lnterpretant el món àrab i l'islam

Imatge: la ‘sharia police’ patrulla algunes ciutats del Regne Unit i Alemanya amb el consentiment de les autoritats

El procés de radicalització de joves musulmans es produeix d’una forma similar a qualsevol altre procés de captació, ja sigui per una secta o per un grup radical violent de qualsevol altra ideologia.

Alguns experts també comparen l’estratègia dels captadors als moviments d’aproximació a la víctima i d’aïllament del seu entorn que fan els pederastes.

En tots els casos es tracta d’identificar una persona amb el perfil adequat i seguir els passos següents: acostar-s’hi amb un discurs amable, generar confiança, anar endurint el discurs alhora que es genera certa dependència del nou grup, se separa la persona del seu entorn habitual i, finalment, se’l prepara per atemptar o per acceptar l’abús.

(més…)

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)

Amb motiu dels atemptats de París contra un setmanari satíric que, en el seu moment, va publicar diverses caricatures de Mahoma, recupero un article sobre l’opinió dels musulmans i els occidentals cristians sobre el tema que vaig publicar aleshores, així com una entrevista a un ulema musulmà, que podreu llegir en aquest bloc en les properes hores.

(més…)

Les autoritats turques han blocat l’accés a Twitter poques hores després que el primer ministre, Recep Tayyip Erdoğan, hagués afirmat en un míting que arrencaria d’arrel aquesta xarxa social del seu país i que no li importava la resposta de la comunitat internacional.

He llegit algunes cròniques sobre el tema i he interpretat que a Europa s’ha donat una reacció d’entre indignació i sorpresa. Us haig de confessar que m’ha estranyat que encara hi hagi gent que se sorprengui de les respostes autoritàries i un tant absurdes del líder turc a les crítiques difoses a través d’Internet. Tot i que en aquest cas tingui tota la legitimitat per a actuar d’aquesta manera, perquè l’empresa Twitter ha ignorat tres sentències de la justícia turca, que l’han instat sense èxit a eliminar determinats enllaços per violació de la privacitat d’alguns usuaris.

Se m’ha acudit que la sorpresa de la qual parlo podria tenir a veure amb el coneixement esbiaixat de la ideologia d’Erdogan, i he decidit de fer un repàs de les informacions què ens ha arribat els darrers anys sobre aquesta persona, el seu partit i el seu govern. I crec que he descobert per què moltes persones semblen decebudes pel fet que Erdogan miri de satisfer els seus interessos i els del seu partit. Potser pensaven que estaria més pendent de satisfer les nostres expectatives d’observadors estrangers benintencionats que no pas de fer complir la llei del seu país…

(més…)

Amb motiu del post Els motius i la història recent del radicalisme islamista al Pakistan, el Xavier es va mostrar interessat i alhora preocupat per la situació dels membres de la comunitat islàmica ahmadiyya al Pakistan, un moviment sorgit a l’Índia al segle XIX i que, entre altres coses, predica que el seu fundador ha estat el darrer profeta, el Mesies. Aquest és el principal argument dels seus detractors per situar-los fora de l’islam.

A continuació trobareu tres vídeos en anglès de les cadenes britàniques Channel 4 i BBC News sobre l’arribada al Regne Unit de la campanya antiahmadiyya iniciada al Pakistan. Els reportatges capten i traslladen molt bé la mala imatge dels ahmadis que té una part molt significativa de musulmans.

Pel que fa a la fotografia d’aquest post, ha estat feta en una manifestació a Indonèsia, un altre país on s’han donat casos de pogroms i d’assassinats d’ahmadis, i on hi ha una forta pressió de grups islamistes perquè el govern il·legalitzi aquesta comunitat.

(més…)

En general, trobo que els mitjans de comunicació occidentals parlen poc de les situacions d’abusos dels Drets Humans quan les víctimes són cristianes pel fet de ser-ho. Per això he trobat especialment interessant el programa 30 minuts de TV3 d’aquesta setmana (17/07/2011). S’hi ha emès un reportatge produït per Babel Films titulat “La llei negra” sobre l’ús i l’abús que es fa al Pakistan de la Llei de la blasfèmia.

Es tracta d’una llei que permet l’empresonament i l’execució sense proves de qualsevol persona. I s’acostuma a aplicar a cristians que han tingut la mala sort de caure malament a algun veí que s’ha presentat a comissaria dient que el cristià en qüestió ha blasfemat. Amb aquesta simple declaració n’hi ha prou per enviar qualsevol pakistanès a la forca.

Els motius d’aquesta situació d’extrema violència i odi interreligiós són diversos. Però en destaca un de polític que durant la segona meitat del segle XX va donar ales als grups més radicals. A continuació us transcric el text íntegre d’un reportatge que vaig publicar fa un temps a l’Avui que descriu com els dirigents del país han usat els grups islamistes violents com a forces de xoc contra opositors, dissidents i minories.

(més…)