis forçats, les penes són d’entre 10.000 i 30.000 dirhams de multa (entre 900 i 3.000 euros) i entre un mes i cinc anys de presó.

Amb tot, les organitzacions de Drets Humans lamenten que els legisladors hagin evitat incloure-hi de forma clara la violència domèstica. Alerten que, a l’hora de la veritat, això pot generar llacunes legals o interpretacions poc favorables a les víctimes per part dels jutges. Alguns grups, com Amnistia Internacional reclamen que les autoritats detallin de forma més exhaustiva les formes de violència dins la família i que defineixin amb claredat el concepte “discriminació de les dones”.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Algunes enquestes oficials ens ajuden a fer-nos una idea del context en què apareix aquesta llei i de la percepció que tenen els homes marroquins de la situació que denuncien organitzacions com Masaktach. L’Alt Comissionat de Planificació, que és l’entitat encarregada de fer les estadístiques oficials al Marroc, va publicar el 2009 l’enquesta més important que s’ha fet sobre aquesta temàtica. Segons aquest estudi, el 62,8 de les dones afirmaven haver estat víctimes de violència psicològica, física, sexual o econòmica en el darrer any. Entre d’altres, el 8,7 % de les dones havien estat objecte de violència física en el mes anterior a l’enquesta. Mentre que la violència dins la llar afectava un 6,6 % de les dones.

Una enquesta posterior de l’Entitat de l’ONU per a la igualtat de sexe i l’apoderament de la dona revela que el 63% de les dones enquestades havien patit casos d’assetjament sexual, la majoria dels quals relacionats amb mirades insistents i comentaris ofensius.

Per la seva banda, el 53% dels homes reconeixia haver assetjat alguna dona. La majoria asseguraven que ho feien “per divertir-se”. Un altre 60% considerava que la roba provocativa o la presència d’una dona en un lloc públic a la nit justifiquen algunes formes d’assetjament o de violència sexual.

És evident que encara hi ha terreny legal i polític per recórrer en aquest àmbit, com apunten els activistes. Però també hem de tenir present que, de vegades, la llei marroquina no és tant nefasta com la gent s’imagina. En certes ocasions, el gruix de la població desconeix els seus drets i, per tant, no aprofita els avenços legals existents. La mateixa enquesta de l’ONU a la que fèiem referència conclou que només una quarta part de la població marroquina coneix les lleis contra la violència, el divorci o la quota de representació femenina al Parlament, entre d’altres.

Najat Aatabou i la cançó Mudawana

Les reformes legals en aquest àmbit venen de lluny. Una de les més comentades a dins i fora del país va tenir lloc el 2004, quan es va fer una important i polèmica modificació de la Mudawana, o Codi de Família del Marroc. La Mudawana és el corpus legal que regula els assumptes relacionats amb el matrimoni, la poligàmia, el divorci, les herències i la custodia dels fills.

L’aprovació de la reforma de la Mudawana no va ser senzilla. Durant el procés de negociació, els islamistes van oposar-s’hi frontalment i van arribar a treure al carrer centenars de milers de persones per demostrar al govern la seva força i capacitat de convocatòria. Amb tot, la necessitat d’adaptar la llei a les necessitats de la societat es va acabar imposant a la por a la possible reacció irada dels islamistes.

La reforma més destacada del Codi de Família va ser la definició del repudi i el divorci com la dissolució dels llaços matrimonials exercida tant per l’home com per la dona. Des d’aleshores, la llei amplia els casos en què les dones poden demanar el divorci, incrementa les pensions que l’home ha de pagar a la dona i afavoreix la possibilitat d’arribar a acords pel repartiment de béns.

També elimina la figura del tutor per a les dones majors d’edat, eleva l’edat legal per al matrimoni de 16 a 18 anys i limita i imposa nous obstacles a la pràctica de la poligàmia. La primera conseqüència de la nova llei va ser l’augment, l’any següent, d’un 48,16 % del les peticions de divorci per part de dones i dels divorcis pactats.

En aquell moment, la cantant Najat Aatabou va usar la seva gran popularitat per fer arribar el missatge de la reforma de la Mudawana al seu públic. Va fer una cançó en àrab dialectal per a difondre’n els continguts més destacats entre les dones de mitjana edat. De la mateixa manera que, avui, Masaktach difon a través de Twitter eslògans i consells dirigits a les joves marroquines.

Najat Atabou – Moudawana


Aatabou és coneguda per haver donat veu a les dones que són víctimes de tota mena d’injustícies pel fet de ser dones. Això ho fa amb coneixement de causa. La seva pròpia família no va acceptar mai la seva vocació artística i, quan va començar a ser popular, els seus germans la van amenaçar de mort. Va haver de fugir de casa. Anys després, quan ja era una estrella de la música consolidada, es va reconciliar amb la família.

En el vídeo següent podeu escoltar una altra cançó que relata l’experiència d’una dona que espera a casa, mentre el marit infidel és fora fent de les seves… Potser alguns acords de la cançó us sonen perquè el 2004 va ser samplerizada per The Chemical Brothers.

Najat Aatabou – Hadi Kedba Bayna (1987)

The Chemical Brothers – Galvanize (2004)

La pel·lícula ‘La font de les dones’

Molts llibres i pel·lícules han retratat els canvis que les dones marroquines han afrontat i impulsat les darreres dècades. La pel·lícula ‘La font de les dones’ és una de les més conegudes. Fa una anàlisi del món rural del Marroc a partir d’una història basada en un fet real que va tenir lloc el 2001 a Turquia. Les dones turques de Kirca, cansades d’haver de fer viatges diaris de més de deu quilòmetres a través de tortuosos camins per anar a buscar aigua a la font, es van negar a mantenir relacions sexuals amb els seus marits fins que no construïssin una canalització d’aigua fins al poble. En el film també s’hi mostren algunes pinzellades de les visions contraposades de l’islam que conviuen al Marroc.

La source des femmes (doblat a l’espanyol)


Trobades de dones musulmanes i sobre amazigues a Barcelona

L’Associació de Dones Musulmanes a Catalunya celebra el 24 de novembre la primera trobada de dones musulmanes. És un acte obert a totes les dones musulmanes o interessades en l’islam.

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic

Per la seva banda, la Casa Amaziga de Catalunya ofereix aquests dies una sèrie de xerrades, dues de les qual dedicades a les dones: Dones del Rif: vectors de canvi en la societat rifenya i Les dones amazigues avui, de la resistència a la resiliència.

Si teniu curiositat, dubtes o preguntes sobre les dones àrabs, amazigues i l’islam, segur que aquests dos espais de debat seran llocs adequats per exposar-los.

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)


Podeu deixar els vostres comentaris en aquesta mateixa pàgina (una mica més avall i no cal que hi poseu l’e-mail si no voleu), o en el nostre Facebook.

Totes les opinions són benvingudes.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de arabislam, General, Marroc, Música i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Campanya contra l’assetjament sexual al Marroc: “no em callo”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*