Arxiu de la categoria: Kurdistan

Yazidites: sense armes, ni terra, ni justícia

 Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic alcorà sunnites xiïtes Iraq Yazidites Assiris Nínive Alcorà

Cada vegada que explico el genocidi yazidita de 2014 se m’encongeix el cor. No podria ser d’altra manera. De fet, només una persona cegada per l’odi contra els yazidites(1) podria restar impassible en conèixer els horrors als que van ser sotmesos els membres d’aquesta minoria del nord de l’Iraq a mans dels milicians de l’Estat Islàmic.

Des de la distància, nosaltres patim en escoltar el relat dels fets, però la nostra angoixa i tristesa no són res comparat amb l’infern que han sofert les víctimes.

Em demano quin és l’estat mental i físic de la noia de 20 anys que, quan en tenia 14, va presenciar l’assassinat del seu pare. Els monstres li van fúmer tres trets al cap davant tota la família i van segrestar la noia, que durant uns quatre anys va ser violada i apallissada tan sovint i per tants homes diferents que en va perdre el compte.

Si teniu fetge, podeu comprovar vosaltres mateixos com s’ensorra emocionalment i físicament una altra noia de 21 anys quan recorda com un carceller va violar reiteradament una nena de 9 anys de la seva cel·la. La noia, s’angoixa i s’ofega. Sembla com si el cos la volgués allunyar del malson d’alguna manera i, per això, li impedeix de continuar el relat.

Ara miro una fotografia d’unes mans deformes. Són de la Baseh. Tenia 38 anys quan la van esclavitzar. La van vendre 17 vegades, però va perdre el compte de quantes vegades la van violar. Un dia va gosar renyar el seu propietari davant el futur amo perquè havia comprat una nena de 9 anys. Els dos homes, un suec i un albanès, li van destrossar les mans a trepitjades amb les seves botes militars. Aquests són un parell d’exemples de les experiències traumàtiques que han patit totes i cadascuna de les més de 3.000 dones i nenes esclavitzades.

Algunes organitzacions internacionals han recollit i documentat centenars de testimonis. Un tret comú de moltes supervivent és que, sis anys després de l’assalt a Sinjar, tenen les energies justes per a arrossegar la seva desgràcia i vagar pels campaments de refugiats com ànimes en pena.

Però n’hi ha que no perden les ganes de viure. La imatge següent és de la Yasmín, una noia yazidita que va preferir cremar-se viva abans de tornar a ser violada pels cafres d’Estat Islàmic. Aleshores tenia 17 anys. Ara en té 22, viu a Alemanya, li han fet 17 operacions i somriu a la càmera.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.

Els criminals

En el següent vídeo us presento els responsables de l’assassinat de milers de yazidites i de l’esclavatge, tortures i violacions a més de 5.000 dones i nenes d’aquesta comunitat. Homes barbuts que fan bromes sobre les seves esclaves mentre, de fons, se senten els crits, xiscles, esgarips, plors de noies que estan sent violades i torturades en aquell precís moment. Les imatges no són fortes. El so, sí. L’escena i el contrast entre les rialles i els xiscles de dolor és angoixant i vomitiu.

En el següent vídeo podeu veure els rostres de qui participa en un mercat d’esclaves sexuals. Les imatges no són violentes. Però si sabeu anglès i enteneu els subtítols, us asseguro que les aberracions que s’hi expliquen no us deixaran indiferents.

Què va passar l’agost de 2014 a Sinjar, en poques paraules

El 3 d’agost les tropes de l’Estat Islàmic arriben als pobles del districte de Sinjar, habitada pràcticament en la seva totalitat per yazidites. Poc abans, els peixmergues kurds, que eren l’única força de seguretat a la regió, havien partit i abandonat la població yazidita desarmada. Les autoritats kurdes no van informar la població de la seva deserció. En alguns pobles, la gent no va ser conscient del perill que assetjava fins que els terroristes ja eren a la població assassinant tothom que trobaven.

Els yazidites van fugir a peu cap a les muntanyes desèrtiques. Alguns no van tenir temps ni d’agafar aigua, ni de posar-se les sabates. Desenes de milers de persones es debatien entre la vida o la mort. Feia molta calor i, unes hores després de la fugida, alguns pares es van arribar a fer talls a les mans per donar de beure la seva pròpia sang a les criatures. (Us explico els detalls polítics d’aquell despropòsit en l’article Les minories de l’Iraq, víctimes i titelles).

Món àrab Pròxim Orient golf Pèrsic islam islàmic musulmans Alcorà Síria Iraq yaziditesImatge: Noies de religió yazidita que es manifesten contra el PDK de Massud Barzani mostren un cartell en àrab que diu “El PDK ens va vendre, el PKK ens va salvar”

Si voleu descobrir els motius que van portar els PDK a actuar d’aquella manera, heu de llegir Els yazidites ja no poden confiar en els kurds de l’Iraq. Aquest article em va valer la reprovació de nombroses persones i grups de suport al Kurdistan, que no van encaixar gens bé les meves crítiques als dos partits corruptes i autoritaris que governen el Kurdistan iraquià.

Voleu veure com marxaven els peixmergues dels pobles yazidites?

Els peixmergues van abandonar la zona sense previ avís. No van disparar ni un sol tret contra els milicians d’Estat Islàmic, que no van trobar cap resistència. En poques hores, milers d’homes van ser assassinats i unes 5.000 dones i nenes van ser segrestades. En alguns casos, amb van comptar amb la col·laboració dels veïns musulmans de les víctimes.

Les autoritats iraquianes tampoc no van mostrar el més mínim interès en els primers compassos del genocidi. Pel fer-vos una idea del poc interès de Bagdad per l’assumpte, mireu el vídeo següent: El 74è intent de genocidi del poble yazidita.

La senyora del vídeo resumeix a la perfecció i en només en dos minuts què passa al nord de l’Iraq. I ho explica tant bé que no cal saber àrab per entendre què diu i arribar a sentir el seu dolor. Es tracta de Fiyan Dakhil, una diputada yazidita del parlament iraquià que demana desesperadament ajuda als seus col·legues àrabs.

La diputada va explicar poques hores després de l’arribada dels terroristes a Sinjar que a l’Iraq hi ha un poble que agonitza a mans de l’Estat Islàmic i que no sap què ha de fer perquè el món, algú, els ajudi. Pel que fa als polítics encarregats de prendre decisions que se l’escolten, esperen que la senyora molesta finalitzi l’arenga i els deixi en pau.

Els únics que van reaccionar al genocidi van ser els kurds de l’altra banda de la frontera. Les Unitats de Protecció Popular (YPD YPG) arribats de Síria van plantar cara i van oposar certa resistència a l’avenç de l’Estat Islàmic. L’YPG és el braç armat del Partit de la Unió Democràtica del Kurdistan (PYD), la branca siriana del Congrés del Poble del Kurdistan (KGK) -antic Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK)-. Aquest grup està considerat per la Unió Europea com un grup terrorista.

#YazidiGenocide

Els yazidites duen a terme aquesta setmana una campanya de difusió per a commemorar el que ells anomenen 74 intent de genocidi del seu poble. El seu objectiu és aconseguir el suport de la comunitat internacional per a alliberar les més de 2.000 yazidites que encara estan segrestades, trobar els cadàvers de la resta de víctimes per a poder-los enterrar dignament, tancar les ferides i a prevenir un possible 75 intent d’extermini del seu poble.

Però em temo que el món no fa res en la bona direcció. Els yazidites necessiten dues coses: poder viure en pau a la seva terra i que es faci justícia.

El Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) del clan Barzani i les seves tropes s’encarreguen d’impedir la primera cosa. La majoria de yazidites encara viu en camps de refugiats i el PDK boicoteja el seu retorn als pobles de la plana de Nínive, que és on hi ha Sinjar. Pel que fa a la justícia, Europa hi ha intervingut per a impartir una mena de justícia prou peculiar.

Us en poso un exemple real: un home iraquià i la seva esposa alemanya van viatjar fa uns anys voluntàriament a l’Iraq per a treballar per la consolidació de l’Estat Islàmic. Un cop l’Estat Islàmic ha estat derrotat a l’Iraq, les autoritats han trobat proves que demostren que el matrimoni tenia dues esclaves yazidites, una nena de cinc (5) anys i la seva mare, a les quals torturaven. La nena va morir lligada a la reixa exterior d’una finestra de la casa dels seus captors. La temperatura va arribar als 50 graus i la nena de cinc anys va morir deshidratada.

Què ha fet Europa en aquest cas? Primer, ha deixat que l’assassina torni a Alemanya. Després, la policia ha capturat el marit a Grècia i l’ha extradit a Alemanya, on ha estat jutjat. Les autoritats europees han rescatat aquests dos individus d’un judici a l’Iraq i els han ofert una segona oportunitat que no mereixen. Això no és fer justícia.

El món civilitzat no pot tenir cap misericòrdia pels monstres de l’Estat Islàmic. No podem perdonar cap dels individus que van participar en la creació i expansió d’aquesta aberració, que va prendre prestat un nom amb llarga tradició per a atorgar-se una legitimitat que la majoria de musulmans rebutgen, però que també molts d’altres accepten.

Per això, trobo fora de lloc que algunes veus i mitjans gosin tractar com a víctimes les persones que han format part o han aplaudit els crims contra la humanitat que van tenir lloc contra la població iraquiana yazidita l’agost de 2014.

Fa uns anys vaig entrevistar Yonadam Kanna, secretari general del Moviment Democràtic Assiri. Kanna em va explicar de forma prou clara per què el món no fa res contra aquesta mena d’injustícies: “Les forces multinacionals tenen la seva pròpia agenda i no els importa el que no hi figura. Volen que el procés polític tiri endavant a qualsevol preu i, de vegades, hi ha víctimes i alguns assassinats en el camí. No es preocupen de nosaltres perquè no posem cotxes bomba i no ens oposem a les forces de la coalició ni al procés polític. Em sap greu dir-ho, però només es preocupen dels que els creen problemes.”

Les autoritats iraquianes i kurdes es van encarregar que els yazidites fossin inofensius. Nosaltres no vam fer res per a protegir-los ni els vam oferir les eines per què es poguessin protegir. I això és el que els va impedir d’evitar la desgràcia. L’enèsima desgràcia. El 74è intent de genocidi del poble yazidita.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)


Podeu deixar els vostres comentaris en aquesta mateixa pàgina (una mica més avall i no cal que hi poseu l’e-mail si no voleu), o en el nostre Facebook.

Totes les opinions són benvingudes.

(1)Aquesta és la forma com Termcat i ésAdir escriuen yazidita. En cap diccionari apareix escrit amb -i- inicial. (torneu al principi de l’article).

3/8/2014 #YazidiGenocide

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic yazidites Iraq Kurdistan

Per a mi, el 3 d’agost de 2014 marca una fita en la història de la maldat humana. Aquell dia, gent molt dolenta va infringir a l’Iraq un dolor infinit sobre milers de persones innocents. He arribat a la conclusió que no cal posar-hi més adjectius. Quan llegiu els testimonis de les víctimes, us n’adonareu que les nostres paraules són sobreres. Que els nostres intents de descriure l’indescriptible no aporten res a aquest relat de terror.

El mal, el mal absolut, va arribar en forma d’homes armats el 3 d’agost de 2014 a Sinjar, al nord de l’Iraq. Jo no hi era, a Sinjar, el 2014. No hi he perdut família ni amics. Tanmateix, recordo els fets i sento les llàgrimes als ulls. Són llàgrimes de tristesa i, també, de ràbia. Primer, contra els iraquians que no van voler evitar l’extermini de la comunitat yazidita de l’Iraq(1). Segon, contra els europeus que, per ignorància, relativitzen el mal infringit per Estat Islàmic fins al punt d’afirmar que els botxins també són víctimes… d’ells mateixos.

(més…)

Arriba la primavera: els vincles entre la Setmana Santa i el cap d’any a l’Iran i el Kurdistan

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic Saddam Hussein Bush Bagdad Iraq

Hem deixat l’hivern enrere i el món sencer es prepara per a celebrar l’esclat de vida que és la primavera. Quan comencin a pujar les temperatures i floreixin els cirerers, hi haurà gent a l’Extrem Orient que visitarà els parcs públics per a contemplar les primeres flors de la temporada, als països d’Euràsia representaran l’entrada en una nova època amb un salt purificador sobre una foguera, mentre que a bona part d’Occident se celebrarà la resurrecció d’un Déu martiritzat que va morir per a reviure tres dies després.

En alguns casos, la voluntat de celebrar l’entrada en una nova estació està reforçada pel fet que aquesta coincideix amb l’inici d’un any nou. Aquest és el cas de països com l’Iran o el Kurdistan, que estrenen els anys 1398 i 2631, respectivament. Pel que fa a països asiàtics com el Japó, no canvien d’any, però al març es posa fi al curs acadèmic i polític abans de marxar de vacances.
(més…)

Who will pay for the reconstruction of Syria?

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Líban Síria Iran Aràbia Saudita

The United Nations (UN) estimates that the reconstruction of Syria will cost more than 210 billion euros. The bill is high because 7 years of civil war have destroyed a large part of the country and the lives of its people. In this regard, the data and facts provided by the international organizations are overwhelming: 70% of the population has been displaced. 5.6 million have fled Syria and 6.6 million are internally displaced persons, 69% of the Syrians live in extreme poverty, more than 13 million need humanitarian help and 6.5 million suffer from food poverty.

However, in recent months Syria is beginning to see the light at the end of this long dark tunnel thanks to the stability of larger zones in the country. As a matter of fact, since the army and the Kurdish forces have managed to control the big cities and have defeated the Islamic State in the less populated regions, the military operations are concentrating in the region of Idlib. Therefore, even though the war continues, the return of the peace in many regions should start to give way to the arrival of international funding to raise this country from its ashes, and allow the return of those who have been displaced.

(més…)

Qui pagarà la factura de la reconstrucció de Síria?

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Líban Síria Iran Aràbia Saudita

La reconstrucció de Síria costarà més de 210.000 milions d’euros, segons càlculs de l’ONU. La factura és alta perquè els 7 anys de guerra civil han destruït bona part del país i de les vides de la seva gent. Les dades de les organitzacions internacionals al respecte són contundents: el 70% de la població s’ha refugiat a l’estranger (5,6 milions) o és desplaçada interna (6,6 milions), el 69% dels sirians viu en la pobresa extrema, més de 13 milions necessiten ajuda humanitària i 6,5 pateixen inseguretat alimentària.

Malgrat tot, Síria ha començat en els darrers mesos a veure la llum al final d’aquesta llarga nit amb l’estabilitat d’àmplies zones del país. De fet, des que l’exèrcit i les forces kurdes han aconseguit controlar les grans ciutats i han derrotat l’Estat Islàmic en les regions menys poblades, el gruix de les operacions militars s’està concentrant en la regió d’Idlib. Per tant, tot i que la guerra continua, el retorn de la pau a moltes regions hauria de començar a donar pas a l’arribada de finançament internacional per aixecar aquest país de les cendres i permetre el retorn dels desplaçats.

(més…)

Kurdistan: de la promesa de la independència a la pèrdua d’autonomia

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Síria Kurdistan Turquia Afrín
Imatge: Dues noies passen per davant d’un cartell a Arbela que fa una crida a votar a favor de la independència (Foto d’Alaa al-Marjani)

El 25 de setembre de 2017, el Kurdistan iraquià va celebrar un referèndum sobre la independència que, paradoxalment, ha comportat la pèrdua d’autonomia respecte les autoritats de Bagdad. Sóc de l’opinió que els líders polítics kurds no han tingut en cap moment la intenció de declarar la independència i que tot plegat formava part d’una operació per guanyar més poder personal i pels seus partits, així com legitimar el seu projecte expansionista sobre zones no kurdes i consolidar unes fronteres més enllà de la regió autònoma.

Fa 4 anys ja us explicava que el Kurdistan no seria independent, tot i l’infundat entusiasme que els mitjans de comunicació mostraven per l’anunci del referèndum.

Si voleu conèixer el que anomeno “les quatre grans mentides sobre el Kurdistan” que els mitjans de tot el món han estat escampant des de 2003 simplement perquè s’han dedicat a replicar allò que els dictava una agència de notícies internacional consulteu l’article Partits nacionalistes kurds: la quinta columna del poder central.

El problema de l’actual crisi al Kurdistan rau en el fet que els líders kurds han plantat cara al govern central amb unes determinades promeses i suposats projectes polítics sense tenir la voluntat d’arribar fins al final per a defensar-los. Han empès el país a un combat que no estaven disposats a lliurar. Això se’ls ha girat en contra i ha tingut com a resultat una retallada de la seva autonomia. A continuació us explico com ha anat.

(més…)

Publicat dins de arabislam, Iraq, Kurdistan i etiquetada amb , | Deixa un comentari

L’ajut enverinat dels Estats Units a l’YPG pot abocar els kurds d’Afrín a la derrota

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Síria Kurdistan Turquia Afrín
Imatge: Diversos grups es disputen el control del nord de Síria fronterer amb Turquia

Els Estats Units utilitzen els kurds de Síria per evitar que el territori guanyat a l’Estat Islàmic acabi en mans del règim de Síria i per afeblir la influència de l’Iran a la regió. És un suport circumstancial que pot finalitzar qualsevol dia per qualsevol circumstància. De fet, el silenci de Washington davant l’ofensiva militar turca a la província d’Afrín indica que no semblen disposats a mantenir el suport als kurds fins a les últimes conseqüències…

(més…)

3r aniversari del darrer intent de genocidi del poble yazidita

Món àrab Pròxim Orient golf Pèrsic islam islàmic musulmans Alcorà Síria Iraq yaziditesImatge: Noies de religió yazidita que es manifesten contra el PDK de Massud Barzani mostren un cartell en àrab que diu “El PDK ens va vendre, el PKK ens va salvar”

El 3 d’agost de 2014 els milicians de l’Estat Islàmic arriben a la ciutat yazidita de Sinjar, al nord de l’Iraq. No hi troben cap resistència. Els peixmergues kurds del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), que tenen totes les armes, han fugit de la regió durant la nit, sense previ avís i abandonant la població civil a la seva sort. Poques hores abans, en resposta a la sospita que els gihadistes s’acostaven, el PDK instava els yazidites a no marxar de casa. Ells els defensarien fins la darrera gota de sang, els deien…

A la regió de Sinjar hi vivien uns 360.000 yazidites. L’agost de 2014, l’Estat Islàmic en va assassinar un 5.000 i va segrestar prop de 7.000 dones i nens. El 90% de la població de la zona va fugir. Encara hi ha unes 3.000 dones d’aquesta religió esclavitzades per l’Estat Islàmic i uns 180.000 yazidites són en camps de refugiats al Kurdistan iraquià.

Per saber més sobre els fets que van precedir l’arribada de l’Estat Islàmic a Sinjar, llegiu:

Les minories de l’Iraq, víctimes i titelles

Els yazidites ja no poden confiar en els kurds de l’Iraq

Des d’aquell fatídic moment, que els yazidites anomenen el 74 intent de genocidi de la seva història, diversos grups amb interessos oposats es disputen el control de la regió:

(més…)

Cinc previsions incòmodes sobre Líbia, Egipte, Síria, Kurdistan i l’Iraq

 Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic alcorà sunnites xiïtes Iraq Síria Alcorà

Tot repassant els prop de 200 articles què hem escrit en els primers cinc anys del blog, he trobat diverses anàlisis sobre el Pròxim Orient que han resultat premonitòries. Crec que hi hauríeu de fer un cop d’ull i comparar-les amb les versions més populars i mediàtiques dels fets que es van publicar en el seu moment.

He fet un recull de les cinc previsions del blog més destacades. En quatre línies recordo què vam dir que passaria a Líbia, Egipte, Síria, Kurdistan i l’Iraq…

(més…)

25/11 Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones

El Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones va ser instituït oficialment per l’Assemblea General de les Nacions Unides a través de la resolució 50/134 de 17 de desembre de 1999.

A continuació, podeu llegir sis articles que exposen diverses situacions de violència i discriminació a les quals s’enfronten les dones de certes nacionalitats o que pertanyen a determinades comunitats religioses del Pròxim Orient.


A Síria hi ha 5.000 dones segrestades

Transsexuals a l’Aràbia Saudita

“Múltiples marits”, una paròdia saudita de la poligàmia

El conflicte oblidat del nord de l’Iraq

El 73è intent de genocidi del poble yazidita

Les diputades turques ja poden portar pantalons!


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.

Voleu saber per què el Kurdistan encara no serà independent?

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Iraq Bagdad Nínive assiris Kurdistan xiïtes sunnites islamistes Al-Qaida Mossul Alcorà

El president del Kurdistan iraquià ha dit en una entrevista que els kurds celebraran un referèndum d’independència. Però Massud Barzani no ha dit quan. Ni tant sols ha posat data per a decidir quan i com s’ha de fer la consulta. A més, davant la insistència dels periodistes sobre el tema, una persona propera a Jalal Talabani, l’altre líder tribal que controla la política i l’economia del Kurdistan, tampoc no ha volgut concretar res: “haurem de revisar la relació amb Bagdad”. Per la seva banda, el viceministre d’Exteriors kurd ha deixat clar que “la confederació [amb l’Iraq] és una opció“.

Malgrat la manca de concreció, a Occident ja hem situat el Kurdistan a la recta final del procés d’independència. Suposo que això té molt a veure amb el fet que els periodistes nord-americans i europeus que pertanyen a les cultures dominants titllen d’independentista tot aquell que té un discurs favorable als drets d’un poble que no té fronteres pròpies. Els catalans, en canvi, sabem prou bé els matisos en l’àmbit dels sentiments nacionals: la diferència entre el dit i el fet dels polítics, la independència i la dependència, o entre la lluita, el conformisme i el pacte traïdor.

Crec que, per aquest motiu, les agències de notícies internacionals porten anys vaticinant la imminent independència del Kurdistan que, malgrat tot, no arriba. Per a ells, qualsevol folclorisme és sinònim de lluita per la independència política. Però la independència només s’assoleix quan s’hi posa dia i hora

(més…)

Barzani ara diu que és independentista

 Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Iraq Bagdad Nínive assiris xiïtes sunnites islamistes Al-Qaida Alcorà Barzani Talabani independència

El líder totpoderós del Partit Democràtic del Kurdistan, que controla amb mà de ferro la part oriental del Govern Regional del Kurdistan (GRK) de l’Iraq, ha dit que l’objectiu del poble kurd és la independència i que aviat celebraran un referèndum sobre la secessió.

En contra del que ens han volgut fer creure durant anys, aquesta és la primera vegada a la vida que Massud Barzani, que també és president del GRK, es declara independentista. De fet, el seu partit ha arribat a prohibir manifestacions independentistes.

Potser s’acomplirà el pronòstic que em va avançar fa una dècada l’activista kurd Kamal Mirawdelli: “Els grans partits kurds apostaran per l’independentisme si veuen que aquest és un pas inevitable i que el poden usar per mantenir el seu poder tribal. Per aquesta raó interfereixen en les activitats dels grups independentistes sorgits de la societat civil, però mai no les aturen del tot”. I això és el que fa Barzani. Tot i que jo encara no me’l crec.

(més…)

Publicat dins de Iraq, Kurdistan i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

Les lluites pel poder a Turquia es cobren tres víctimes del PKK

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic PKK Turquia Ocalan Kurdistan

Uns mesos després de la segona victòria dels islamistes de l’AKP en les eleccions generals de 2007, a Turquia va prendre força un moviment de protesta i denúncia contra l’organització secreta d’ultradreta Ergenekon. En el marc de les operacions policials i judicials contra aquest grup, es van detenir centenars de persones.

En el procés, es van produir algunes denúncies contra la policia i els jutges, i alguns van posar en dubte la legalitat de moltes detencions i la manera com la policia havia recollit les proves que justificaven les detencions. N’hi ha que van més enllà i asseguren que els detinguts no formaven part de cap xarxa criminal, i que l’única cosa que els unia era la seva oposició al govern islamista de l’AKP.

Tot i que la persecució d’Ergenekon per part pels poders de l’Estat va ser un encert, és probable que l’AKP estigués interessat a sobredimensionar la capacitat real de cometre crims Ergenekon per poder ampliar el cop contra algunes estructures sorgides a l’ombra del mateix Estat, sota l’auspici d’alguns sectors de la policia i l’exèrcit. Sigui com sigui, el fet és que a Turquia hi ha una lluita soterrada pel control de les regnes del país entre sectors polítics, policials i militars, que de tant en tant surt a la superfície com, per exemple, ahir amb l’assassinat al Centre d’Informació del Kurdistan a París (CIK) de tres militants independentistes kurdes del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

(més…)

Publicat dins de Kurdistan, Turquia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Per què els kurds no participen en la revolta a Síria

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Kurdistan musulmans golf Pèrsic

On són els kurds de Síria? Per què les regions kurdes del nord del país viuen al marge dels sagnants combats que es lliuren en la resta de regions?

La resposta a aquesta incògnita és ben simple: els kurds han decidit anteposar els seus interessos com a poble a qualsevol altra circumstància i mantenir una posició d’espectadors davant la guerra que lliuren els seus veïns àrabs.

(més…)

Publicat dins de Kurdistan, Síria i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Partits nacionalistes kurds: la quinta columna del poder central

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Iraq Referèndum independència Kurdistan golf Pèrsic
Papereta del referèndum no oficial per la independència del Kurdistan iraquià organitzat el 2005 pel Moviment pel Referèndum al Kurdistan.

“Kurdistan és un exemple del que passa quan els partits polítics nacionalistes es consoliden massa temps en el poder, privant els ciutadans del que realment desitgen, que és la independència”. Revista nord-americana The New Republic, parlant el 2005 de la situació al nord de l’Iraq.

“De fet, els grans partits kurds apostaran per l’independentisme si veuen que aquest és un pas inevitable i que el poden usar per mantenir el seu poder tribal. Per aquesta raó interfereixen en les activitats dels grups independentistes sorgits de la societat civil, però mai no les aturen del tot”. Entrevista a l’activista kurd Kamal Mirawdelli pel llibre Per entendre l’Iraq

Aquestes són dues de les moltes cites que posen en dubte la imatge que ens han traslladat els grans mitjans de comunicació de la situació política al Kurdistan iraquià. Els seus líders han sabut ensarronar l’opinió pública mundial, que s’hi refereix per tot un seguit d’adjectius que descriuen, precisament, el contrari del que són. Per començar, les cúpules dels dos grans partits kurds no són democràtiques, ni independentistes. Si més no, no actuen com a tals.

(més…)

Publicat dins de Kurdistan i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari