lnterpretant el món àrab i l'islam

Imatge: la ‘sharia police’ patrulla algunes ciutats del Regne Unit i Alemanya amb el consentiment de les autoritats

El procés de radicalització de joves musulmans es produeix d’una forma similar a qualsevol altre procés de captació, ja sigui per una secta o per un grup radical violent de qualsevol altra ideologia.

Alguns experts també comparen l’estratègia dels captadors als moviments d’aproximació a la víctima i d’aïllament del seu entorn que fan els pederastes.

En tots els casos es tracta d’identificar una persona amb el perfil adequat i seguir els passos següents: acostar-s’hi amb un discurs amable, generar confiança, anar endurint el discurs alhora que es genera certa dependència del nou grup, se separa la persona del seu entorn habitual i, finalment, se’l prepara per atemptar o per acceptar l’abús.

(més…)

Imatge: Mapa del Pròxim Orient

El conflicte entre l’Aràbia Saudita i Qatar⁽¹⁾ sembla que ha agafat el món per sorpresa. Però el distanciament i la tensió creixents entre aquests dos països veïns i que comparteixen llengua i religió va començar fa dues dècades, amb l’arribada al poder del pare de l’actual emir de Qatar. Als anys 90, el xeic Hamad va impulsar-ne el creixement econòmic i, sobretot, va convertir aquest petit país en un actor polític i diplomàtic de primer ordre.

(més…)

S’acostuma a dir que l’amazic, o berber, és la tercera llengua (jo afegeixo materna) més parlada a Catalunya després de l’espanyol i el català. No en tenim dades definitives, però tot indica que més de dos terços de les persones d’origen marroquí (uns 200.000 de 280.000) i algerià (6.000 d’uns 9.000) que viuen a Catalunya són amazigues.

Amb tot, això no ha estat suficient per treure de l’anonimat i fer visible a casa nostra aquesta cultura africana compartida per més de 20 milions de persones. Durant força temps el nostre desconeixement ha invisibilitzat els amazics. Els hem tractat com a àrabs i ens hi hem dirigit en l’àrab clàssic oficial dels seus països d’origen. Això podria començar a canviar amb la publicació a Barcelona del diccionari estàndard de llengua amaziga més important que s’ha fet mai.

(més…)

Kurdish PKK Guerillas by @Kurdishstruggle (CC BY 2.0)

Amb pocs dies de diferència he llegit diversos articles de la premsa generalista destinats a exposar la desgràcia del poble yazidita⁽¹⁾. D’una banda, em genera certa esperança que, per fi, algú altre mostri interès pel genocidi per motius religiosos que s’està consumant al nord de l’Iraq. Però no m’acaba de convèncer el relat que els mitjans ens ofereixen sobre el paper que les milícies kurdes han jugat en aquesta catàstrofe.

(més…)

Si vàreu venir a alguna de les conferències d’aquesta primavera ja ho sabíeu: la branca siriana d’Al-Qaida fa temps que mira de netejar la seva imatge per fer veure que no és tant radical com sembla, en un intent de posicionar-se com la tercera via entre la dictadura de Baixar al-Assad i el règim fanàtic del terror encarnat en l’Estat Islàmic.

(més…)

Manifestació popular de suport a l’Estat Islàmic a la ciutat iraquiana de Mossul.

Vaig aprofitar la meva participació en el programa El Matí de Catalunya Ràdio dedicat als atemptats del 22 de març a Brussel·les per a fer una breu reflexió sobre com els mitjans de comunicació ens expliquen i ens interpreten les notícies que ens arriben del Pròxim Orient. També vam conversar amb l’antropòleg Jordi Moreras sobre els motius que impulsen un cert perfil de joves a lluitar a les ordres de l’Estat Islàmic.

Els meus comentaris al respecte van sorprendre la gent de la ràdio. De fet, crec que no els van fer molta gràcia. Però què se suposa que hem de fer quan un mitjà ens ofereix l’oportunitat de fer arribar la nostra veu a milers de persones? Repassar tòpics, repetir el que tothom sap, dir allò que sona amable a l’oïda de l’interlocutor, o bé compartir les idees que han ajudat els que més en saben a entendre l’origen dels problemes que ens preocupen i intuir les possibles solucions?

En tot moment vaig tenir molt clar que no podia marxar de l’estudi sense compartir amb l’audiència les dues idees que podeu escoltar en els primers minuts de l’àudio següent.

(més…)

L’estació de metro Maalbeek/Maelbeek de Brussel·les.

Poques hores després dels atemptats del 22 de març contra l’aeroport i una estació de metro del centre de Brussel·les, vaig concedir una entrevista a Vilaweb per repassar dues de les idees claus que ens ajudaran a contextualitzar els atemptats: la situació en el camp de batalla a Síria i l’Iraq⁽¹⁾ i la situació social de Moleenbeek, que és el barri d’on han sortir bona part dels gihadistes belgues.

(més…)

Poc després dels atemptats de París, vaig escriure per l’espai de discussió i reflexió La Taula Rodona [web deshabilitat] un article sobre els motius dels atacs i quina ha de ser la resposta d’Occident.

(més…)

Desfilada de milicians de l’Estat Islàmic pels carrers de la ciutat siriana de Raqqa.

Pocs dies després de l’entrevista a RKB ràdio: l’origen de l’Estat Islàmic, la situació a Síria i possibles escenaris de futur, vaig tornar-hi per a parlar de l’Estat Islàmic -és un estat o no?-, i del paper d’Al-Qaida i dels països del golf Pèrsic en la guerra, entre d’altres coses.

Abans d’escoltar aquest tall, us recomano que escolteu els 14 minuts de l’entrevista del programa especial dedicat a analitzar els atemptats del 13 i 14 de novembre a París, en què vam resumir en un quart d’hora l’origen d’Al-Qaida i de l’Estat Islàmic, les diferències entre aquests dos grups, la relació entre la guerra de l’Iraq i de Síria, la situació actual en aquest segon país, i vam fer una predicció d’allò que creiem que passarà a Síria en els propers mesos.

(més…)

Infografia publicada pel diari The Indian Express l’endemà dels atemptats

La setmana següent als atemptats múltiples contra la sala de concerts i els restaurants del centre de París, vaig concedir una entrevista a Vilaweb en la que vam tractar tot allò que considero important i necessari per a comprendre l’abast de la qüestió: des dels motius dels atacs, la vinculació dels terroristes amb el golf Pèrsic, i la seductora propaganda que capta joves europeus a la causa de l’Estat Islàmic, fins al possible desenllaç de la guerra de Síria.

(més…)

Aquesta setmana he participat en el debat titulat ‘Causes i conseqüències dels atemptats de París’ del programa L’illa de Robinson, d’El Punt Avui Televisió. Vaig compartir taula amb Francisco del Río, professor de llengües semítiques de la UB, Dani Vilaró, portaveu d’Amnistia Internacional, Pere Almeda i Xavier Torrens, professors de ciència política de la UB, i Jordi Calvo, professor de relacions internacionals de Blanquerna.

Com es tractava d’una edició especial del programa, amb més convidats i amb més temps de l’habitual, s’hi va parlar una mica de tot. A continuació en podeu veure el vídeo. Trobareu el meu particular resum del debat entre el minut 56.30 i 56.50.

(més…)

Manifestants pakistanesos cremen una bandera francesa a Quetta per protestar per les caricatures de Mahoma publicades per Charlie Hebdo, pocs dies després de l’atemptat contra la revista que va fer dotze morts.

En un quart d’hora hem explicat l’origen d’Al-Qaida i de l’Estat Islàmic, hem parlat de les diferències entre aquests dos grups, de la relació entre la guerra de l’Iraq i de Síria i de la situació actual en aquest segon país. També hem fet una predicció d’allò que creiem que passarà en els propers mesos a Síria.

Ha estat en el transcurs d’una entrevista pel magazín d’actualitat “Els nous catalans a RKB“, en el marc d’un programa especial dedicat a analitzar els atemptats del 13 i 14 de novembre a París. Podeu tornar a escoltar el programa en l’enllaç que trobareu a continuació.

(més…)

Aquesta setmana he participat en un debat sobre l’Estat Islàmic al programa L’illa de Robinson, d’El Punt Avui Televisió. Vaig compartir taula amb Mònica Rius, professora d’estudis àrabs i islàmics de la UB, Rashid Ali, director del diari digital InfoTalQual.com, i Montserrat Arbós, professora de la Facultat de Comunicació de Blanquerna-URL.

Malgrat la lògica limitació de temps -no hi ha cap programa que duri les hores necessàries per explicar absolutament tot allò relacionat amb el tema- va ser prou interessant. A continuació en podeu veure el vídeo.

(més…)

La televisió nacional turca va emetre el 19 de febrer a dos quarts de nou del vespre una entrevista que m’havia fet poques hores abans a Barcelona. Hi vaig parlar de l’Estat Islàmic i del seu avenç a l’Iraq i Síria. Algunes de les qüestions que hi vaig tractar: és realment un estat?, com se’l pot combatre?, perquè hi ha tants musulmans de tot el món que s’hi senten atrets?… Les tornaré a comentar aquesta setmana en les xerrades que faré a Manresa i Barcelona. Encara sou a temps de participar-hi.

A continuació, podeu veure l’entrevista de la televisió TRT Türk i la informació de les xerrades.
(més…)

Regions històriques de l’Iraq.

Les darreres setmanes s’han multiplicat les notícies que ens arriben de Síria i l’Iraq. Aquest augment de sons i imatges vinguts del Pròxim Orient se suma al degoteig periòdic de notícies relacionades amb aquesta regió, que ens cau a sobre com una pluja de gotes inconnexes de fets i noms de religions, de grups armats, països i ciutats resistents. Avui mirarem de lligar-ho tot, de relacionar les causes i les conseqüències, i de resumir què passa a Síria i l’Iraq, en poques paraules i d’una forma senzilla, però alhora fidel a la realitat.

(més…)