Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)

A mitja hora en tren d’Estocolm hi ha Södertälje, la ciutat natal del tenista Björn Borg, que compta amb tres equips de futbol professionals: un que porta el nom de la ciutat i els altres dos, de creació més recent… Assyriska FF, fundat el 1974 per la primera onada de refugiats assiris arribats de Turquia, i Syrianska FC, creat el 1977 per la comunitat siríaca-aramea.

Quan aquests dos equips s’enfronten en el marc de la lliga sueca, és per a disputar un derbi que en un món ideal s’hauria de jugar cada any al Pròxim Orient. Les aficions omplen les grades i onegen les banderes blanc-i-blaves assíries i les vermelles amb les ales aramees, mentre coregen càntics en una llengua mil·lenària originària de Mesopotàmia.

(més…)

Com cada any per aquestes dates, el FCBarcelona envia als seus socis una felicitació de Nadal en setze idiomes, més un garbuix de lletres que pretén ser la felicitació en àrab (en copiar i enganxar el text, les lletres els canvien d’ordre). Aquest error es reprodueix cada any, tot i l’acord de patrocini multimilionari del FCB amb dues empreses àrabs: Qatar Foundation (150 milions d’euros) i Etisalat (12 milions).

Aquesta anècdota de les felicitacions és una prova més que l’estratègia dels països del golf Pèrsic d’abocar diners a cabassos als clubs de futbol europeus per a tenir bona imatge i fer-se un lloc a Occident, no els ha servit de gaire.

(més…)

De tot el text de l’editorial de Vicent Partal d’avui, en comentaré un parell de frases: ¿Qatar prova de comprar amb diners la credibilitat que els seus actes no li poden donar?. I ¿ja ho sé que diuen que Qatar camina cap a la democràcia, però això no és garantia de res. Especialment per als cataresos?.

Pel que fa a la primera, caldria puntualitzar que Qatar intenta comprar amb diners el que no poden obtenir a través del seu poder econòmic i polític. No és qüestió de tenir o no tenir credibilitat. Es tracta de fer ús dels diners per a tenir el mateix poder de decisió que els països grans exerceixen a través de les coaccions, les amenaces i les promeses d’intercedir il·legalment en favor d’algú. Així que, uns recorren al maletí, i els altres recorren a la seva xarxa de contactes mafiosos. El que passa és que el maletí el veiem perquè el porta amb poca discreció un nouvingut a l’elit dels més poderosos, mentre que la xarxa d’interessos mafiosos no la veiem perquè estem acostumats a conviure-hi.

(més…)

En el moment de fer-se pública la notícia, alguns mitjans em van demanar l’opinió sobre l’acord entre el FCBarcelona i Qatar Foundation pel patrocini de la samarreta del primer equip de futbol.

Avui, amb motiu de la presentació de la nova equipació amb els nous logos, recupero un article d’opinió publicat a Vilaweb on poso en dubte el principal argument contrari a l’acord, segons el qual no es poden fer tractes amb un país que no celebra eleccions amb els mateixos criteris i estàndards que nosaltres.

Realment creieu que aquest és un argument per a discernir els pobles feliços i les societats justes de les que no ho són? És precisament aquest l’argument que hem d’esgrimir per a descartar el patrocini?

(més…)

El títol d’aquest article fa referència a un comentari escoltat en una cafeteria de Kuwait i que em va inspirar per a escriure un reportatge sobre tot allò que els àrabs han après de Catalunya gràcies al Barça.

Aquests darrers anys, que el Barça forma part de l’elit de quatre o cinc grans clubs europeus més coneguts i admirats (abans només ens ho pensàvem), els àrabs han començat a rebre un seguit d’informacions sobre Catalunya que van més enllà de la simple anècdota. És una llàstima que el procés de coneixement i reconeixement no es dóna en la direcció inversa. El reportatge següent exposa això, alhora que dóna quatre pinzellades sobre la realitat quotidiana de Kuwait.

(més…)

L’actualitat futbolística d’avui a casa nostra és una bona excusa per recordar l’alegria i la passió que genera l’esport a Síria, que ara mateix està vivint un canvi de cicle, i probablement de règim, força traumàtic.

A continuació podeu veure i escoltar els càntics de les aficions del Wahda i el Karama de Damasc. També he afegit un vídeo del club de bàsquet Ahli de Bengazi, a Líbia.