Imatge: Regió a cavall de les províncies de Diyala, Saladí i Kirkuk afectada per la proliferació descontrolada de porcs senglars

Els principals mitjans de comunicació d’Europa s’han fet ressò de la mort a l’Iraq de tres membres d’Estat Islàmic sota les peülles de desenes de porcs senglars salvatges.

Els fets van tenir lloc el 23 d’abril, però la notícia no va aparèixer fins al 26 d’abril, en tots els mitjans i amb poques hores de diferència, quan en va parlar el diari anglès The Times. [L’estesa pràctica periodística de deixar en mans de les grans agències la decisió de què és i què no és notícia mereix una reflexió. Però aquest no és l’objectiu de l’article].

(més…)

Imatge: Cartell ‘No room for rumors’ editat als Estats Units en el marc de les campanyes de motivació i propaganda de la II Guerra Mundial.

He llegit amb interès alguns comentaris i intents d’anàlisi de l’ofensiva militar que els Estats Units han llençat contra l’exèrcit sirià en represàlia per l’atac amb armes químiques del 4 d’abril a la ciutat de Khan Xeikhun. No se sap del cert qui hi ha darrere l’atac químic perquè no hi ha cap investigació que aporti proves en cap sentit. Però els mitjans de comunicació i els líders polítics d’Occident han donat per fet que ha estat obra del règim sirià i han aplaudit l’atac americà.

He trobat tres tipus d’arguments al respecte:

(més…)

Imatge: identificació bàsica (àrab) del Programa d’identificació visual (PIV) de la Generalitat de Catalunya

Fa un any us explicava en l’article Com s’ha d’escriure Catalunya en àrab? les diverses maneres d’escriure Catalunya en aquesta llengua. L’article exposava les nombroses combinacions de vocals i consonants que ens ofereix l’àrab gràcies a la presència en aquest idioma de vocals llargues i breus, així com de dues consonants ca (ك i ق) i de dos sons que a nosaltres ens sonen igual: ta (ت i ط). Finalment, argumentava la idoneïtat d’adoptar una escriptura o una altra i justificava la meva preferència personal.

(més…)

Excepcionalment, aquest article està dedicat a analitzar l’actualitat nord-americana. No llegeixo ni escolto tots els mitjans catalans, però els que llegeixo i escolto per informar-me de les eleccions dels Estats Units s’han centrat a ridiculitzar els votants de Trump en comptes d’explicar o analitzar els motius pels quals el voten. Com a molt, han parlat del paper que ha jugat la crisi econòmica i l’atur en l’auge de Trump. Però els catalans sabem prou bé que els pobles no només es mouen per interessos econòmics. De vegades, els canvis socials són més profunds. Per això, avui compartiré amb vosaltres dades i idees que, tot i no estar directament vinculades al món àrab, ens ajudaran a comprendre una mica millor el món en què vivim. Sobretot, us recomano que llegiu el darrer paràgraf de l’article.

(més…)

Bandera pirata. Wikipedia CC0 1.0 Universal (CC0 1.0)

Fa un temps vaig posar un avís al blog que diu que podeu compartir el seu contingut, sempre que no el modifiqueu, que en citeu la font (nom de l’autor, nom del blog i enllaç al blog) i, sobretot, que no useu sense permís els meus articles amb finalitats comercials.

(més…)

Davant l’allau d’opinions dels darrers mesos sobre la conveniència o la legitimitat de publicar o de difondre caricatures del darrer profeta de l’islam, m’he estimat més no parlar ni escriure més del compte. És a dir, he optat per no portar la contrària a cap dels opinadors que, tot comentant el context de l’atemptat de París contra la revista Charlie Hebdo d’avui fa un any, ens han volgut convèncer que és més important ofendre que comprendre.

Tampoc no he dit res als que han volgut vincular o desvincular de la religió els atacs contra la revista que va burlar-se de Mahoma, segons el cas i els seus interessos partidistes. Fins avui, no he gosat de dir-los què interpreto quan els escolto, ni què en penso de les seves propostes quan els llegeixo.

(més…)

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)

Amb motiu dels atemptats de París contra un setmanari satíric que, en el seu moment, va publicar diverses caricatures de Mahoma, recupero un article sobre l’opinió dels musulmans i els occidentals cristians sobre el tema que vaig publicar aleshores, així com una entrevista a un ulema musulmà, que podreu llegir en aquest bloc en les properes hores.

(més…)

Tot just després de la publicació al bloc de l’article Tot a punt per la guerra civil a l’Iraq, vaig anar a la ràdio per a fer la primera entrevista de l’estiu. Vaig participar en el magazín d’actualitat “Els nous catalans a RKB“, que aleshores presentava i dirigia Soulaiman Ghazoan. Vam mantenir una conversa sobre els darrers esdeveniments a l’Iraq i vam resumir les possibles sortides a la crisi, a la guerra civil que acabava d’esclatar.

(més…)

Us imagineu un món on la informació flueix constantment i les xarxes socials bullen amb comentaris i opinions sobre injustícies socials i pobles bombardejats, però que, malgrat tot, mira cap a una altra banda quan en un dels suposats focus informatius mundials, en només dos dies, un quart de milió de persones han fugit de casa en direcció a les muntanyes i el desert sense menjar ni aigua?

(més…)

He llegit amb molt d’interès les anàlisis sobre la situació a Síria que s’han publicat les darreres setmanes. Hi reconec una volguda complicitat amb el poble sirià i un desig sincer de pau per part dels seus autors.

Aprecio i interpreto aquest desig com una mostra del bon caràcter i de l’optimisme dels analistes en qüestió. Personalment, no comparteixo l’eufòria respecte al Pròxim Orient que traspuen segons quins escrits. Però com això és qüestió de gustos i d’opinió, no vull ni puc entrar en valoracions. Només faltaria!

Avui us vull parlar de les anàlisis basades en suposades dades i fets objectius que ens mostren una visió de la realitat adaptada als gustos dels autors i que, en definitiva, ajusten l’exposició dels motius dels conflictes del món àrab i les seves possibles solucions a allò que a ells els agradaria que passés.

(més…)

Davant l’evidència que aquell suposat atac que havien de portar a terme els Estats Units sobre Síria, anunciat en grans titulars per tota la premsa del país el 28 d’agost de 2013, ha deixat de ser imminent, se m’acuden un parell de preguntes…

(més…)

Sempre em quedarà el dubte de saber si en David Kirkpatrick, director de la delegació de The New York Times al Caire, es va inspirar en el segon post d’aquest bloc per escriure ara fa un any un article titulat “La pregunta clau sobre Líbia” que ha estat reproduït i comentat en centenars de webs i mitjans.

La qüestió que hi plantejava l’autor és molt interessant, tot i no ser nova: ¿la batalla de Líbia és l’enfrontament entre un dictador brutal i una oposició democràtica, o és fonamentalment una guerra civil tribal?, i va ser recollida en un article del guanyador del premi Pulitzer Thomas Friedman reproduït per aquelles dates al diari Ara. Tot i l’interès de l’anàlisi que s’hi fa del món àrab, el que més m’ha cridat l’atenció del text és el fet que està pensat en clau nord-americana i acaba relacionant els fets de Líbia només amb els EUA. Això m’ha despertat certs interrogants sobre el paper dels periodistes en relació als mitjans que reprodueixen els seus escrits…

(més…)

De vegades, els mitjans de comunicació compren i difonen la història del Pròxim Orient que els sembla més lògica i que dóna una millor resposta als seus desitjos. Però allò que sembla evident no es correspon sempre amb la realitat. Ni allò que els agradaria que passés al món islàmic, és el que hi passa. Sobretot quan la suposada evidència, la notícia, és una història concebuda per importants cercles de poder sotmesos a foscos interessos, que coneixen bé la mentalitat occidental i saben què han de dir i quines fibres han de tocar per a guanyar-se la nostra confiança.

En els darrers anys, hem trobat ben poques excepcions de mitjans que s’atreveixen a informar i opinar en contra del corrent marcat per les traduccions de les agències de notícies, per a explicar i fer entendre què passa en països com l’Iran. Precisament, amb motiu de les darreres eleccions presidencials iranianes, tothom a casa nostra es va posicionar incondicionalment a favor d’un dels candidats [com si escollir el president de l’Iran fos cosa nostra!]. Tothom menys el diari Avui…

(més…)

Per fi l’organització Reporters sense fronteres (RSF) ha situat Kuwait al capdavant de la llista de països de la regió del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica amb més llibertat de premsa.

Porto anys predicant en el desert que Kuwait és a l’avantguarda del món àrab en aquest àmbit, contra l’opinió general dels grans mitjans de comunicació, que prefereixen destacar les llibertats de països coneguts i menystenir els que no coneixen. Entre els primers s’hi compta el Marroc (que coneixem molt a causa de la proximitat geogràfica i la immigració), o el Líban (que, en general, cau bé perquè els seus habitants tenen un aspecte europeu que els dóna un aire de societat democràtica). Alhora que menyspreen els sistemes polítics i les societats del golf Pèrsic, de les qual prenen com a referent el règim retrògrad de l’Aràbia Saudita, com si tot el Golf fos una unitat política i social.

(més…)

Aquesta és la segona part de la meva intervenció en la presentació de l’Informe anual sobre l’estat dels Drets Humans al món 2011 d’Amnistia Internacional Catalunya. Cada any hi conviden un especialista en algun tema d’interès o d’actualitat, i com el 2011 ha estat l’any de les revoltes àrabs, van pensar en mi. La presentació de l’Informe es va celebrar al maig al Col·legi de periodistes de Catalunya, en un acte restringit a la premsa.

La conferència reflexiona sobre la lectura que fem del que passa al món àrab, i la necessitat d’entendre i interpretar correctament les actuals revoltes, abans de posar-nos a discutir sobre les possibles solucions als conflictes.

(més…)