Tot repassant els prop de 200 articles què hem escrit en els primers cinc anys del blog, he trobat diverses anàlisis sobre el Pròxim Orient que han resultat premonitòries. Crec que hi hauríeu de fer un cop d’ull i comparar-les amb les versions més populars i mediàtiques dels fets que es van publicar en el seu moment.
He fet un recull de les cinc previsions del blog més destacades. En quatre línies recordo què vam dir que passaria a Líbia, Egipte, Síria, Kurdistan i l’Iraq…
1. La guerra de Líbia no és una revolta democràtica contra Gaddafi, i el seu empresonament o assassinat donarà pas a una nova guerra civil.
2. L’optimisme sobre els fets d’Egipte és infundat i els militars hi seguiran governant.
3. Els Estats Units no bombardejaran l’exèrcit sirià, malgrat la insistència de tota la premsa, d’absolutament tota la premsa.
4. El Kurdistan no serà independent, malgrat el que diguin els polítics kurds i la premsa internacional.
5. Si ataquem l’Estat Islàmic, aquest grup canviarà d’estratègia i atemptarà a Occident.
… i ho comparo amb allò que, mesos o anys més tard, ha succeït en aquests països.
Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.
Previsió publicada el 5 de març de 2011
“Un cop la resistència de Gaddafi mori ofegada pel bloqueig internacional i el coronel hagi estat empresonat o executat, s’encetarà una segona etapa de lluita tribal pel control dels ingressos del petroli.”
Què ha passat a Líbia?
El 19 de març de 2011 Occident va començar a bombardejar Líbia i Gaddafi va ser assassinat sense judici el 20 d’octubre. La caiguda del seu règim va donar pas a guerra pel poder entre els grups opositors.
Previsió publicada el 16 d’agost de 2013
“Però a mi, aquest esperit crític i de lluita que s’ha gestat els darrers mesos no em genera cap mena d’optimisme. Efectivament, crec que Egipte no va enlloc i que la sacsejada que ha viscut el darrer any i mig ha estat un greu error. Durant uns mesos semblava que el país es movia i que podia avançar, però Egipte no té on anar. Simplement, no està preparat i no té ni els recursos ni les habilitats que li permetin deixar enrere l’ombra de Mubàrak i dels seus generals.”
Què ha passat a Egipte?
El 2014 el general Abdel Fattah el-Sisi va guanyar les eleccions a la presidència amb el 96,91% dels vots. El mateix any, l’expresident islamista Morsi i 529 dels seus seguidors van ser condemnats a mort. La majoria de penes van ser commutades per cadenes perpètues.
Previsió publicada el 28 d’agost de 2013
“Les expectatives creades al voltant del suposat atac que els Estats Units poden llençar sobre Síria, responen més al desig de molta gent que Occident faci de policia bo i tombi el règim presidit per Baixar al-Assad, que no pas a allò que els Estats Units tenen la capacitat i estan disposats a fer.”
Per la seva banda, els diaris de referència us deien el mateix dia:
Què ha passat a Síria?
Els Estats Units no han bombardejat l’exèrcit sirià. A més a més, el 2015 Occident s’ha començat a plantejar la possibilitat de deixar d’insistir en la dimissió del president de Síria, ja que, a més del règim de Baixar al-Assad, només hi ha dos grups amb capacitat de guanyar la guerra i imposar el seu poder sobre bona part del territori: Al-Qaida i l’Estat Islàmic.
Previsió publicada el 15 de juliol de 2014
“A Occident ja hem situat el Kurdistan a la recta final del procés d’independència. Suposo que això té molt a veure amb el fet que els periodistes nord-americans i europeus que pertanyen a les cultures dominants titllen d’independentista tot aquell que té un discurs favorable als drets d’un poble que no té fronteres pròpies.
Crec que, per aquest motiu, les agències de notícies internacionals porten anys vaticinant la imminent independència del Kurdistan que, malgrat tot, no arriba.
Malgrat la tensió del govern autònom kurd amb les autoritats de Bagdad, malgrat que el Kurdistan ha començat a exportar petroli pel seu compte a través de Turquia, malgrat que el Kurdistan ja ha ocupat la disputada ciutat de Kirkuk, malgrat que l’Iraq viu una guerra civil entre sunnites i xiïtes que aïlla el Kurdistan de la resta del país, malgrat que el president del Govern Regional del Kurdistan (GRK) ara diu que és independentista… malgrat tot això, la independència del Kurdistan haurà d’esperar.
No me’ls crec. La imatge que els partits kurds projecten al món a través dels mitjans de comunicació occidentals es basa en quatre punts que són, precisament, el que anomeno les quatre grans mentides sobre el Kurdistan.”
Què ha passat al Kurdistan?
Els dirigents kurds iraquians no han tornat a anunciar des de juliol de 2014 la suposada arribada imminent de la independència i han reforçat les tres polítiques que us descrivia en l’article:
1. Expansió territorial.
2. Consolidació econòmica.
3. Creació d’estructures d’Estat, benestar econòmic i manca de llibertats.
Previsió publicada el 18 de novembre de 2014
“Els atemptats contra Occident no entren en els plans de l’Estat Islàmic. En canvi, la situació faria un tomb si algun dia els països occidentals es decidissin a intervenir militarment en el conflicte i esclafar els darrers reductes de l’Estat Islàmic.”
Què ha passat a Síria i l’Iraq?
El 13 i 14 de novembre de 2015 l’Estat Islàmic va perpetrar a París una cadena d’atemptats que va fer 130 morts i 352 ferits. Era la seva resposta als bombardejos de Rússia i França contra les seves posicions a Síria i la pèrdua de terreny a Síria i l’Iraq a mans de les forces del règim i dels peixmergues kurds.
Podeu deixar els vostres comentaris en aquesta mateixa pàgina (una mica més avall i no cal que hi poseu l’e-mail si no voleu) o en el nostre Facebook.Totes les opinions són benvingudes.Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats:
El més llegit del blog |
Entrevista al Solidaris de Catalunya Ràdio |
Què és l’Estat Islàmic i què passa a l’Iraq i Síria |
El conflicte oblidat del nord de l’Iraq |