Arxiu de la categoria: Líban

Khalde: darrer capítol de la violència sectària al Líban, però no l’últim

0
Publicat el 30 d'agost de 2020

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient Mitjà golf Pèrsic Mahoma sunnites xiïtes Iraq Alcorà Beirut Líban

La tarda de dijous 27 d’agost se senten trets a la ciutat libanesa de Khalde, a uns 10 quilòmetres al sud de Beirut. De seguida apareixen a les xarxes socials vídeos que alguns veïns enregistren des de les seves finestres. En algunes gravacions simplement se senten els trets, en d’altres es veuen grups de persones armades disparant des de carrer cap a edificis, des de terrats cap al carrer…

En aquesta àrea s’hi barregen musulmans sunnites i xiïtes. Khalde és molt a prop de l’aeroport de Beirut i hi passa l’autopista que uneix la capital i el sud del país.

Des d’un primer moment, la gent que coneix la ciutat dóna per fet que es tracta d’un enfrontament entre entre tribus sunnites i els partits xiïtes Hezbol·lah i Amal. Tots els indicis apunten en aquesta direcció. De fet, alguns mitjans asseguren que els tirotejos els havien iniciat sunnites que disparaven des dels terrats contra membres del partit xiïta Amal.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


A mesura que passen les hores i els enfrontaments creixen en freqüència i intensitat, totes les fonts confirmen que, per part sunnita, combaten els seguidors del xeix salafista Omar al Ghosn. En canvi, corren diverses versions sobre contra qui disparen.

A la tarda, tribus sunnites hi intervenen amb un comunicat incendiari en què fan una crida a rebel·lar-se contra Hezbol·lah. Per la seva banda, els partits xiïtes Hezbol·lah i Amal neguen la seva participació en el combat.

Encara no està del tot clar qui lluita contra qui. Abans de fer-se fosc, l’exèrcit hi arriba per a tallar carrers i avingudes amb l’objectiu de limitar els moviments dels grups d’homes armats.

Arriba el vespre. Han mort dos sunnites i l’exèrcit n’ha detingut quatre més, dos dels quals són ciutadans sirians. Durant la nit es cremen diversos vehicles, es tallen carrers amb pneumàtics i es cala foc a un centre comercial.

Paral·lelament, fonts sunnites fan córrer el rumor que els responsables de la crisi són els militants de Hezbol·lah que van intentar penjar al carrer un retrat Salim Ayyash, el membre del moviment xiïta que pocs dies abans havia estat declarat culpable pel Tribunal especial per al Líban de l’assassinat del polític sunnita Rafiq Hariri el 2005. Tot i que això és simplement un rumor, poc després es confirma que l’esclat de la violència té a veure amb una pancarta, però amb una de ben diferent.

La pancarta de la discòrdia

A mesura que passen les hores, les nombroses petites informacions van encaixant i permeten de crear un relat complet dels fets. La tensió es va desbordar a la ciutat una setmana abans, quan els homes del xeic salafista havien arrencat una pancarta xiïta. A més, en altres punts de la ciutat, veïns sunnites havien intentat d’evitar que es pengessin pancartes similars.

Tots els cartells xiïtes feien referència a la commemoració religiosa de l’aixurà. Un comunitat de l’exèrcit libanès ho confirma el vespre dels combats. [Per conèixer l’aixura, llegiu l’article Què és l’aixura?]

La família xiïta Shibli va penjar el cartell per commemorar l’aixurà en un espai publicitari de la seva propietat. El 20 d’agost els seguidors d’Omar al-Gosn van arrencar-la. Diuen que el cap de la família Shibli va amenaçar aleshores el xeic salafista de fer-lo fora de la ciutat.

La setmana següent, es va tornar a penjar la pancarta i els seguidors de Gosn van atacar diverses propietats dels Shibli. Aquest va ser l’inici del combat. El centre comercial calcinat durant els incidents del 27 d’agost és propietat de la família Shibli, la casa d’un dels quals va rebre un atac amb granades per la tarda.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.

L’amenaça dels xeics salafistes

El líder salafista Omar al Gosn fa temps que ha esdevingut un problema per al precari equilibri polític i social del Líban. L’any passat va ser detingut per organitzar talls de carretera a Khalde i els atacs als passatgers dels vehicles que volien circular cap al sud de la capital. Però les autoritats el coneixen per fets molt més lamentables. Entre juliol de 2013 i febrer de 2014 es van perpetrar nou atemptats terroristes contra barris controlats per Hezbol·lah. Molts assenyalen que, en almenys un, hi ha proves clares que involucren Gosn en els fets.

Líban ha patit l’estratègia de confrontació agitada per líders salafistes en altres indrets del país. L’imam Ahmad al-Assir va esdevenir un actor polític de primer nivell a causa de la seva activitat armada a Sidó, la tercera ciutat del Líban i la principal al sud del país, contra tot allò relacionat amb els xiïtes. Assir també animava els seus seguidors a unir-se als grups islamistes que lluiten a Síria i l’Iraq.

El 2013 la seva milícia es va enfrontar a l’exèrcit libanès al port d’aquesta ciutat i va matar 18 soldats. El mateix any, es van perpetrar dos atemptats suïcides contra l’ambaixada d’Iran a Beirut. 23 persones van morir en l’atac. Tots els dits van assenyalar Assir com l’instigador de la matança. Dos anys després, els seus seguidors van perpetrar un altre atemptat en nom de l’Estat Islàmic a l’Iraq. El 2015 Assir va ser detingut quan volia fugir del país i, dos anys després, va ser condemnat a mort.

La violència salafista també ha colpejat les regions sunnites del nord del Líban. Entre maig i agost de 2007 van tenir lloc els combats més ferotges que havia vist el Líban des de la guerra civil. L’exèrcit es va enfrontar als grups Fatah al-islam i Jund al-Sham al campament de refugiats palestins de Nahr al-Bared, a prop de Trípoli. Hi van morir prop de 500 persones.

Poc després d’aquell daltabaix per a l’estabilitat del país, i mentre el xeic Assir de Sidó planejava la fugida del país, el grup terrorista Front Nusra, considerat la branca siriana d’Al-Qaida, entre el 2 i el 7 d’agost de 2017 va prendre el control de la ciutat d’Arsal, molt propera a la frontera amb Síria.

El problema generat per la presència d’aquests grups al Líban és latent. Els caps tribals i polítics s’ho maneguen per a mantenir-lo desactivat, o ocult. Però cada cop que esclata una crisi, per petita que sigui, amenaça de desbordar les forces de seguretat. Per això, tot i que els incidents del 27 d’agost de 2020 a la ciutat de Khalde han estat força greus, tot apunta que les autoritats no prendran cap represàlia ni ningú no serà castigat. Això serà així perquè, encara que volgués, l’estat no hi pot fer res.

Passarà el temps i les milícies libaneses seran cada dia més fortes. No podem descartar la possibilitat que, tard o d’hora, s’animin a imitar l’intent de l’imam Ahmad al-Assir de prendre el control de la ciutat de Sidó, del Front Nusra d’ocupar Arsal o del xeic Ghosn d’expulsar els xiïtes de la seva ciutat.

Turquia guanya suport entre els sunnites

La tensió latent entre comunitats que, de forma periòdica, esclata en enfrontaments armats al Líban, no es limita a la rivalitat entre musulmans sunnites i xiïtes. Poc abans dels enfrontaments de Khalde, el periodista armeni Neshan Der Haroutiounian va protagonitzar una polèmica força sonada. Haroutiounian ha rebut els darrers mesos nombroses amenaces de mort per part de sunnites partidaris del president turc Erdogan. Fins i tot, el president d’una organització política sunnita l’ha amenaçat de mort a les xarxes.

En resposta a una de les amenaces, el periodista armeni va dir en un programa de televisió que Erdogan “és un miserable i és el fill d’un milió d’homes repugnants”. Després va matisar que aquestes paraules també anaven dirigides “al règim turc, als otomans i als turcs”.

Haroutiounian reaccionava així a la creixent pressió i hostilitat sobre la seva comunitat per part de grups libanesos que porten anys glorificant el passat otomà i l’actual lideratge polític a Ankara. Aquest grups sunnites consideren que qualsevol ocasió és bona per a provocar els armenis. Per exemple, quan l’equip de bàsquet armeni Homenetmen juga al camp del sunnita Riyadi, a les grades es poden veure banderes turques.

Per la seva banda, una part de l’afició armènia replica els rivals i enemics sunnites celebrant les victòries enarborant banderes armènies, iranianes i del partit xiïta Hezbol·lah.

Els darrers mesos, coincidint amb l’augment de la influència de Turquia a la regió i de les operacions militars a la veïna Síria, s’han vist moltes banderes turques als barris sunnites de les principals ciutats libaneses. A Trípoli, la segona ciutat del país, habitada bàsicament per sunnites, s’han celebrat manifestacions de suport explícit a Erdogan.

Després de l’explosió del 4 d’agost al port de Beirut, que va fer més de 180 morts i 6.000 ferits, els barris sunnites de la capital van rebre el vicepresident i el ministre d’Afers Exteriors de Turquia com a autèntics herois.

Estic completament segur que uns quants libanesos sunnites els van rebre com a autèntics compatriotes. Això és normal si tenim en compte que molts consideren els turcs els seus germans, mentre que els xiïtes i els armenis són vistos com els veïns incòmodes amb els quals els ha tocat, per desgràcia, compartir passaport.

També estic segur que algú em pot retreure el fet que parli dels sunnites, els xiïtes i els armenis com a tres blocs homogenis. Evidentment que no tots els sunnites, els xiïtes i els armenis tenen les mateixes opinions polítiques que els seus coreligionaris. Però les decisions sobre amb qui s’ha d’aliar la comunitat, sobre quin bàndol ha de prendre la comunitat en un conflicte, sobre qui és l’enemic de la comunitat… les pren una minoria militant i organitzada.

En situacions de conflicte, no hi ha matisos sobre qui és l’amic i l’enemic. Per tant, independentment de l’opinió personal de cadascú, la comunitat, com un sol home, ha de disparar en la mateixa direcció si no vol ser sotmesa per una altra comunitat o desaparèixer.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)


Podeu deixar els vostres comentaris en aquesta mateixa pàgina (una mica més avall i no cal que hi poseu l’e-mail si no voleu), o en el nostre Facebook.

Totes les opinions són benvingudes.

Publicat dins de arabislam, Líban i etiquetada amb , | Deixa un comentari

The first gay love song of the Arab pop?

0
Publicat el 28 de juny de 2018

مشروع ليلى Mashrou Leila (Night Project or Leila’s Project, depending on whether you consider that Leila is a girl-name or not) is a pop band formed in Beirut in 2008. Its creation has been a pleasant surprise in the Arab art scene. Its songs are good for international pop standars and its members are truly and independent artists that exercice their freedom of speach with the only limit imposed by their own creativity. And, yes, they do that in the Middle East.

One of the topics in its first album is a love story between two men. The song in question is called شم الياسمين Smell the Jasmine. The lyrics play with the ambiguity of the traditional Arabic poetry, in which the authors may use male pronouns to refer to their beloved women. The ambiguity ends when the male protagonist of the song says he would like to be the other man’s woman.

In addition, the singer of the group, Hamed Sinno, is probably the first Lebanese singer who has publicly declared himself a gay. He says that “someone had to do it.” Hamed had no problem in ardently displaying the rainbow flag during their first big concert at the Byblos International Festival 2010. It is rumored that the Prime Minister at that time, Saad Hariri, attended, but left after half an hour quite disgusted with some of the lyrics and the messages of the band.

Bellow you can listen and read the lyrics in Arabic and English to Smell the Jasmine and another of their hits: Fasateen.

(més…)

The economy of the Lebanese port of Tripoli, loomed by Syrian sectarianism

0
Publicat el 4 de maig de 2018

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Líban Síria Damasc Trípoli
Photo: Port of Tripoli

The economic analysis of a country cannot be strictly limited to the study of its material and tangible factors. That is, factors that can be quantified and are related to the natural resources, geographical situation, political structures, industries and infrastructures.

In some cases, the most relevant factors that help us to understand the economic prosperity or decadence of a certain country or city have to do with more ethereal elements, especially the social, anthropological and religious ones. That is, human factors. This is the case with Lebanon, subjected to immense internal and external pressure because of the complex relations between the several religious communities that shape its society.

In this article we will portray the case of Tripoli, Lebanon’s second largest city, which perfectly illustrates the link and interdependence between the economy and ethnic conflict. We will also see how the influence of the sectarian confrontations grows exponentially in  Tripoli’s economy because of the threatening shadow of its Syrian neighbour. Especially because of the recent demographic shift suffered by the city of Homs, with which Tripoli has maintained a historical relation of trade and exchange.

(més…)

L’economia del port libanès de Trípoli, amenaçada pel sectarisme a Síria

0

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Líban Síria Damasc Trípoli
Imatge: Port de Trípoli

L’anàlisi de la realitat econòmica d’un país no es pot limitar a l’estudi dels factors estrictament materials. És a dir, aquells que poden ser mesurats i que estan relacionats amb els recursos naturals, la situació geogràfica, el teixit empresarial, les estructures polítiques i les infraestructures.

De vegades els factors més rellevants per a entendre la prosperitat o la decadència econòmica de certs països o ciutats té a veure, sobretot, amb elements més eteris, com els socials, antropològics i religiosos. És a dir, amb el factor humà. Aquest és el cas del Líban, sotmès a una enorme pressió interna i externa a causa de les complexes relacions entre les diverses comunitats religioses que conformen la seva societat.

En aquest article descriurem el cas de la ciutat libanesa de Trípoli, que il·lustra a la perfecció la vinculació i la interdependència entre l’economia i el conflicte comunitari. També veurem com la influència dels enfrontaments sectaris en l’economia de la segona ciutat del Líban creix exponencialment a causa de l’ombra amenaçadora de la veïna Síria. Especialment a causa del recent tomb demogràfic que ha patit la ciutat d’Homs, amb la qual Trípoli ha mantingut una històrica relació de comerç i intercanvi.

(més…)

Publicat dins de arabislam, economia, Líban, Síria i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

La veritable primavera àrab (2a part)

0
Publicat el 1 d'agost de 2014

 Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Líban Beirut alcorà sunnites xiïtes música Mashrou Leila Fasateen Shankaboot

Un grup de productors libanesos va decidir que havia de fer una sèrie dirigida a un públic jove, que tractés els temes que interessen els joves àrabs i que parlés el seu mateix llenguatge. Això amb l’objectiu de despertar el seu interès per qüestions socials i la seva creativitat artística. Es van posar en contacte amb la BBC, que els va assessorar en el desenvolupament del concepte i el guió.

(més…)

Publicat dins de Líban i etiquetada amb , | Deixa un comentari

La veritable primavera àrab (1a part)

0
Publicat el 9 de juny de 2014

 Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Líban Beirut alcorà sunnites xiïtes música Mashrou Leila

Al Pròxim Orient hi ha un país que no sap ben bé què és ni on pertany. És un país petit, però complicat. El Líban diu en veu alta que és àrab, però no s’ho acaba de creure. I malgrat tot, de vegades sembla que sigui el país àrab que va menys perdut perquè és el que millor ha sabut encaixar i fer-se un lloc en aquest món global en continua transformació.

En aquesta estreta franja de terra hi ha una ciutat que durant dècades ha estat el far de la modernitat a la regió. Els quinze anys de guerra civil i l’emigració que ha portat més enllà de les seves fronteres una cinquena part de la població van afeblir durant una època el poder i la seducció del país i de la seva capital, Beirut. Però malgrat tot, la Beroth dels fenicis de tant en tant treu el cap per sobre dels discursos, les opinions i les melodies de sempre per a provar de sacsejar una mica una regió immòbil que està lligada pels quatre costats a mil ancoratges que no la volen deixar anar.

(més…)

Publicat dins de arabislam, Líban, Música i etiquetada amb , | Deixa un comentari

La primera revista LGBT del Pròxim Orient

1

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic Jordania Amman homosexual gay Kali

El desenvolupament i el perfeccionament d’aplicacions informàtiques com ara els traductors automàtics ha fet possible un fet sorprenent: aquest bloc ja compta, pel cap baix, amb un lector àrab que no parla català. En Jamil ens ha escrit des de Jordània per agrair el tractatment que Interpretant el món àrab i l’islam fa de les minories del Pròxim Orient i per proposar-nos un tema per a la nostra secció d’articles sobre homosexualitat.

Ens ha demanat que parlem de My.Kali, una revista jordana LGBT en línia. És a dir, dirigida a lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals. La particularitat d’aquest mitjà és que s’edita en un país on, fins fa ben poc, la premsa tenia prohibit per llei mostrar actituds favorables a l’homosexualitat.

(més…)

Sabra i Xatila, capítol final d’una llarga guerra

0

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Líban Síria musulmans golf Pèrsic Beirut

En ocasions, quan parlem de conflictes tan llunyans com, per exemple, les guerres del Pròxim Orient, podem cometre la imprudència d’oblidar que, en el fons, estem analitzant els sentiments, la vida i la mort d’éssers humans. No podem passar per alt que les xifres, la macroeconomia, les infraestructures i l’alta política estan creades, en definitiva, per persones i dirigides a les persones.

Un dels exemples més clars de la impersonalització de la tragèdia aliena és la coneguda expressió “efectes col·laterals”, que molts polítics han usat en temps de guerra per a referir-se a la mort dels civils innocents que han tingut la mala sort d’interposar-se entre les bombes i els objectius militars.

Amb tot, si volem entendre el per què de segons quins conflictes, hem de mantenir un punt de fredor en aproximar-nos-hi que ens permeti no perdre de vista el context dels fets. És a dir, no és el mateix relatar una massacre de civils i implicar-se en el relat, que analitzar per què la massacre s’ha comès en aquell precís lloc i moment. Si algú vol entendre el per què d’una matança perpetrada en el marc d’una guerra, no n’hi ha prou amb saber que l’assassí és el dolent de la pel·lícula. Això és evident, però no explica res.

Tot això us ho comento perquè avui posaré en context un tema que desferma tota mena de sentiments i polèmica: la massacre de Sabra i Xatila, de la qual s’acompleixen aquesta setmana trenta anys. Va ser la pitjor massacre de la guerra civil del Líban, però no l’única.

(més…)

Publicat dins de Líban, Palestina i etiquetada amb , | Deixa un comentari

La primera cançó d’amor homosexual del pop àrab?

0
Publicat el 30 de juny de 2011

 مشروع ليلى Maixruu Leila (Projecte de nit o Projecte de Leila -si és un nom de noia-) és una banda de pop formada a Beirut el 2008 que ha estat capaç de sorprendre’ns per les seves bones cançons i per exercir, sense cap mena de complexos, el seu dret a cantar sobre allò que els ve de gust en cada moment.

Un dels temes que tracten en el seu primer disc és el de l’amor entre dos homes. La cançó en qüestió es diu شم الياسمين Olora el Gessamí, i juga amb l’ambigüitat de la poesia tradicional àrab, en la qual els autors fan ús dels pronoms personals masculins per a referir-se a l’estimada. Això, fins que el protagonista de la història reconeix que voldria ser la dóna de l’altre home.

A més, el cantant del grup, Hamed Sinno, molt probablement és el primer cantant libanès que públicament s’ha declarat homosexual. Ell mateix diu que “algú ho havia de fer”. A Hamed tampoc no li va fer res mostrar amb gran ostentació la bandera de l’arc de Sant Martí durant el seu primer gran concert, al Festival Internacional de Biblos de 2010. Es rumoreja que l’aleshores primer ministre, Saad Hariri, va assistir-hi, però va marxar a la mitja hora no gaire content amb les lletres del grup.

A continuació trobareu l’enllaç per escoltar aquesta cançó i un altre dels seus èxits: Fasateen.

(més…)

“Sóc del Barça perquè sóc libanès i m’agrada la resistència”

2
Publicat el 20 d'abril de 2011

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Síria Damasc Golf Pèrsic Kuwait Barça futbol Alcorà Alcora

El títol d’aquest article fa referència a un comentari escoltat en una cafeteria de Kuwait i que em va inspirar per a escriure un reportatge sobre tot allò que els àrabs han après de Catalunya gràcies al Barça.

Aquests darrers anys, que el Barça forma part de l’elit de quatre o cinc grans clubs europeus més coneguts i admirats (abans només ens ho pensàvem), els àrabs han començat a rebre un seguit d’informacions sobre Catalunya que van més enllà de la simple anècdota. És una llàstima que el procés de coneixement i reconeixement no es dóna en la direcció inversa. El reportatge següent exposa això, alhora que dóna quatre pinzellades sobre la realitat quotidiana de Kuwait.

(més…)

Publicat dins de Esport, Kuwait, Líban i etiquetada amb , | Deixa un comentari