lnterpretant el món àrab i l'islam

The United Nations (UN) estimates that the reconstruction of Syria will cost more than 210 billion euros. The bill is high because 7 years of civil war have destroyed a large part of the country and the lives of its people. In this regard, the data and facts provided by the international organizations are overwhelming: 70% of the population has been displaced. 5.6 million have fled Syria and 6.6 million are internally displaced persons, 69% of the Syrians live in extreme poverty, more than 13 million need humanitarian help and 6.5 million suffer from food poverty.

However, in recent months Syria is beginning to see the light at the end of this long dark tunnel thanks to the stability of larger zones in the country. As a matter of fact, since the army and the Kurdish forces have managed to control the big cities and have defeated the Islamic State in the less populated regions, the military operations are concentrating in the region of Idlib. Therefore, even though the war continues, the return of the peace in many regions should start to give way to the arrival of international funding to raise this country from its ashes, and allow the return of those who have been displaced.

(més…)

La reconstrucció de Síria costarà més de 210.000 milions d’euros, segons càlculs de l’ONU. La factura és alta perquè els 7 anys de guerra civil han destruït bona part del país i de les vides de la seva gent. Les dades de les organitzacions internacionals al respecte són contundents: el 70% de la població s’ha refugiat a l’estranger (5,6 milions) o és desplaçada interna (6,6 milions), el 69% dels sirians viu en la pobresa extrema, més de 13 milions necessiten ajuda humanitària i 6,5 pateixen inseguretat alimentària.

Malgrat tot, Síria ha començat en els darrers mesos a veure la llum al final d’aquesta llarga nit amb l’estabilitat d’àmplies zones del país. De fet, des que l’exèrcit i les forces kurdes han aconseguit controlar les grans ciutats i han derrotat l’Estat Islàmic en les regions menys poblades, el gruix de les operacions militars s’està concentrant en la regió d’Idlib. Per tant, tot i que la guerra continua, el retorn de la pau a moltes regions hauria de començar a donar pas a l’arribada de finançament internacional per aixecar aquest país de les cendres i permetre el retorn dels desplaçats.

(més…)

Photo: Port of Tripoli

The economic analysis of a country cannot be strictly limited to the study of its material and tangible factors. That is, factors that can be quantified and are related to the natural resources, geographical situation, political structures, industries and infrastructures.

In some cases, the most relevant factors that help us to understand the economic prosperity or decadence of a certain country or city have to do with more ethereal elements, especially the social, anthropological and religious ones. That is, human factors. This is the case with Lebanon, subjected to immense internal and external pressure because of the complex relations between the several religious communities that shape its society.

In this article we will portray the case of Tripoli, Lebanon’s second largest city, which perfectly illustrates the link and interdependence between the economy and ethnic conflict. We will also see how the influence of the sectarian confrontations grows exponentially in  Tripoli’s economy because of the threatening shadow of its Syrian neighbour. Especially because of the recent demographic shift suffered by the city of Homs, with which Tripoli has maintained a historical relation of trade and exchange.

(més…)

Imatge: Port de Trípoli

L’anàlisi de la realitat econòmica d’un país no es pot limitar a l’estudi dels factors estrictament materials. És a dir, aquells que poden ser mesurats i que estan relacionats amb els recursos naturals, la situació geogràfica, el teixit empresarial, les estructures polítiques i les infraestructures.

De vegades els factors més rellevants per a entendre la prosperitat o la decadència econòmica de certs països o ciutats té a veure, sobretot, amb elements més eteris, com els socials, antropològics i religiosos. És a dir, amb el factor humà. Aquest és el cas del Líban, sotmès a una enorme pressió interna i externa a causa de les complexes relacions entre les diverses comunitats religioses que conformen la seva societat.

En aquest article descriurem el cas de la ciutat libanesa de Trípoli, que il·lustra a la perfecció la vinculació i la interdependència entre l’economia i el conflicte comunitari. També veurem com la influència dels enfrontaments sectaris en l’economia de la segona ciutat del Líban creix exponencialment a causa de l’ombra amenaçadora de la veïna Síria. Especialment a causa del recent tomb demogràfic que ha patit la ciutat d’Homs, amb la qual Trípoli ha mantingut una històrica relació de comerç i intercanvi.

(més…)

Imatge: Diversos grups es disputen el control del nord de Síria fronterer amb Turquia

Els Estats Units utilitzen els kurds de Síria per evitar que el territori guanyat a l’Estat Islàmic acabi en mans del règim de Síria i per afeblir la influència de l’Iran a la regió. És un suport circumstancial que pot finalitzar qualsevol dia per qualsevol circumstància. De fet, el silenci de Washington davant l’ofensiva militar turca a la província d’Afrín indica que no semblen disposats a mantenir el suport als kurds fins a les últimes conseqüències…

(més…)

Al novembre fem una conferència sobre Síria a Cardedeu.

(més…)

Aquesta és la llista de conferències i debats que he fet o que fa faré durant els mesos d’abril i maig.

(més…)

Imatge: Cartell ‘No room for rumors’ editat als Estats Units en el marc de les campanyes de motivació i propaganda de la II Guerra Mundial.

He llegit amb interès alguns comentaris i intents d’anàlisi de l’ofensiva militar que els Estats Units han llençat contra l’exèrcit sirià en represàlia per l’atac amb armes químiques del 4 d’abril a la ciutat de Khan Xeikhun. No se sap del cert qui hi ha darrere l’atac químic perquè no hi ha cap investigació que aporti proves en cap sentit. Però els mitjans de comunicació i els líders polítics d’Occident han donat per fet que ha estat obra del règim sirià i han aplaudit l’atac americà.

He trobat tres tipus d’arguments al respecte:

(més…)

Kurdish PKK Guerillas by @Kurdishstruggle (CC BY 2.0)

Amb pocs dies de diferència he llegit diversos articles de la premsa generalista destinats a exposar la desgràcia del poble yazidita⁽¹⁾. D’una banda, em genera certa esperança que, per fi, algú altre mostri interès pel genocidi per motius religiosos que s’està consumant al nord de l’Iraq. Però no m’acaba de convèncer el relat que els mitjans ens ofereixen sobre el paper que les milícies kurdes han jugat en aquesta catàstrofe.

(més…)

Si vàreu venir a alguna de les conferències d’aquesta primavera ja ho sabíeu: la branca siriana d’Al-Qaida fa temps que mira de netejar la seva imatge per fer veure que no és tant radical com sembla, en un intent de posicionar-se com la tercera via entre la dictadura de Baixar al-Assad i el règim fanàtic del terror encarnat en l’Estat Islàmic.

(més…)

Manifestació popular de suport a l’Estat Islàmic a la ciutat iraquiana de Mossul.

Vaig aprofitar la meva participació en el programa El Matí de Catalunya Ràdio dedicat als atemptats del 22 de març a Brussel·les per a fer una breu reflexió sobre com els mitjans de comunicació ens expliquen i ens interpreten les notícies que ens arriben del Pròxim Orient. També vam conversar amb l’antropòleg Jordi Moreras sobre els motius que impulsen un cert perfil de joves a lluitar a les ordres de l’Estat Islàmic.

Els meus comentaris al respecte van sorprendre la gent de la ràdio. De fet, crec que no els van fer molta gràcia. Però què se suposa que hem de fer quan un mitjà ens ofereix l’oportunitat de fer arribar la nostra veu a milers de persones? Repassar tòpics, repetir el que tothom sap, dir allò que sona amable a l’oïda de l’interlocutor, o bé compartir les idees que han ajudat els que més en saben a entendre l’origen dels problemes que ens preocupen i intuir les possibles solucions?

En tot moment vaig tenir molt clar que no podia marxar de l’estudi sense compartir amb l’audiència les dues idees que podeu escoltar en els primers minuts de l’àudio següent.

(més…)

L’estació de metro Maalbeek/Maelbeek de Brussel·les.

Poques hores després dels atemptats del 22 de març contra l’aeroport i una estació de metro del centre de Brussel·les, vaig concedir una entrevista a Vilaweb per repassar dues de les idees claus que ens ajudaran a contextualitzar els atemptats: la situació en el camp de batalla a Síria i l’Iraq⁽¹⁾ i la situació social de Moleenbeek, que és el barri d’on han sortir bona part dels gihadistes belgues.

(més…)

El diari digital occità Jornalet ha publicat en occità l’article d’Interpretant el món àrab i l’islam Accions de tortura massiva en la guerra de Síria, que exposa l’ús de l’aïllament de poblacions sirianes i la seva condemna a morir de fam com a eina de guerra. Jornalet, gaseta occitana d’informacions, és editat per l’Associacion entara Difusion d’Occitània en Catalonha (ADÒC), amb seu a Barcelona i Tolosa.

(més…)

Tot repassant els prop de 200 articles què hem escrit en els primers cinc anys del blog, he trobat diverses anàlisis sobre el Pròxim Orient que han resultat premonitòries. Crec que hi hauríeu de fer un cop d’ull i comparar-les amb les versions més populars i mediàtiques dels fets que es van publicar en el seu moment.

He fet un recull de les cinc previsions del blog més destacades. En quatre línies recordo què vam dir que passaria a Líbia, Egipte, Síria, Kurdistan i l’Iraq…

(més…)

Aquesta setmana he participat en un debat sobre la crisi dels refugiats del programa L’illa de Robinson, d’El Punt Avui Televisió. En aquesta ocasió he compartir taula amb Carles Ferreira, politòleg, Jordi Calvo, professor de relacions internacionals de Blanquerna, Tomás Jiménez, exfuncionari de l’ONU, i David Bondia, president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya.

Malgrat la lògica limitació de temps -no hi ha cap programa que duri les hores necessàries per explicar absolutament tot allò relacionat amb el tema- va ser prou interessant. A continuació en podeu veure el vídeo.

(més…)