Imatge: la ‘sharia police’ patrulla algunes ciutats del Regne Unit i Alemanya amb el consentiment de les autoritats

El procés de radicalització de joves musulmans es produeix d’una forma similar a qualsevol altre procés de captació, ja sigui per una secta o per un grup radical violent de qualsevol altra ideologia.

Alguns experts també comparen l’estratègia dels captadors als moviments d’aproximació a la víctima i d’aïllament del seu entorn que fan els pederastes.

En tots els casos es tracta d’identificar una persona amb el perfil adequat i seguir els passos següents: acostar-s’hi amb un discurs amable, generar confiança, anar endurint el discurs alhora que es genera certa dependència del nou grup, se separa la persona del seu entorn habitual i, finalment, se’l prepara per atemptar o per acceptar l’abús.

(més…)

Imatge: Regió a cavall de les províncies de Diyala, Saladí i Kirkuk afectada per la proliferació descontrolada de porcs senglars

Els principals mitjans de comunicació d’Europa s’han fet ressò de la mort a l’Iraq de tres membres d’Estat Islàmic sota les peülles de desenes de porcs senglars salvatges.

Els fets van tenir lloc el 23 d’abril, però la notícia no va aparèixer fins al 26 d’abril, en tots els mitjans i amb poques hores de diferència, quan en va parlar el diari anglès The Times. [L’estesa pràctica periodística de deixar en mans de les grans agències la decisió de què és i què no és notícia mereix una reflexió. Però aquest no és l’objectiu de l’article].

(més…)

Imatge: Cartell ‘No room for rumors’ editat als Estats Units en el marc de les campanyes de motivació i propaganda de la II Guerra Mundial.

He llegit amb interès alguns comentaris i intents d’anàlisi de l’ofensiva militar que els Estats Units han llençat contra l’exèrcit sirià en represàlia per l’atac amb armes químiques del 4 d’abril a la ciutat de Khan Xeikhun. No se sap del cert qui hi ha darrere l’atac químic perquè no hi ha cap investigació que aporti proves en cap sentit. Però els mitjans de comunicació i els líders polítics d’Occident han donat per fet que ha estat obra del règim sirià i han aplaudit l’atac americà.

He trobat tres tipus d’arguments al respecte:

(més…)

Imatge: identificació bàsica (àrab) del Programa d’identificació visual (PIV) de la Generalitat de Catalunya

Fa un any us explicava en l’article Com s’ha d’escriure Catalunya en àrab? les diverses maneres d’escriure Catalunya en aquesta llengua. L’article exposava les nombroses combinacions de vocals i consonants que ens ofereix l’àrab gràcies a la presència en aquest idioma de vocals llargues i breus, així com de dues consonants ca (ك i ق) i de dos sons que a nosaltres ens sonen igual: ta (ت i ط). Finalment, argumentava la idoneïtat d’adoptar una escriptura o una altra i justificava la meva preferència personal.

(més…)

Excepcionalment, aquest article està dedicat a analitzar l’actualitat nord-americana. No llegeixo ni escolto tots els mitjans catalans, però els que llegeixo i escolto per informar-me de les eleccions dels Estats Units s’han centrat a ridiculitzar els votants de Trump en comptes d’explicar o analitzar els motius pels quals el voten. Com a molt, han parlat del paper que ha jugat la crisi econòmica i l’atur en l’auge de Trump. Però els catalans sabem prou bé que els pobles no només es mouen per interessos econòmics. De vegades, els canvis socials són més profunds. Per això, avui compartiré amb vosaltres dades i idees que, tot i no estar directament vinculades al món àrab, ens ajudaran a comprendre una mica millor el món en què vivim. Sobretot, us recomano que llegiu el darrer paràgraf de l’article.

(més…)

Bandera pirata. Wikipedia CC0 1.0 Universal (CC0 1.0)

Fa un temps vaig posar un avís al blog que diu que podeu compartir el seu contingut, sempre que no el modifiqueu, que en citeu la font (nom de l’autor, nom del blog i enllaç al blog) i, sobretot, que no useu sense permís els meus articles amb finalitats comercials.

(més…)

Catalunya es pot escriure en àrab de moltes maneres i, de moment, cada mitjà de comunicació i cada govern ho fa com li sembla. Per començar, en àrab hi ha dues lletres que representen variacions del so ‘k’ i dues més que representen variacions del so ‘t’. A més a més, les diverses combinacions d’aquestes lletres amb la presència o absència del grafema que indica la necessitat de llegir els sons ‘k’ i ‘t’ acompanyats d’una ‘a’ ofereixen nombroses combinacions, que hem recollit en el quadre següent.

(més…)

Imatge: La jove Mariam, de 10 anys, referint-se als milicians de l’Estat Islàmic, diu ‘No els faré res, només demanaré a Déu que els perdoni’.

La Mariam és una nena cristiana de l’Iraq⁽¹⁾  que va fugir del seu poble durant l’ofensiva que l’agost de 2014 va dur a terme l’Estat Islàmic als pobles cristians i yazidites del nord del país i que van tenir com a resultat:

• Fugida de 200.000 yazidites ⁽²⁾.

• Fugida de 100.000 cristians.

• Assassinat de 5.000 homes yazidites.

• Segrest i esclavatge de més de 5.000 dones i nens yazidites.

(més…)

Davant l’allau d’opinions dels darrers mesos sobre la conveniència o la legitimitat de publicar o de difondre caricatures del darrer profeta de l’islam, m’he estimat més no parlar ni escriure més del compte. És a dir, he optat per no portar la contrària a cap dels opinadors que, tot comentant el context de l’atemptat de París contra la revista Charlie Hebdo d’avui fa un any, ens han volgut convèncer que és més important ofendre que comprendre.

Tampoc no he dit res als que han volgut vincular o desvincular de la religió els atacs contra la revista que va burlar-se de Mahoma, segons el cas i els seus interessos partidistes. Fins avui, no he gosat de dir-los què interpreto quan els escolto, ni què en penso de les seves propostes quan els llegeixo.

(més…)

Tot repassant els prop de 200 articles què hem escrit en els primers cinc anys del blog, he trobat diverses anàlisis sobre el Pròxim Orient que han resultat premonitòries. Crec que hi hauríeu de fer un cop d’ull i comparar-les amb les versions més populars i mediàtiques dels fets que es van publicar en el seu moment.

He fet un recull de les cinc previsions del blog més destacades. En quatre línies recordo què vam dir que passaria a Líbia, Egipte, Síria, Kurdistan i l’Iraq…

(més…)

Poc després dels atemptats de París, vaig escriure per l’espai de discussió i reflexió La Taula Rodona [web deshabilitat] un article sobre els motius dels atacs i quina ha de ser la resposta d’Occident.

(més…)

Us imagineu un món on la informació flueix constantment i les xarxes socials bullen amb comentaris i opinions sobre injustícies socials i pobles bombardejats, però que, malgrat tot, mira cap a una altra banda quan en un dels suposats focus informatius mundials, en només dos dies, un quart de milió de persones han fugit de casa en direcció a les muntanyes i el desert sense menjar ni aigua?

(més…)

Els negocis són molt important, són el motor de l’economia. Per això les persones que tanquen tractes, fan transaccions i prenen decisions polítiques en l’àmbit econòmic ocupen un lloc important en la societat. Un lloc més elevat que el de la resta de mortals. Per tant, la feina dels que no tanquen tractes, ni fan transaccions, ni prenen decisions polítiques en l’àmbit de l’economia no és tan important. És petita i, de vegades, de tant insignificant es converteix en prescindible.

Aquest és el cas de la feina dels editors, dels traductors i de la gent que escriu, en general. Perquè la seva feina la pot fer qualsevol. Oi que tots sabem escriure i també sabem una mica d’anglès? Aleshores perquè les empreses haurien de pagar una persona que es dediqués exclusivament a escriure cartes o a traduir converses?

(més…)

Un esquema amb quatre dades sobre què hem escrit el 2013 i quins articles han estat els més llegits i els més valorats els darrers dotze mesos: cliqueu aquí per a veure gràfica.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats:

On és l’atac imminent contra Síria, que no arriba	Realitat, somnis, desitjos i ficció en l’anàlisi de Síria
Els problemes d’Egipte no tenen solució	Val la pena que parlem del món àrab en català?

+ Afegir-hi un comentari

_________________________________________________

	L’ús d’Internet al món àrab		Els doodle de Google pel món àrab
	Les claus del conflicte a Síria		Val la pena que parlem del món àrab en català?