Publicat el 3 d'agost de 2019

3/8/2014 #YazidiGenocide

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic yazidites Iraq Kurdistan

Per a mi, el 3 d’agost de 2014 marca una fita en la història de la maldat humana. Aquell dia, gent molt dolenta va infringir a l’Iraq un dolor infinit sobre milers de persones innocents. He arribat a la conclusió que no cal posar-hi més adjectius. Quan llegiu els testimonis de les víctimes, us n’adonareu que les nostres paraules són sobreres. Que els nostres intents de descriure l’indescriptible no aporten res a aquest relat de terror.

El mal, el mal absolut, va arribar en forma d’homes armats el 3 d’agost de 2014 a Sinjar, al nord de l’Iraq. Jo no hi era, a Sinjar, el 2014. No hi he perdut família ni amics. Tanmateix, recordo els fets i sento les llàgrimes als ulls. Són llàgrimes de tristesa i, també, de ràbia. Primer, contra els iraquians que no van voler evitar l’extermini de la comunitat yazidita de l’Iraq(1). Segon, contra els europeus que, per ignorància, relativitzen el mal infringit per Estat Islàmic fins al punt d’afirmar que els botxins també són víctimes… d’ells mateixos.

El setembre de 2014, pocs dies després del darrer intent de genocidi del poble yazidita us vaig explicar com, en veure que l’Estat Islàmic s’acostava a Sinjar, els peixmergues kurds del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) van abandonar la població civil població yazidita. El 2016 vaig donar més detalls de la traïció perpetrada pel PDK sobre el poble yazidita a Els yazidites ja no poden confiar en els kurds de l’Iraq. Alhora, elogiava l’heroisme dels kurds de les Unitats de Protecció Popular (YPG), arribats de Síria per a socórrer els milers de desplaçats.

Aquell article va generar alguns elogis i, curiosament, també alguns atacs. Molts lectors es van prendre malament les crítiques al corrupte lideratge kurd de l’Iraq, que durant dècades va maltractar els yazidites, va permetre el seu assassinat per motius de religió i, finalment, el 3 d’agost de 2014 va abandonar Sinjar a corre cuita sense advertir la població de la proximitat de l’enemic i sense disparar un sol tret contra Estat Islàmic.

Quan Estat Islàmic era a les portes de Sinjar, els yazidites que van poder van fugir a peu cap a les muntanyes desèrtiques. Allà s’hi van estar durant dies,sense aigua ni cap aliment. Desenes de milers de persones es debatien entre la vida o la mort i alguns pares es feien talls a les mans per donar de beure la seva pròpia sang a les criatures. Pel que fa als que no van tenir temps de fugir, van ser assassinats o esclavitzats per Estat Islàmic.

Aquestes són algunes dades del que els yazidites consideren el 74è intent de genocidi del seu poble:

Morts el primer dia de genocidi: 1.293
Nens orfes: 2.745
Segrestats: 6.417 (3.548 dones i 2.869 homes)
Supervivents: 3.509
Desapareguts: 2.908
Fosses comunes descobertes: 80
Temples yazidites destruïts: 68
Yazidites desplaçats: 360.000 (total yazidites a l’Iraq 500.000)

Els àrabs iraquians també protagonitzen un llarg historial de repressió contra els yazidites. Si voleu veure una mostra de la seva indiferència envers el genocidi de yazidites, heu d’escoltar la diputada Fiyan Dakhil demanant desesperadament ajuda als seus col·legues àrabs dos dies després de l’arribada d’Estat Islàmic a Sinjar. Mireu i escolteu el vídeo. No cal saber àrab per a entendre què hi diu aquesta dona que es fon de dolor davant la indiferència general i els crits de reprovació d’alguns diputats musulmans.

De totes maneres, què esperava aconseguir aquesta dona dirigint-se als hereus dels règims i els governs que han perpetrat al llarg de la història fins a 73 intents d’extermini de la comunitat yazidita?


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Els testimonis de les víctimes

“La nena més jove que he examinat tenia 8 anys. Va estar 8 mesos segrestada per Estat Islàmic i va ser venuda 10 vegades. Això vol dir que en el període de 8 mesos va ser violada centenars de vegades” ha escrit el Dr. Jan Ilhan Kizilhan, psicòleg especialista en trauma psicològic d’Alemanya.

Ara miro una fotografia d’unes mans deformes. Són de la Baseh. Tenia 38 anys quan la van esclavitzar. La van vendre 17 vegades, però va perdre el compte de quantes vegades la van violar. Un dia va gosar renyar el seu propietari davant el futur amo perquè havia comprat una nena de 9 anys. Els dos homes, un suec i un albanès, li van destrossar les mans a trepitjades amb les seves botes militars.

Avui també he vist un vídeo que m’ha posat la pell de gallina. Un grup d’homes barbuts xerren i riuen. De fons se senten uns esgarips terribles. Ells segueixen amb les seves bromes. Les dones criden, i criden, i criden. L’escena i el contrast entre les rialles i els xiscles de dolor és angoixant i vomitiu.

Moltes dones esclaves han intentat de suïcidar-se diverses vegades, tant quan eren en captivitat com després del seu alliberament. Algunes han tornat embarassades del captiveri, no poden deixar de plorar en tot el dia, o no poden dormir perquè no se’ls esborra de la retina el rostre de l’agressor, o la darrera imatge del seu pare o el seu germà, agenollat i mirant a terra davant un milicià de l’Estat Islàmic que era a punt de clavar-li un tret al cap.

Un informe de Human Right Watch de 2015 recollia els primers testimonis d’aquestes joves que han estat tractades com a trofeus de guerra pels combatents de l’Estat Islàmic:

“A partir de dos quarts de deu del matí, venien els homes a comprar noies per violar-les. Vaig veure soldats de l’Estat Islàmic pegant les noies i estirant-les dels cabells. Colpejaven al cap les que s’hi resistien. Es comportaven com animals… S’enduien les noies, les violaven i les tornaven per canviar-les per noies noves. Hi havia nenes i dones d’entre 8 i 30 anys”.

“La Jalila, de 12 anys, explica que diversos homes àrabs que va reconèixer com a veïns del poble, la van interceptar a ella i a set familiars el 3 d’agost de 2014, quan fugien de l’Estat Islàmic. Aquests homes van lliurar la família als combatents, que van separar els homes de les dones i els nens.

Posteriorment, els combatents van traslladar Jalila i la seva germana a Mossul. Finalment, van separar la Jalila de la seva germana i la van portar a un habitatge a Síria, on hi havia altres noies i nenes yazidites segrestades. La Jalila explica que el primer combatent que la va triar la va bufetejar i la va arrossegar fora de la casa quan s’hi va oposar. “Li vaig dir que no em toqués i que em deixés marxar amb la meva mare. Jo era una nena. Va mantenir relacions sexuals amb mi durant tres dies”.

Durant el captiveri, la Jalila va pertànyer a set combatents diferents i quatre la van violar en múltiples ocasions… “El darrer home era el més abusiu, em lligava les mans i les cames”.

Dues germanes, Rana, de 25 anys, i Sara, de 21, no van poder fer res per aturar els abusos que durant diversos mesos va patir la seva germana de 16 anys a mans de quatre homes. De tant en tant, la germana tenia permís per a visitar-les i els explicava que el primer home que la va violar era europeu, també li pegava, li lligava les mans, li aplicava descàrregues elèctriques i no li donava menjar. Els va explicar que un altre combatent la va violar durant un mes i després la va donar a un algerià, que la va violar durant un altre mes.

El darrer cop que la van veure estava amb un combatent saudita… Les dues germanes diuen que elles també van ser violades en nombroses ocasions per dos homes, “un de Rússia i l’altre de Kazakhstan”.

L’informe també descriu els nombrosos intents de suïcidi d’aquestes víctimes oblidades pel món i insisteix en la necessitat d’oferir un servei digne i de qualitat a totes aquestes dones, moltes de les quals ja no tenen vida, tot i que encara respiren. Tenen les energies justes per a arrossegar la seva desgràcia i vagar pels campaments de refugiats com ànimes en pena.

No tenia cap ganes de veure aquests vídeos ni de llegir aquests testimonis. Tampoc no em venia gaire de gust escriure-ho, ni fer-vos-ho llegir. Però els yazidites no tenen el suport de cap aliat, de cap país amic, de cap grup de pressió. Només compten amb la solidaritat de persones anònimes i d’organitzacions de voluntaris que recordem, cada 3 d’agost, el 74è intent de genocidi del poble yazidita.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)


Podeu deixar els vostres comentaris en aquesta mateixa pàgina (una mica més avall i no cal que hi poseu l’e-mail si no voleu), o en el nostre Facebook.

Totes les opinions són benvingudes.

(1)Aquesta és la forma com Termcat i ésAdir escriuen yazidita. En cap diccionari apareix escrit amb -i- inicial. (torneu al principi de l’article).



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Al-Qaida, arabislam, General, Iraq, Kurdistan, Yazidites | s'ha etiquetat en , , , per arabislam | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent