Arxiu de la categoria: Líbia

Diccionari amazic i la situació dels amazics i els tuaregs al món

Món àrab islam Pròxim Orient golf Pèrsic Alcorà musulmans Marroc Amazic Amazig berber tuareg

S’acostuma a dir que l’amazic, o berber, és la tercera llengua (jo afegeixo materna) més parlada a Catalunya després de l’espanyol i el català. No en tenim dades definitives, però tot indica que més de dos terços de les persones d’origen marroquí (uns 200.000 de 280.000) i algerià (6.000 d’uns 9.000) que viuen a Catalunya són amazigues.

Amb tot, això no ha estat suficient per treure de l’anonimat i fer visible a casa nostra aquesta cultura africana compartida per més de 20 milions de persones. Durant força temps el nostre desconeixement ha invisibilitzat els amazics. Els hem tractat com a àrabs i ens hi hem dirigit en l’àrab clàssic oficial dels seus països d’origen. Això podria començar a canviar amb la publicació a Barcelona del diccionari estàndard de llengua amaziga més important que s’ha fet mai.

(més…)

Cinc previsions incòmodes sobre Líbia, Egipte, Síria, Kurdistan i l’Iraq

 Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic alcorà sunnites xiïtes Iraq Síria Alcorà

Tot repassant els prop de 200 articles què hem escrit en els primers cinc anys del blog, he trobat diverses anàlisis sobre el Pròxim Orient que han resultat premonitòries. Crec que hi hauríeu de fer un cop d’ull i comparar-les amb les versions més populars i mediàtiques dels fets que es van publicar en el seu moment.

He fet un recull de les cinc previsions del blog més destacades. En quatre línies recordo què vam dir que passaria a Líbia, Egipte, Síria, Kurdistan i l’Iraq…

(més…)

Debat ‘Què en queda de les primaveres àrabs’ a El Punt Avui TV

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Mahoma sunnites xiïtes Iraq Síria Alcorà

Fa uns dies vaig participar en el debat titulat ‘Què en queda de les primaveres àrabs’ del programa L’illa de Robinson, d’El Punt Avui Televisió. Vaig compartir taula amb Lurdes Vidal, cap de l’Àrea del Món Àrab i Mediterrani de l’IEMed, Antoni Segura, catedràtic d’història contemporània de l’UB, i Oriol Barba, politòleg i economista.

(més…)

Les pel·lícules de les revoltes àrabs

Abans d’acabar l’any de les anomenades “revoltes àrabs”, he fet un recull de tres pel·lícules clàssiques que narren tres grans alçaments del poble àrab contra el poder colonial: francès a Algèria, italià a Líbia i turc a Aràbia.

(més…)

Hem guanyat la guerra a Líbia

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Líbia Gaddafi Alcorà Alcora

Un dels fets que m’ha cridat l’atenció del conflicte libi és la velocitat a què els mitjans i l’opinió pública occidental es van decantar pels sediciosos, des del primer moment. De fet, cada dia hem sentit parlar de ciutats ‘alliberades’ pels rebels. No destacaria aquest fet si no fos perquè, tot just fa vuit anys, les mateixes veus condemnaven amb totes les forces la intenció d’uns altres exèrcits d’alliberar l’Iraq, a la seva manera, de les urpes d’un dels tirans més sanguinaris del món àrab.

(més…)

Publicat dins de Líbia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Campanya de terror contra els negres de Líbia

Les regions de Líbia que els mitjans de comunicació consideren “zones alliberades”, és a dir, que estan controlades per les tribus insurgents armades que lluiten per fer fora Gaddafi del poder i del país, han estat escenari des de l’inici de la revolta d’una onada de violència indiscriminada contra la població negra.

Molts libis identifiquen els immigrants del sud amb els mercenaris arribats de diversos punts de l’Àfrica subsahariana per combatre al costat de Gaddafi. Però aquest no és l’únic motiu del ressentiment que ha portat les tribus àrabs de l’est del país a desfogar la seva ràbia, acumulada per tants anys de dictadura, sobre els estrangers.  [+]

Els membres de les tribus orientals han acusat reiteradament Gaddafi i el seu entorn d’afavorir els estrangers africans en detriment de la població autòctona pertanyent a les comunitats allunyades dels cercles de poder. Encara que, personalment, no sé fins a quin punt aquest argument és una excusa per rebaixar el to del racisme latent que hi ha a molts països àrabs i que es manifesta en fets tan lamentables com la manera que tenen els blancs de referir-se als negres: a Líbia els diuen abdu, esclau. De fet, els subsaharians que viuen en aquest país sempre han ocupat els llocs de treball menys qualificats i han estat objecte de campanyes de desprestigi maquinades des del mateix govern de Gaddafi, que en diverses ocasions els ha responsabilitzat de la delinqüència i els problemes de drogadicció.

Sigui com sigui, l’estat de guerra que viu el país ha deixat via lliure als que reclamen venjança i, aquests dies, qualsevol libi pot insultar, apallissar o violar els negres que trobi pel carrer amb la més absoluta impunitat. També s’han donat casos d’assassinats. Els primers recomptes ja parlen de més de 100 morts les dues primeres setmanes de revolta. Algunes ambaixades africanes han pogut repatriar els seus conciutadans, però no tots els estrangers han tingut sort. També hi ha gent que ha mort de fam ben a prop de la salvació: a les rodalies d’algun aeroport on s’havien refugiat per mirar de fugir del caos.

La població civil negra que ha quedat a l’altre costat del front tampoc no ha estat tractada amb cap mena de decència. Des del mateix esclat de la revolta, les forces de Gaddafi van començar a segrestar estrangers per forçar-los a combatre al costat de les forces governamentals. Molts dels homes apallissats pels rebels pertanyen a aquesta tropa d’esclaus de Gaddafi.


Autor: Jordi Llaonart

      

_________________________________________________

Articles relacionats:
 

Perquè França
ha reconegut
els rebels libis
Els motius de
la revolta líbia
Els berbers no existeixen L’islam i els interessos de França a l’Àfrica
    Publicat dins de Líbia | Deixa un comentari

    Per què França ha reconegut els rebels libis

     Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Líbia Gaddafi xiïtes sunnites islamistes Al-Qaida Alcorà

    La resposta europea a la situació de Líbia no ha estat unitària i varia molt d’un país a l’altre, depenent dels interessos de les seves empreses energètiques.

    La reacció més sorprenent ha estat la de França, que ha reconegut els rebels com a únics interlocutors del poble libi. Per entendre aquesta polèmica decisió cal fer una ullada al mapa següent:

    (més…)

    Publicat dins de Líbia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

    Muammar Muhammad al-Gaddafi és jueu

    Us heu fixat que molts dels retrats de Gaddafi que els insurgents libis trepitgen, escupen i cremen tenen guixada l’estrella de David?

    Com pot ser que un dictador tan conegut per la seva bel·ligerància contra l’imperialisme occidental i Israel sigui identificat despectivament pels seus enemics com a jueu?  [+]

     

    En general, l’orgull dels àrabs i els musulmans els porta a titllar de persones alienes a la seva comunitat els criminals, els terroristes i, en general, tothom que té un comportament socialment inacceptable. Per exemple, és molt comú sentir a dir que Ossama bin Laden no és musulmà, en comptes de l’afirmació més precisa que és un mal musulmà. Aquest és el plantejament que usa l’opinió pública àrab per a desacreditar els seus dictadors, amb l’excepcional peculiaritat que, en el cas de Gaddafi, l’encerten els que vinculen el poble israelita amb la sang que corre per les seves venes.

     

    A Líbia és força coneguda la història de l’àvia del dictador, una jueva que es va casar amb un beduí musulmà. Tècnicament, i d’acord amb la llei d’aquell país, la nena que van tenir era musulmana. Però la cosa es complica quan entra en joc l’opinió dels entesos en lleis talmúdiques, rabíniques i israelianes.

    Es dóna el cas que a l’extrem oriental de la Mediterrània, els corrents jueus més ortodoxos asseguren que els fills de mare jueva són sempre jueus, independentment de si en són conscient o si practiquen una altra religió. Això inclou Gaddafi i la seva mare.

    Per tant, si el coronel libi volgués fugir de l’aixecament militar de les tribus opositores, podria posar-se en contacte amb l’Agència jueva per a Israel i acollir-se a la llei del retorn, que permet emigrat a Israel i obtenir la ciutadania israeliana a tots els descendents de jueus, fins a la tercera generació. A nosaltres, tot plegat, ens pot sonar a anècdota sense més importància. Però a Israel, on hi ha tota una tropa que tenen la missió divina de fer seva Terra Santa, tractarien la possible sol·licitud de Gaddafi amb tota la seriositat i amb literal fidelitat a la llei de Déu, i no pas a les circumstàncies terrenals que l’envolten.

    Alguns comentaristes libis asseguren que en algun lloc del cor de Gaddafi resten sentiments de proximitat per la religió i la comunitat de la seva àvia. Es basen en les declaracions de fa uns anys en les quals reconeixia que, de petit, tenia malsons amb les tropes de Hitler, que per aquella època es dedicaven a exterminar el poble jueu.

    D’altra banda, els mateixos analistes interpreten l’actitud hostil dels primers anys del govern de Gaddafi cap a la comunitat jueva, precisament, com un intent de desfer-se del llast personal del judaisme. El dictador va voler fer oblidar de seguida els seus orígens amb la confiscació per part de l’Estat de totes les propietats dels pocs jueus libis que havien sobreviscut a les deportacions dels nazis i que no havien emigrat a Israel fugint de la violència antijueva.

    Els abusos de Gaddafi van ser el principi de la fi de la comunitat jueva a Líbia. Durant la primera meitat del segle XX, ser jueu a les regions de la Tripolitània i la Cirenàica no era un fet tant excepcional. Una quarta part de la població de Trípoli era jueva. Avui no en queda, en tota Líbia, ni un de sol.


    Autor: Jordi Llaonart

     

          

    _________________________________________________

    Articles relacionats:

    Perquè França
    ha reconegut
    els rebels libis
    Els motius de
    la revolta líbia
    Campanya de terror contra els negres de Líbia … i Hosni Mubàrak, és libanès?

    Comparteix l’article al Whatsapp

    Publicat dins de Líbia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

    Els motius de la revolta líbia

     Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Líbia Gaddafi xiïtes sunnites islamistes Al-Qaida Alcorà

    De debò que l’espurna que ha fet encendre la revolta líbia és un crit en favor de la democràcia i contra la corrupció?

    Els mitjans de comunicació acostumen a limitar els motius de l’aixecament insurgent a la fam de llibertat dels libis. Els mass media àrabs perquè odien Gaddafi, i els occidentals perquè donen per fet que tot el món desitja pel seu país un règim democràtic a imatge i semblança del nostre.

    (més…)

    Publicat dins de Líbia i etiquetada amb , | Deixa un comentari