Arxiu de la categoria: Periodisme-Opinió

El difícil repte de promocionar un llibre

0

Coberta del llibre Viatge al cor de l'islam
La promoció d’un llibre acostuma a ser complicada. Sobretot si es tracta d’un assaig, en català, que explica el món més enllà de Madrid i Brussel·les i que està escrit per un autor que no forma part de l’star system de les tertúlies dels grans mitjans.

En aquestes circumstàncies, la campanya depèn de dos factors fora de l’abast de l’autor: l’atzar i el temps lliure. El fet que un mitjà en parli o que una llibreria decideixi posar el llibre directament en el racó d’un prestatge no depèn de tu. En el meu cas, i per les notícies que m’han arribat, només un parell de grans llibreries de Barcelona l’han arribat a mostrar en un lloc destacat, com a novetat relacionada amb els fets d’actualitat protagonitzats per Iran i Síria. En d’altres, com les de Rambla Catalunya, ni el trobareu.

Per tant, quan la majoria de grans mitjans nacionals t’ignoren i les llibreries no et serveixen d’aparador, l’èxit del llibre passa per la dedicació de l’autor. Per això he fet referència al temps lliure. Qui estigui en disposició d’anar amunt i avall, de parlar amb tothom, de fer hores de tren i quilòmetres de carretera i de pagar-ho tot de la seva butxaca, tindrà la capacitat d’arribar a nous lectors, encara que sigui d’un en un.

En aquest punt és just que recordi que, malgrat tot, alguns mitjans nacionals s’han interessat per aquesta novetat editorial sobre el Pròxim Orient i l’islam xiïta, motiu pel qual els estic molt agraït: Vilaweb, Nationalia, Sàpiens i El Punt Avui, i el programa En Guàrdia, de Catalunya Ràdio. A banda, n’hi ha alguns de locals que també n’han parlat: Diari de Sabadell, Ràdio Rosselló, Ua1 Lleida Ràdio, Diari de Barcelona.

Vanitat, raó i frustració

En un moment o altre, tots patim el defecte de la vanitat i arribem a pensar que allò que fem i expliquem és del màxim interès per a tothom. Però, en el fons, l’autor d’un assaig sap perfectament que el seu públic és limitat a un perfil de persona concret, amb qui comparteix interessos. Per això, reconec que estic prou content de com ha anat tot. Em sento afortunat d’haver donat a conèixer a través del llibre les meves experiències al Pròxim Orient a un munt de lectors. La campanya de promoció també m’ha permès de conèixer en persona molta gent i dialogar amb tota mena de públics sobre temes tan diversos com el Pròxim Orient, les relacions internacionals, la religió o la immigració.

Tanmateix, molts autors no podem defugir el sentiment de frustració que ens genera el fet de no poder arribar a tot el nostre públic potencial. En cap cas no pretenc vendre milers i milers de llibres, però m’entristeixo quan trobo gent interessada en el Pròxim Orient, el món àrab, l’islam, el periodisme i l’actualitat que no ha sentit a parlar de Viatge al cor de l’islam.

Durant moltes setmanes, no he entès per què el primer llibre que explica l’islam xiïta, la seva relació amb la política i la societat d’Iran i Síria no ha atret l’atenció dels grans mitjans nacionals precisament en el moment en què més han parlat d’islam xiïta, Iran i Síria. Reconec que he estat molt ingenu. Però no sé com desfer-me de la sensació estranya que em genera veure, cada dos per tres, a la televisió i als diaris del país cròniques sobre autors estrangers que viuen a l’estranger i que han escrit llibres en llengües estrangeres.

En cap cas els autors desconeguts pretenem insinuar que som millors escriptors, ni que els nostres llibres superen en qualitat les grans obres internacionals. Però trobo molt trist que els nostres compatriotes i companys de professió no arribin ni a prendre’s la molèstia de plantejar-se si han de dedicar alguns segons d’atenció a un llibre en català, ben escrit i que tracta un tema d’actualitat des d’una perspectiva insòlita per a bona part dels idiomes del nostre entorn. De vegades penso que el problema del llibre és precisament el fet que és escrit en català.

En fi. En el fons, res de tot això m’hauria de sorprendre. Quan vaig fer el llibre Per entendre l’Iraq, l’editoral La Campana va ser l’única que va mostrar interès a publicar-lo. Els feia il·lusió de treure un assaig sobre política internacional en català. El panorama és tan trist que ho van fer per militància. Pels diners, ja us asseguro que no va ser, perquè en van perdre. La prova definitiva que el llibre no havia de triomfar —i creieu-me si us dic que no era per manca de qualitat o interès del tema— és que em van fer més cas a la televisió nacional de Turquia que a Tv3.

Donades les circumstàncies actuals, he decidit deixar estar aquesta cosa meva de voler sortir a la televisió i els programes de ràdio de màxima audiència. Evidentment, encara hi vull sortir, però no els aniré més al darrere. A partir d’ara, miraré de dirigir les energies a promocionar Viatge al cor de l’islam en llibreries de barri, en cooperatives culturals i en clubs de lectura, entorns que em permeten de conversar amb els lectors. Consulteu l’agenda de les pròximes presentacions.

Pel que fa als altres, si estan interessats a conèixer l’islam xiïta i la relació amb l’actualitat a través del primer llibre pensat i escrit en català sobre el tema, ja saben on trobar-me.

Finalment, vull agrair als lectors els seus missatges i el suport en la promoció de Viatge al cor de l’islam. A continuació, trobareu un recull d’alguns dels comentaris que m’han fet arribar.

 

 

Les dues cares de la lluita i la causa kurda

0
Món àrab Pròxim Orient golf Pèrsic islam islàmic musulmans Alcorà Síria Iraq yaziditesImatge: Noies de religió yazidita es manifesten contra el PDK de Massud Barzani
i mostren un cartell en àrab: "El PDK ens va vendre, el PKK ens va salvar"

Des de la ciutat d’Afrín, a Síria, fins a la ciutat a Sanandaj, a Iran, hi ha mil cent quilòmetres de distància. Només amb aquesta dada podem deduir, sense por d’equivocar-nos, que hi ha una gran varietat de situacions i paisatges que defineixen la vida dels kurds escampats per aquesta regió que travessa quatre estats: Iran, Iraq, Síria i Turquia.

En la majoria d’indrets, els kurds són un poble en lluita pel reconeixement dels seus drets. En alguns entorns relativament favorables, exigeixen el respecte de les autoritats per la seva llengua i cultura. Mentre que, en d’altres, malden per sobreviure i no ser exterminats com a poble. També podem deduir, encertadament, que això pot variar depenent del lloc i del moment històric.

Dos models socials i polítics

Malgrat totes les dificultats a les quals els kurds han hagut de fer front durant les darreres dècades, a l’Iraq ha quallat un projecte polític autonòmic, reforçat per un poder militar kurd, que els garanteix la supervivència com a poble. Es tracta del Govern Regional del Kurdistan. Aquesta illa de llibertat kurda en un Pròxim Orient castigat pels conflictes instigats, principalment, per àrabs i turcs esperonats per l’ultranacionalisme o l’islamisme identitari i racista, ha empès a molts a identificar ‘els kurds de l’Iraq’, així, en general, com els bons de la pel·lícula.

Tanmateix, els kurds de l’Iraq també arrosseguen una ombra terrible de crims contra altres pobles i contra la seva pròpia població. Els dos grans partits polítics que s’han repartit el poder del Kurdistan iraquià (Partit Democràtic del Kurdistan i Unió Patriòtica del Kurdistan) han replicat vells esquemes autoritaris àrabs, han fogacitat les institucions i han parasitat la societat civil, creant al seu voltant una xarxa d’interessos tèrbols i de vassallatge, alhora que no dubten a reprimir amb la violència qualsevol veu discordant.

Pel que fa al tracte a les minories, en època de crisi masses de kurds musulmans enfervorides han practicat tota mena d’abusos contra els seus veïns yazidites, cristians i xabak. Normalment, encoratjats per ulemes racistes. Però també per les autoritats polítiques de la regió autònoma kurda, que alguns consideren els bons de la pel·lícula.

En canvi, a l’altra banda de la frontera, els vents no han estat gens favorables per als kurds. Això ens permet de deduir, encertadament, que el discurs, els objectius i les maneres de fer, així com la relació amb les minories de les organitzacions polítiques i de la societat civil no són els mateixos a l’Iraq que a Síria. Pel que fa als kurds de Síria han bastit en les àrees sota el seu control un sistema assembleari en què totes les comunitats tenen veu i vot i que ha atret l’atenció i la fascinació dels moviments de l’esquerra alternativa de tot el món.

En poques paraules, els principals partits i organitzacions de la societat civil del Kurdistan de Síria lluiten per la llibertat. Mentre que els grans partits polítics del Kurdistan de l’Iraq són organitzacions corruptes que han parasitat les institucions per repartir-se la riquesa del país i no dubten a recórrer a la violència per fer callar les veus dissidents.

La imatge que resumeix millor la naturalesa dels dos lideratges és la reacció d’uns i altres a l’arribada de l’Estat Islàmic al nord de l’Iraq, l’agost de 2014, quan va perpetrar el genocidi contra els yazidites. La resposta a la invasió islamista va permetre de comprovar quins són els principis morals i els objectius de cada partit i va exposar les misèries dels dos grans partits kurds de l’Iraq.

Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.

Sinjar 2014

Hem d’iniciar el relat d’aquest desastre humà uns anys enrere, el 2003, quan la caiguda del règim iraquià de Saddam Hussein permet les milícies kurdes de prendre el control del nord de l’Iraq. Des d’aleshores, els kurds controlen el seu país i una franja al sud del Kurdistan poblada per kurds i altres pobles, com assiris i yazidites.

El primer que van fer en assumir el control de les viles assíries i yazidites és desarmar la població. En principi, això no va suposar cap problema, perquè els peixmergues, les forces de seguretat kurdes del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), es van fer càrrec de la seguretat.

Tot va fer un tomb el 3 d’agost de 2014, quan arriben a la plana de Nínive els milicians de l’Estat Islàmic, que en aquella època continuaven ampliant el control sobre un territori amb una extensió equivalent al Regne Unit. Els peixmergues kurds van negar-se a tornar les armes al poble perquè, segons deien, s’encarregarien de defensar la població dels terroristes. Però no va ser així. Van fugir i van abandonar la població civil yazidita desarmada a la seva sort.

Els kurds diuen que van haver de tocar a retirada perquè no podien fer front a la major capacitat logística de l’Estat Islàmic. Això no es pot descartar, però també és cert que el PDK no va preveure ni planificar correctament la defensa de la regió, i que a la capital yazidita, Sinjar, no es va produir cap combat. A més, els milicians kurds fugien, però l’Estat Islàmic va trigar encara dies a entrar en algunes viles. Per exemple, a la ciutat turcmana d’Amerli, no hi van arribar a posar els peus gràcies a l’heroica resistència de tres mesos dels seus habitants.

També és veritat que els peixmergues van abandonar els yazidites i es van retirar fins a arribar a la frontera oficial i internacionalment reconeguda de la Regió Autònoma del Kurdistan. Allà sí que van plantar les metralletes i es van disposar a defensar la terra amb la vida. Per això, cal que ens plantegem fins a quin punt els líders i simpatitzants del Partit Democràtic del Kurdistan consideren els yazidites d’una mica més al sud, de la plana de Nínive, com els seus compatriotes.

YPG vs. PDK

En canvi, la reacció de les Unitats de Protecció Popular (YPG) amb seu a Síria va ser l’oposada. Aquest grup, aliat del PKK turc, que és considerat com un grup terrorista a la Unió Europea, va travessar la frontera per plantar cara als terroristes i salvar de la massacre tants yazidites com poguessin. Mentre els peixmergues del PDK fugien per un costat de la carretera amb els seus uniformes i les seves armes sofisticades, per l’altre costat arribava gent vestida mig de combat mig d’esport amb metralletes per lluitar pel seu poble.

Només els yazidites poden decidir si es consideren kurds o no. El que està clar és que el fet que parlin kurd, a l’Iraq, no els fa kurds mentre els kurds musulmans d’aquest país els considerin una comunitat prescindible. Fins ara, els yazidites només han generat l’interès entre els dos grans partits kurds iraquians per les terres que ocupen.

Els discursos que fan els polítics del Kurdistan iraquià no poden fer oblidar la miserable traïció als yazidites, que va costar la vida de milers de persones i que va abocar més de cinc mil dones i nenes a la pitjor de les tortures. Milers, milers, milers, milers i milers de dones yazidites van ser durant anys esclavitzades pels membres de l’Estat Islàmic. Els relats de les supervivents són estremidors i vomitius.

El 3 d’agots de 2014, els peixmergues no van avisar la població de les viles yazidites que Estat Islàmic s’acostava. Algunes famílies se’n van assabentar quan van començar a sentir els trets a prop de casa. La majoria no van tenir temps ni d’agafar una ampolla d’aigua. Molts d’altres, ni les sabates, abans de fugir. Els que sí que n’estaven informats no van poder anar gaire lluny, perquè la carretera era d’ús preferent pels milicians kurds, que tenien ordres i pressa per fugir d’allà.

La segona part del menyspreu del lideratge kurd per la vida dels yazidites arriba després de l’expulsió dels terroristes de la regió. Durant anys, el PDK ha posat tota mena d’excuses per no permetre la tornada dels yazidites supervivents a casa seva. Prefereix que malvisquin en camps de refugiats al Kurdistan. Si algú sap per què, que ens ho digui.

Com es fa un procés de captació i radicalització gihadista

4
Publicat el 22 d'agost de 2017

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora
Imatge: la ‘sharia police’ patrulla algunes ciutats del Regne Unit i Alemanya amb el consentiment de les autoritats

El procés de radicalització de joves musulmans es produeix d’una forma similar a qualsevol altre procés de captació, ja sigui per una secta o per un grup radical violent de qualsevol altra ideologia.

Alguns experts també comparen l’estratègia dels captadors als moviments d’aproximació a la víctima i d’aïllament del seu entorn que fan els pederastes.

En tots els casos es tracta d’identificar una persona amb el perfil adequat i seguir els passos següents: acostar-s’hi amb un discurs amable, generar confiança, anar endurint el discurs alhora que es genera certa dependència del nou grup, se separa la persona del seu entorn habitual i, finalment, se’l prepara per atemptar o per acceptar l’abús.

(més…)

Si un gihadista mata un porc no és notícia, però si un porc…

2
Publicat el 16 de maig de 2017

Món àrab Pròxim Orient golf Pèrsic islam islàmic musulmans Alcorà Síria IraqImatge: Regió a cavall de les províncies de Diyala, Saladí i Kirkuk afectada per la proliferació descontrolada de porcs senglars

Els principals mitjans de comunicació d’Europa s’han fet ressò de la mort a l’Iraq de tres membres d’Estat Islàmic sota les peülles de desenes de porcs senglars salvatges.

Els fets van tenir lloc el 23 d’abril, però la notícia no va aparèixer fins al 26 d’abril, en tots els mitjans i amb poques hores de diferència, quan en va parlar el diari anglès The Times. [L’estesa pràctica periodística de deixar en mans de les grans agències la decisió de què és i què no és notícia mereix una reflexió. Però aquest no és l’objectiu de l’article].

(més…)

Ens agrada que els rumors mediàtics marquin l’agenda política internacional

8
Publicat el 11 d'abril de 2017

Món àrab Pròxim Orient golf Pèrsic islam islàmic musulmans Alcorà Síria IraqImatge: Cartell ‘No room for rumors’ editat als Estats Units en el marc de les campanyes de motivació i propaganda de la II Guerra Mundial.

He llegit amb interès alguns comentaris i intents d’anàlisi de l’ofensiva militar que els Estats Units han llençat contra l’exèrcit sirià en represàlia per l’atac amb armes químiques del 4 d’abril a la ciutat de Khan Xeikhun. No se sap del cert qui hi ha darrere l’atac químic perquè no hi ha cap investigació que aporti proves en cap sentit. Però els mitjans de comunicació i els líders polítics d’Occident han donat per fet que ha estat obra del règim sirià i han aplaudit l’atac americà.

He trobat tres tipus d’arguments al respecte:

(més…)

Catalunya s’escriu en àrab així

0
Publicat el 3 de març de 2017

Món àrab Pròxim Orient golf Pèrsic islam islàmic musulmans Alcorà guerra de Siria Iraq Iran Teheran Rafsanjani Kurdistan Estat Islàmic
Imatge: identificació bàsica (àrab) del Programa d’identificació visual (PIV) de la Generalitat de Catalunya

Fa un any us explicava en l’article Com s’ha d’escriure Catalunya en àrab? les diverses maneres d’escriure Catalunya en aquesta llengua. L’article exposava les nombroses combinacions de vocals i consonants que ens ofereix l’àrab gràcies a la presència en aquest idioma de vocals llargues i breus, així com de dues consonants ca (ك i ق) i de dos sons que a nosaltres ens sonen igual: ta (ت i ط). Finalment, argumentava la idoneïtat d’adoptar una escriptura o una altra i justificava la meva preferència personal.

(més…)

Trump, la veu del nacionalisme blanc enemic de l’elit dels EUA

10

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic Alcorà Kurdistan

Excepcionalment, aquest article està dedicat a analitzar l’actualitat nord-americana. No llegeixo ni escolto tots els mitjans catalans, però els que llegeixo i escolto per informar-me de les eleccions dels Estats Units s’han centrat a ridiculitzar els votants de Trump en comptes d’explicar o analitzar els motius pels quals el voten. Com a molt, han parlat del paper que ha jugat la crisi econòmica i l’atur en l’auge de Trump. Però els catalans sabem prou bé que els pobles no només es mouen per interessos econòmics. De vegades, els canvis socials són més profunds. Per això, avui compartiré amb vosaltres dades i idees que, tot i no estar directament vinculades al món àrab, ens ajudaran a comprendre una mica millor el món en què vivim. Sobretot, us recomano que llegiu el darrer paràgraf de l’article.

(més…)

Publicat dins de arabislam, Periodisme-Opinió i etiquetada amb | Deixa un comentari

Als professionals: si us agrada el blog, poseu un enllaç al vostre web i citeu la font, no el plagieu

0
Publicat el 7 de juny de 2016
Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic Àsia
Bandera pirata. Wikipedia CC0 1.0 Universal (CC0 1.0)

Fa un temps vaig posar un avís al blog que diu que podeu compartir el seu contingut, sempre que no el modifiqueu, que en citeu la font (nom de l’autor, nom del blog i enllaç al blog) i, sobretot, que no useu sense permís els meus articles amb finalitats comercials.

(més…)

Publicat dins de arabislam, Periodisme-Opinió i etiquetada amb | Deixa un comentari

Com s’ha d’escriure Catalunya en àrab?

2
Publicat el 5 d'abril de 2016

 Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic alcorà sunnites xiïtes Iraq Yazidites Assiris Nínive Alcorà

Catalunya es pot escriure en àrab de moltes maneres i, de moment, cada mitjà de comunicació i cada govern ho fa com li sembla. Per començar, en àrab hi ha dues lletres que representen variacions del so ‘k’ i dues més que representen variacions del so ‘t’. A més a més, les diverses combinacions d’aquestes lletres amb la presència o absència del grafema que indica la necessitat de llegir els sons ‘k’ i ‘t’ acompanyats d’una ‘a’ ofereixen nombroses combinacions, que hem recollit en el quadre següent.

(més…)

Mariam és la nena cristiana de l’Iraq que perdona els milicians de l’Estat Islàmic

0

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Mahoma sunnites xiïtes Iraq Síria Alcorà
Imatge: La jove Mariam, de 10 anys, referint-se als milicians de l’Estat Islàmic, diu ‘No els faré res, només demanaré a Déu que els perdoni’.

La Mariam és una nena cristiana de l’Iraq(1)  que va fugir del seu poble durant l’ofensiva que l’agost de 2014 va dur a terme l’Estat Islàmic als pobles cristians i yazidites del nord del país i que van tenir com a resultat:

(més…)

Qui som nosaltres i qui són els altres

0
Publicat el 7 de gener de 2016

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Mahoma sunnites xiïtes Iraq Alcorà

Davant l’allau d’opinions dels darrers mesos sobre la conveniència o la legitimitat de publicar o de difondre caricatures del darrer profeta de l’islam, m’he estimat més no parlar ni escriure més del compte. És a dir, he optat per no portar la contrària a cap dels opinadors que, tot comentant el context de l’atemptat de París contra la revista Charlie Hebdo d’avui fa un any, ens han volgut convèncer que és més important ofendre que comprendre.

Tampoc no he dit res als que han volgut vincular o desvincular de la religió els atacs contra la revista que va burlar-se de Mahoma, segons el cas i els seus interessos partidistes. Fins avui, no he gosat de dir-los què interpreto quan els escolto, ni què en penso de les seves propostes quan els llegeixo.

(més…)

Publicat dins de arabislam, Periodisme-Opinió i etiquetada amb | Deixa un comentari

Cinc previsions incòmodes sobre Líbia, Egipte, Síria, Kurdistan i l’Iraq

0

 Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic alcorà sunnites xiïtes Iraq Síria Alcorà

Tot repassant els prop de 200 articles què hem escrit en els primers cinc anys del blog, he trobat diverses anàlisis sobre el Pròxim Orient que han resultat premonitòries. Crec que hi hauríeu de fer un cop d’ull i comparar-les amb les versions més populars i mediàtiques dels fets que es van publicar en el seu moment.

He fet un recull de les cinc previsions del blog més destacades. En quatre línies recordo què vam dir que passaria a Líbia, Egipte, Síria, Kurdistan i l’Iraq…

(més…)

Ara ja sé per què tothom parla tant de Palestina i Israel

4
Publicat el 10 d'agost de 2014

 Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic alcorà sunnites xiïtes Iraq Nínive Alcorà

Us imagineu un món on la informació flueix constantment i les xarxes socials bullen amb comentaris i opinions sobre injustícies socials i pobles bombardejats, però que, malgrat tot, mira cap a una altra banda quan en un dels suposats focus informatius mundials, en només dos dies, un quart de milió de persones han fugit de casa en direcció a les muntanyes i el desert sense menjar ni aigua?

(més…)

Catalunya diu als àrabs: Benvinguts a Atalunya!

2
Publicat el 2 de maig de 2014

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Egipte Germans Musulmans Mubarak Síria alcorà

Els negocis són molt important, són el motor de l’economia. Per això les persones que tanquen tractes, fan transaccions i prenen decisions polítiques en l’àmbit econòmic ocupen un lloc important en la societat. Un lloc més elevat que el de la resta de mortals. Per tant, la feina dels que no tanquen tractes, ni fan transaccions, ni prenen decisions polítiques en l’àmbit de l’economia no és tan important. És petita i, de vegades, de tant insignificant es converteix en prescindible.

Aquest és el cas de la feina dels editors, dels traductors i de la gent que escriu, en general. Perquè la seva feina la pot fer qualsevol. Oi que tots sabem escriure i també sabem una mica d’anglès? Aleshores perquè les empreses haurien de pagar una persona que es dediqués exclusivament a escriure cartes o a traduir converses?

(més…)

70697069