lnterpretant el món àrab i l'islam

Hosni Mubàrak va presidir Egipte durant 30 anys però mai no va trepitjar la catedral de Sant Marc del Caire, ni pel Nadal ni per Pasqua. Com a molt, es limitava a felicitar els representants de l’Església egípcia per telèfon. No mal interpreteu l’actitud de l’exdictador. No responia al seu laïcisme, sinó a una voluntat de marcar distàncies amb la religió minoritària del país.

Per la seva banda, l’actual president es va dignar a desplaçar-se l’any 2014 fins a la Catedral per a felicitar personalment la Pasqua al Papa copte Tawadrus II. Aquella visita va tenir lloc en el marc de la campanya de les eleccions que poques setmanes després van portar el general Sissi a la presidència. Encara hem de comprovar si aquell gest responia a un canvi d’actitud de les autoritats respecte dels cristians o, simplement, era un acte promocional.

De fet, la religió va jugar un paper significatiu en el sentit del vot en aquelles eleccions presidencials, com explico a Les claus del vot egipci. Tot i així, res no fa en pensar que la situació dels cristians del Pròxim Orient en general, ni dels cristians egipcis en particular, hagi de millorar, ni amb el pas dels anys ni amb els canvis de govern.

Malgrat tot, avui els cristians d’el Caire oblidaran per un moment les adversitats per a celebrar una de les dates més assenyalades del seu calendari: la Diada de Sant Jordi.

(més…)

Hem deixat l’hivern enrere i el món sencer es prepara per a celebrar l’esclat de vida que és la primavera. Quan comencin a pujar les temperatures i floreixin els cirerers, hi haurà gent a l’Extrem Orient que visitarà els parcs públics per a contemplar les primeres flors de la temporada, als països d’Euràsia representaran l’entrada en una nova època amb un salt purificador sobre una foguera, mentre que a bona part d’Occident se celebrarà la resurrecció d’un Déu martiritzat que va morir per a reviure tres dies després.

En alguns casos, la voluntat de celebrar l’entrada en una nova estació està reforçada pel fet que aquesta coincideix amb l’inici d’un any nou. Aquest és el cas de països com l’Iran o el Kurdistan, que estrenen els anys 1398 i 2631, respectivament. Pel que fa a països asiàtics com el Japó, no canvien d’any, però al març es posa fi al curs acadèmic i polític abans de marxar de vacances.
(més…)

Imatge: La jove Mariam, de 10 anys, referint-se als milicians de l’Estat Islàmic, diu ‘No els faré res, només demanaré a Déu que els perdoni’.

La Mariam és una nena cristiana de l’Iraq⁽¹⁾  que va fugir del seu poble durant l’ofensiva que l’agost de 2014 va dur a terme l’Estat Islàmic als pobles cristians i yazidites del nord del país i que van tenir com a resultat:

• Fugida de 200.000 yazidites ⁽²⁾.

• Fugida de 100.000 cristians.

• Assassinat de 5.000 homes yazidites.

• Segrest i esclavatge de més de 5.000 dones i nens yazidites.

(més…)

Aquests dies que tot el focus mediàtic és a Gaza, s’està produint a l’Iraq una d’aquelles tragèdies oblidades, un d’aquells fets tràgics que és notícia quan afecta els uns, però que passa desapercebut pels mitjans quan afecta un poble que té la desgràcia de no tenir aliats poderosos. Aquests dies a la regió de Nínive, al nord de l’Iraq, l’Estat Islàmic està culminant en poques setmanes la feina iniciada per diversos imperis seculars, que mai no van poder completar el genocidi contra la població cristiana.

Diuen que, des de l’arribada de l’Estat Islàmic, tots els cristians han fugit de la ciutat de Mossul. Així doncs, no hi ha cristians en la segona ciutat de l’Iraq per primera vegada en 2.000 anys. Això també vol dir que, per primera vegada en 7.000 anys, tampoc no hi viu cap família assíria.

Els assiris, els cristians arameus, són el testimoni vivent que la història del Pròxim Orient és llarga i es remunta als inicis de la civilització humana. Sense ells, els poderosos i les potències regionals no tindran cap obstacle per a revisar la història i reescriure-la al seu gust i d’acord amb els seus interessos.

(més…)

Algunes agències de notícies cristianes s’han fet ressò de la preocupant proliferació a Israel de pintades anticristianes en llengua hebrea aparegudes en edificis i oficines de diverses congregacions. Sembla que tothom atribueix les malediccions, les amenaces i les blasfèmies d’aquests grafits a la visita que el Papa Francesc farà aquesta setmana a Terra Santa. De fet, molts jueus aprofitaran aquests dies per a recordar-nos que estan convençuts que l’expulsió d’Israel de tots els no jueus és mitzva, és a dir, un manament diví.

En canvi, els ha passat per alt la guerra bruta, i fins al moment fallida, que les autoritats israelianes han llençat per a allunyar els palestins cristians dels seus compatriotes musulmans, i la conseqüent ràbia que la seva ineficàcia ha provocat en alguns sectors de la dreta israeliana.

(més…)

Vull compartir amb vosaltres un parell de reflexions al voltant del cas de Mariam Yahia Ibrahim, la dona cristiana condemnada a mort per un tribunal de Khartum per adulteri i apostasia.

El cas és que la dona és tècnicament musulmana perquè el seu pare ho era i, allà, el casament entre una dona musulmana i un cristià és invàlid. Per tant, les relacions sexuals que Ibrahim ha mantingut amb l’home cristià amb que comparteix la vida són considerades adulteri. A més, com oficialment la dona és musulmana, i davant el jutge ha jurat que ella és cristiana, ha estat acusada d’apostasia.

Davant la llei islàmica aquests dos fets són delicte. En el cas de l’apostasia, molts ulemes coincideixen a dir que no hi ha alternativa a la pena de mort. De fet, el jutge li ha dit ben clar quan ha llegit la sentència: “T’he donat tres dies per abjurar de la teva fe, però has insistit en no tornar a l’islam. Et condemno a morir a la forca”. Ibrahim també ha estat condemnada a rebre cent fuetades per adúltera.

I a continuació, les meves reflexions al voltant de la reacció dels occidentals que creuen que acusar els sudanesos de bàrbars i lamentar-nos és el millor que podem fer per a salvar la Mariam Ibrahim i fer canviar les lleis de Sudan.

(més…)

Aprofitant que és Nadal i fa pocs dies ha estat Hanukkà, us n’explicaré una de cristians i jueus.

(més…)

Aquest any els cristians de Síria tampoc no celebraran el Nadal al carrer. La festa més alegre del calendari, el dia que Déu fa allò tan tendre de fer-se nen, tot això es viurà a Síria en la més estricta intimitat per por dels atemptats dels rebels.

En teoria, el fet que l’exèrcit sirià estigui en guerra amb els milicians opositors i que ataqui la població civil de diverses ciutats, no hauria d’interferir en la llibertat dels cristians de celebrar el Nadal. Però no és així, perquè tot i tothom ha pres posicions respecte al conflicte de Síria: si no estàs amb un bàndol, vol dir que dones suport a l’altre. I els cristians són al bàndol del règim.

Ja fa més d’un any, quan bona part de l’opinió pública i els mitjans d’aquí encara menystenien les anàlisis dels qui situàvem la religió al cor del conflicte de Síria, us explicava a l’article Síria: conflicte polític o de religions? quin és el problema dels cristians amb els rebels i per què donen suport, ara més que mai, al règim de Baixar al-Assad:

“…si bé la tasca més urgent a Síria és la pressió diplomàtica i social per mirar d’aturar el bany de sang i fer caure el règim policial, la feina més important pel futur d’aquest país és l’eradicació dels motius de la por que empeny comunitats senceres a donar suport incondicional a un dictador en unes circumstàncies tan extremes.”

Doncs bé, ha passat més d’un any i, de moment, ningú no s’ha molestat a esvair les sospites dels cristians que la caiguda de l’actual règim significarà la seva mort com a comunitat. Ans al contrari.

(més…)

84 anys després de la seva fundació, l’organització islamista Societat dels Germans Musulmans ha situat un dels seus dirigents com a cap d’estat d’Egipte. L’objectiu fundacional dels Germans Musulmans és la creació d’un estat islàmic i, a partir d’ara, disposaran de suport institucional per assolir-lo.

Amb tot, no espereu que Egipte faci una deriva islamista, ni que la legislació faci un tomb ultraconservador. Això no passarà, en primer lloc, perquè els militars, partidaris d’un estat pseudodemocràtic que practiqui unes polítiques ambigües respecte Occident, encara conserven bona part de les seves parcel·les de poder intactes. L’altre motiu pel qual els islamistes no canviaran tantes coses, a nivell formal, malgrat que tenen la presidència i, previsiblement, controlaran el futur parlament, és que no els caldrà. Poden fer polítiques tant islamistes com vulguin fent ús del marc legal actual.

Convé que tinguem això en compte, perquè quan els mitjans comprovin que el president Mohamed Mursi no té cap intenció de fer el seu país una segona Aràbia Saudita, el definiran com a “islamista moderat”, cosa que dóna a entendre que ser islamista, sense adjectius, té connotacions negatives per aquests mitjans.

(més…)

No m’agrada com els mitjans han explicat els sagnants incidents que van tenir lloc diumenge al Caire, i encara m’agrada menys la interpretació que n’estan fent. De fet, diria que ens expliquen allò que el règim militar egipci vol que ens creiem. La meva versió dels fets no coincideix amb el que estic escoltant i llegint aquests dies i, per tant, m’he decidit a exposar-vos els detalls del que he pogut esbrinar que va passar als carrers del centre de la capital egípcia la nit de diumenge.

(més…)

Imatge: Pasqua a la Catedral Mariamita Damasc, seu de l’Església Ortodoxa Grega d’Antioquia.

Com cada any per aquestes dates dediquem unes línies a la minvant comunitat cristiana del Pròxim Orient, a una comunitat desgraciada que ens suplica una solidaritat que no estem disposats a oferir-los. Sobretot els cristians de països com Síria, on els islamistes sunnites disposen de l’ajut econòmic de Turquia i els països del golf Pèrsic, i els xiïtes compten amb el suport logístic d’Iran. Suposem que el dia que la guerra s’acabi, es posarà fi al suplici dels refugiats. Però el camí a la deriva, a l’extinció d’algunes cultures mil·lenàries del Pròxim Orient no té remei.

A continuació podeu veure un recull de vídeos que mostren les processons de Setmana Santa a Damasc. N’hi he afegit tres enregistrats a Latakia, Hama i Jerusalem perquè m’han cridat l’atenció o perquè fan referència a la guerra. (actualitzat el 13/04/2017)

Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.

Vídeo enregistrat el 2009 amb un recull de les processons de Setmana Santa al barri de Bab Tuma, a Damasc, des de Dijous Sant fins a Dilluns de Pasqua
http://www.youtube.com/watch?v=Fl5hBr62J_U?rel=0

Breu vídeo sobre el dilluns de Pasqua. d’AJ+ (Al Jazira)
http://www.youtube.com/watch?v=lc-lMBnZFHw?rel=0

Diumenge de Pasqua de 2016 a Damasc. La processó comença amb la interpretació de l’himne nacional
http://www.youtube.com/watch?v=TYng-mOnIug?rel=0

Peculiar celebració del diumenge de Pasqua de 2010 a la ciutat siriana de Latakia
http://www.youtube.com/watch?v=Z1aQKTqVpeY?rel=0

PROPAGANDA DE GUERRA EN EL CONTEXT DE LA PASQUA

Vídeo del canal de notícies sirià Alikhbaria Syria
http://www.youtube.com/watch?v=7PL2_4MNKpo?rel=0El senyor calb amb ulleres que apareix en el minut 1:10 diu que “sense l’exèrcit no tenim protecció”. La peça està clarament enfocada a defensar la posició del govern, però els que heu vingut a alguna de les meves xerrades sabreu posar aquest comentari en context.

Divendres Sant al Sant Sepulcre de Jerusalem
http://www.youtube.com/watch?v=sakz3OYrWJ4?rel=0Mentre esperen que es produeixi el miracle del foc la matinada de Dissabte Sant (allò que abans era el Dissabte de Glòria), grups de cristians coregen eslògans favorables al règim sirià

Peculiar felicitació de Pasqua
http://www.youtube.com/watch?v=joaMH9VV21s?rel=0En un mur de la ciutat de Hama, l’any 2012 una musulmana contrària al règim de Baixar al-Assad pinta en el mur “Germà cristià: defensaré la teva creu amb la meva sang. Bona Pasqua”. Certament, aquesta noia sabia com n’era d’important evitar l’enfrontament sectari.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)

Podeu deixar els vostres comentaris en aquesta mateixa pàgina (una mica més avall i no cal que hi poseu l’e-mail si no voleu), o en el nostre Facebook.

Totes les opinions són benvingudes.

_______________________________________________________________
Articles relacionats:

El més llegit	Articles per categoria
Què és l’Estat Islàmic i què passa a l’Iraq i Síria	Per entendre l’Iraq

Diumenge vaig publicar al diari Ara una anàlisi sobre la simplificació que fan els mitjans d’alguns aspectes del conflicte a Síria i la interpretació que fan algunes minories religioses de les protestes opositores.

A continuació, transcric el text íntegre del reportatge, que també està disponible a través del registre al web ara.cat.

(més…)