lnterpretant el món àrab i l'islam

Imatge: Milicians de l’Estat Islàmic separen els homes de les dones yazidites en una escola del nord de l’Iraq abans d’assassinar els homes i endur-se les dones i els nens a Mossul

L’estiu del 2014, uns 5.000 yazidites, la immensa majoria dones i nens, van ser segrestats al nord de l’Iraq per l’Estat Islàmic⁽¹⁾. Moltes han pogut fugir, com la Nàdia Murad, una noia de 21 anys que el 16 de desembre va descriure davant el Consell de Seguretat de l’ONU el segrest, les violacions i les tortures a les que va estar sotmesa durant uns mesos. La Nàdia també va implorar ajuda per les 3.400 dones i nens que es calcula que encara estan segrestats i són tractats com a esclaves sexuals o simple mercaderia pels milicians de l’Estat Islàmic.

A continuació, us ofereixo el vídeo de la compareixença i la traducció del relat que va fer plorar diversos membres del Consell de Seguretat.

(més…)

Imatge: El 2015 es va commemorar el centenari del genocidi de les minories cristianes i yazidita d’Anatòlia a mans del poder turc-otomà. El 24 d’abril és la data triada pels armenis per recordar la seva particular tragèdia.

Raphael Lemkin era un advocat jueu de Polònia que ha passat a la història per haver creat el 1944 la paraula genocidi unint les arrels grega genos (família o raça) i la llatina cidi (derivat de cidere, matar).

Malgrat el seu origen i que el moment en el què va encunyar aquest terme va coincidir en el temps amb l’Holocaust, Lemkin va començar a desenvolupar la seva idea de genocidi molt abans, per a descriure un altre intent de neteja ètnica a gran escala que en poc més de vuit anys es va cobrar la vida de prop de 3 milions de persones: 1.500.000 d’armenis, 750.000 assiris, 500.000 grecs i 300.000 yazidites.

Quan Lemkin encara era jove, a només 2.000 quilòmetres al sud-est de casa seva, les tropes turques cometien els crims més salvatges i a gran escala que us pugueu imaginar amb l’objectiu d’eliminar els membres de totes les minories religioses de la regió. A una mitjana d’uns 1.000 assassinats diaris.

(més…)

El diari digital occità Jornalet ha publicat en aquest idioma l’article d’Interpretant el món àrab i l’islam El 73è intent de genocidi del poble yazidita, en el qual s’explica la desesperada situació dels membres d’aquesta comunitat al nord de l’Iraq. Jornalet, gaseta occitana d’informacions és editat per l’Associacion entara Difusion d’Occitània en Catalonha (ADÒC), amb seu a Barcelona i Tolosa.

(més…)

Us imagineu un món on la informació flueix constantment i les xarxes socials bullen amb comentaris i opinions sobre injustícies socials i pobles bombardejats, però que, malgrat tot, mira cap a una altra banda quan en un dels suposats focus informatius mundials, en només dos dies, un quart de milió de persones han fugit de casa en direcció a les muntanyes i el desert sense menjar ni aigua?

(més…)

El poble assiri s’ha manifestat aquests dies a diverses ciutats d’Occident perquè s’ha proposat de guanyar al carrer allò que els seus líders han estat incapaços d’aconseguir als despatxos. Quan els nord-americans van posar fi a la dictadura de Saddam Hussein, l’any 2003, va prendre força el vell somni assiri de posseir un territori propi al nord de l’Iraq. Es tractava de delimitar una zona de seguretat dins la qual els assiris poguessin administrar els seus assumptes, viure en pau i sense la constant amenaça de l’arabització i la islamització.

La regió no es va fer realitat per la manca de contundència dels partits assiris davant la negativa dels àrabs i els kurds, que no volen sentir a parlar d’una regió autònoma assíria. Aquestes dues comunitats consideren que la zona oriental de la província de Nínive és seva. Quan, en realitat, està majoritàriament poblada per assiris, yazidites i turcmans, als quals ningú no ha demanat mai a quina administració volen que s’adscrigui la terra que els ha vist néixer.

(més…)

La senyora del vídeo resumeix a la perfecció i en només en dos minuts què passa al nord de l’Iraq. I ho explica tant bé que no cal saber àrab per entendre què diu i arribar a sentir el seu dolor. Es tracta de Fiyan Dakhil, una diputada yazidita del parlament iraquià que demana desesperadament ajuda als seus col·legues àrabs.

La diputada explica que a l’Iraq hi ha un poble que agonitza a mans de l’Estat Islàmic i que no sap què ha de fer perquè el món, algú, els ajudi. Pel que fa als polítics encarregats de prendre decisions que se l’escolten, esperen que la senyora molesta finalitzi l’arenga i els deixi en pau.

(més…)

Què tenen a veure un dels grups de rock californians més destacats dels darrers anys amb indrets aparentment tan dispars com el Líban, Armènia i l’Iraq?

El cantant i el bateria d’aquest grup són nascuts a Beirut, al Líban; el baixista a Erevan, la capital d’Armènia; i el guitarrista a Califòrnia, però és fill d’un pintor iraquià i una escultora iraniana. Tots quatre són armenis, fills de la darrera gran onada emigratòria armènia arribada als Estats Units, i formen el grup de rock System of a Down.

Les lletres del grup són en anglès i tracten tota mena de temes, sobretot polítics i socials, però els components de System of a Down, quan n’han tingut l’oportunitat, han mostrat la seva vinculació amb Armènia i s’han convertit en una de les cares més visibles de la lluita pel reconeixement del genocidi armeni perpetrat per les tropes turques a principis del segle XX.

(més…)

Avui fa 96 anys que les tropes turques de l’Imperi Otomà van detenir i deportar els líders de la comunitat armènia que vivien a Constantinoble. Aquesta data és l’escollida per a commemorar cada any el Dia del Record del Genocidi Armeni. Amb tot, milers d’armenis ja havien estat assassinats abans d’aquest dia, i un milió més van morir després afusellats, o en els camps de concentració turcs, víctimes del primer genocidi del segle XX.

(més…)