La història política dels xiïtes i els llocs sagrats del Pròxim Orient

Diumenge, 22 setembre a les 17.45 h presentem el llibre Viatge al cor de l’islam. La història política dels xiïtes i els llocs sagrats del Pròxim Orient a Barcelona, en el marc de La Setmana del Llibre en Català. Serà a l’escenari 2. També ens trobareu durant tota la setmana a l’expositor de Pagès editors | Mòdul 58.

Si no podeu baixar a Barcelona, a partir del 10 de setembre podeu comprar o encarregar Viatge al cor de l’islam a qualsevol llibreria. En el cas que sigueu a l’estranger, podeu fer la comanda del llibre en línia i us el faran arribar a casa.

Pel que fa al contingut, Viatge al cor de l’islam és una obra amb vocació divulgativa adreçada a tots els públics: des dels que creuen que no saben res sobre el món islàmic, passant pels interessats en les relacions internacionals i la història, fins als experts, que hi trobaran claus per interpretar la regió que han estat obviades per la premsa i l’acadèmia.

Aquest llibre és un assaig literari sobre la història, la política i la societat del Pròxim Orient explicades a través de diversos viatges a centres de pelegrinatge islàmics amb una forta càrrega política, en què lector i autor descobreixen junts les claus per entendre la regió.

Mitjançant el fil conductor d’aquesta travessia per orient, el llibre respon la pregunta: què és l’islam xiïta? Descriu així l’ancestral rivalitat entre àrabs i perses, explica l’origen i les diferències entre les diverses branques de l’islam, presenta la figura de l’imam Hussein i el llegat de l’aiatol·là Khomeini, revela l’esperit rebel xiïta i la profunda espiritualitat del poble persa, repassa la petjada del xiisme polític a la regió —des del golf Pèrsic fins a Síria i Palestina— i ens descobreix l’estreta, tot i que desconeguda, relació entre religió i política a Turquia.

Si consulteu les piulades d’X (Twitter) que porten l’etiqueta #IslamXiïta trobareu un seguit de temes concrets que apareixen en el llibre. També hi he afegit vídeos de context i mapes on apareixen els llocs de naixements dels personatges mencionats en el llibre.

En els propers mesos presentarem el llibre a diversos indrets. Si esteu interessats a comentar el llibre o, simplement, voleu debatre sobre la història, la societat i l’actualitat de l’islam, del món àrab i del Pròxim Orient, poseu-vos en contacte amb nosaltres a través dels comentaris al bloc, del correu electrònic, de Twitter o de Facebook, i farem tot el possible per venir al vostre poble o ciutat.

Imagen: Mehmet Siginir

Entrevista al activista turco exiliado en España seguidor del movimiento inspirado por el predicador Fethullah Gülen. En mayo de 2016, el gobierno turco incluyó en la lista de organizaciones terroristas a esta cofradía, que tiene millones de simpatizantes en Turquía y presencia en 160 países.

Mehmet Siginir no estaba metido en política, pero en 2015 perdió su trabajo por motivos políticos. Poco después tuvo que huir de su país para evitar la prisión. Ha creado la Plataforma Pro Derechos y Libertades para denunciar la degradación de la democracia y el deterioro de las libertades en lugares como Turquía.

La situación de su país es muy delicada. Los datos de la ofensiva del presidente turco Recep Tayyip Erdogan y su entorno contra los seguidores del movimiento social Gülen son aterradores:

Más de 174.000 detenidos y 138.000 personas despedidas del trabajo. Se han clausurado 1.043 escuelas privadas, 1.229 fundaciones y asociaciones, 35 instituciones médicas, 15 universidades y 19 sindicatos. Se han cerrado 149 medios de comunicación y 4.424 jueces y fiscales han sido cesados. (Lista completa de instituciones clausuradas por orden del parlamento el 23 de julio de 2016). En cuanto a los periodistas, 184 han sido detenidos, 60 condenados y 142 están en busca y captura.

Con motivo del mes islámico de ramadán, Siginir visitó Barcelona para participar en una mesa redonda sobre el ayuno y la oración con representantes de la religión sikh y de la confesión católica. Entrevistamos Siginir antes de este acto interconfesional organizado por Casa Turca de Barcelona.

(més…)

Imatge: Mehmet Siginir

Entrevista a l’activista turc exiliat a Espanya seguidor del moviment inspirat pel predicador Fethullah Gülen. El maig de 2016, el govern turc va incloure en la llista d’organitzacions terroristes aquesta confraria, que té milions de simpatitzants a Turquia i presència a 160 països.

Mehmet Siginir no estava ficat en política, però el 2015 va perdre la feina per motius polítics. Poc després va haver de fugir del seu país per evitar la presó. Ha creat la Plataforma Pro Drets i Llibertats per a denunciar la degradació de la democràcia i el deteriorament de les llibertats en països com Turquia.

La situació del seu país és molt delicada. Les dades de l’ofensiva del president turc Recep Tayyip Erdogan i el seu entorn contra els seguidors del moviment social Gülen són esfereïdores:

Més de 174.000 detinguts i 138.000 persones acomiadades de la feina. 1.043 escoles privades, 1.229 fundacions i associacions, 35 institucions mèdiques, 15 universitats i 19 sindicats clausurats, 149 mitjans de comunicació tancats i 4.424 jutges i fiscals cessats. (Llista completa d’institucions clausurades per ordre del parlament el 23 de juliol de 2016). Pel que fa als periodistes, n’hi ha 184 de detinguts, 60 de condemnats i 142 en cerca i captura.

Amb motiu del mes islàmic de ramadà, Siginir ha visitat Barcelona per a participar a en una taula rodona sobre el dejuni i l’oració amb representants de la religió sikh i de la confessió catòlica. Vam entrevistar Siginir abans d’aquest acte interconfessional organitzat per Casa Turca de Barcelona.

(més…)

L’avenç electoral a Turquia té molt a veure amb l’economia. Concretament amb els problemes creixents de l’economia turca, que és incapaç d’aturar la devaluació de la seva moneda i l’augment de la inflació, que l’abril es va enfilar fins a l’11%.

Les eleccions generals i presidencials estaven previstes pel 3 de novembre de 2019, però se celebraran el 24 de juny de 2018. Per primera vegada a la història les dues eleccions es faran el mateix dia.

En principi, tot indica que no és el millor moment per l’actual president Recep Tayyip Erdogan. De fet, les darreres eleccions generals han confirmat una tendència a la baixa pel seu Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP). Mentre que la més recent reforma de la Constitució impulsada per ell mateix, va ser aprovada per un ajustat 51,41%.

(més…)

The calling of early elections in Turkey has very much to do with the economy. In particular, with the increasing problems of the Turkish economy which is incapable of stopping the devaluation of its currency and the increase in inflation, which rose to 11% in April.

The general and presidential elections were initially scheduled for 3 November 2019, but they will now be held on 24 June 2018. Both elections will be held the same day for the first time in history.

In principle, everything indicates that this is not the best moment for the current president Recep Tayyip Erdogan. As a matter of fact, the last general elections confirmed a downward trend for his Justice and Development Party (AKP), while the most recent reform of the constitution promoted by himself was approved by an adjusted 51.41%.

(més…)

Imatge: Diversos grups es disputen el control del nord de Síria fronterer amb Turquia

Els Estats Units utilitzen els kurds de Síria per evitar que el territori guanyat a l’Estat Islàmic acabi en mans del règim de Síria i per afeblir la influència de l’Iran a la regió. És un suport circumstancial que pot finalitzar qualsevol dia per qualsevol circumstància. De fet, el silenci de Washington davant l’ofensiva militar turca a la província d’Afrín indica que no semblen disposats a mantenir el suport als kurds fins a les últimes conseqüències…

(més…)

Hem començat l’any participant en el programa En guàrdia de Catalunya Ràdio dedicat a Lawrence d’Aràbia i el centenari de la conquesta d’Àqaba. Hi vam parlar de la persona i la personalitat de Lawrence, de la revolta àrab i del paper que van jugar les tribus d’Aràbia en la guerra europea contra els turcs, de la caiguda de l’Imperi Otomà, dels acords britànics amb França, la comunitat jueva d’Anglaterra i els àrabs, al capdavant dels quals hi havia el xerif de La Meca…

(més…)

El Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones va ser instituït oficialment per l’Assemblea General de les Nacions Unides a través de la resolució 50/134 de 17 de desembre de 1999.

A continuació, podeu llegir sis articles que exposen diverses situacions de violència i discriminació a les quals s’enfronten les dones de certes nacionalitats o que pertanyen a determinades comunitats religioses del Pròxim Orient.

A Síria hi ha 5.000 dones segrestades	Transsexuals a l’Aràbia Saudita
“Múltiples marits”, una paròdia saudita de la poligàmia	El conflicte oblidat del nord de l’Iraq
El 73è intent de genocidi del poble yazidita	Les diputades turques ja poden portar pantalons!

Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.

Imatge: El 2015 es va commemorar el centenari del genocidi de les minories cristianes i yazidita d’Anatòlia a mans del poder turc-otomà. El 24 d’abril és la data triada pels armenis per recordar la seva particular tragèdia.

Raphael Lemkin era un advocat jueu de Polònia que ha passat a la història per haver creat el 1944 la paraula genocidi unint les arrels grega genos (família o raça) i la llatina cidi (derivat de cidere, matar).

Malgrat el seu origen i que el moment en el què va encunyar aquest terme va coincidir en el temps amb l’Holocaust, Lemkin va començar a desenvolupar la seva idea de genocidi molt abans, per a descriure un altre intent de neteja ètnica a gran escala que en poc més de vuit anys es va cobrar la vida de prop de 3 milions de persones: 1.500.000 d’armenis, 750.000 assiris, 500.000 grecs i 300.000 yazidites.

Quan Lemkin encara era jove, a només 2.000 quilòmetres al sud-est de casa seva, les tropes turques cometien els crims més salvatges i a gran escala que us pugueu imaginar amb l’objectiu d’eliminar els membres de totes les minories religioses de la regió. A una mitjana d’uns 1.000 assassinats diaris.

(més…)

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)

A mitja hora en tren d’Estocolm hi ha Södertälje, la ciutat natal del tenista Björn Borg, que compta amb tres equips de futbol professionals: un que porta el nom de la ciutat i els altres dos, de creació més recent… Assyriska FF, fundat el 1974 per la primera onada de refugiats assiris arribats de Turquia, i Syrianska FC, creat el 1977 per la comunitat siríaca-aramea.

Quan aquests dos equips s’enfronten en el marc de la lliga sueca, és per a disputar un derbi que en un món ideal s’hauria de jugar cada any al Pròxim Orient. Les aficions omplen les grades i onegen les banderes blanc-i-blaves assíries i les vermelles amb les ales aramees, mentre coregen càntics en una llengua mil·lenària originària de Mesopotàmia.

(més…)

Les autoritats turques han blocat l’accés a Twitter poques hores després que el primer ministre, Recep Tayyip Erdoğan, hagués afirmat en un míting que arrencaria d’arrel aquesta xarxa social del seu país i que no li importava la resposta de la comunitat internacional.

He llegit algunes cròniques sobre el tema i he interpretat que a Europa s’ha donat una reacció d’entre indignació i sorpresa. Us haig de confessar que m’ha estranyat que encara hi hagi gent que se sorprengui de les respostes autoritàries i un tant absurdes del líder turc a les crítiques difoses a través d’Internet. Tot i que en aquest cas tingui tota la legitimitat per a actuar d’aquesta manera, perquè l’empresa Twitter ha ignorat tres sentències de la justícia turca, que l’han instat sense èxit a eliminar determinats enllaços per violació de la privacitat d’alguns usuaris.

Se m’ha acudit que la sorpresa de la qual parlo podria tenir a veure amb el coneixement esbiaixat de la ideologia d’Erdogan, i he decidit de fer un repàs de les informacions què ens ha arribat els darrers anys sobre aquesta persona, el seu partit i el seu govern. I crec que he descobert per què moltes persones semblen decebudes pel fet que Erdogan miri de satisfer els seus interessos i els del seu partit. Potser pensaven que estaria més pendent de satisfer les nostres expectatives d’observadors estrangers benintencionats que no pas de fer complir la llei del seu país…

(més…)

Quan tenia dotze anys, un amic turc em va regalar una cassete d’un tal Livaneli. Em va dir que era un cantant molt conegut al seu país. La desena de cançons d’autor d’aquella cinta regravada em van agradar. No n’entenia ni un borrall, però van formar part de la banda sonora de la meva preadolescència, fins que l’allau de nous estils i nous grups que van sonar a la meva platina els anys següents va anar arraconant les melodies de Livaneli al més absolut dels oblits.

(més…)

La lluita pel reconeixement dels drets de les persones amb discapacitat ha estat la protagonista indirecta i involuntària de la darrera notícia que ens arriba de Turquia: les diputades turques ja poden portar pantalons dins l’assemblea nacional com a conseqüència de la reforma de la normativa que els ho prohibia. De fet, l’article 56 del reglament del Parlament les obligava a vestir faldilla (la cambra va votar definitivament l’aixecament de la prohibició el 14 de novembre, quinze dies després de permetre a les diputades l’ús del vel islàmic).

Els prohibicions imposades pels codis de vestir a Turquia no es limiten a les dones i es remunten als anys de la desaparició del califat i el naixement de la república, als anys 20. En aquella època, l’ofensiva contra el tradicionalisme del govern de Mustafa Kemal Atatürk va incloure la prohibició total de vestir les robes tradicionals. Un dels seus principals objectius era eliminar de la vida pública la roba associada als clergues. El control i la repressió en aquest aspecte era tan gran que, algunes personalitats que van negar-se a acatar la llei i vestir-se a l’occidental, van ser executades.

(més…)

Uns mesos després de la segona victòria dels islamistes de l’AKP en les eleccions generals de 2007, a Turquia va prendre força un moviment de protesta i denúncia contra l’organització secreta d’ultradreta Ergenekon. En el marc de les operacions policials i judicials contra aquest grup, es van detenir centenars de persones.

En el procés, es van produir algunes denúncies contra la policia i els jutges, i alguns van posar en dubte la legalitat de moltes detencions i la manera com la policia havia recollit les proves que justificaven les detencions. N’hi ha que van més enllà i asseguren que els detinguts no formaven part de cap xarxa criminal, i que l’única cosa que els unia era la seva oposició al govern islamista de l’AKP.

Tot i que la persecució d’Ergenekon per part pels poders de l’Estat va ser un encert, és probable que l’AKP estigués interessat a sobredimensionar la capacitat real de cometre crims Ergenekon per poder ampliar el cop contra algunes estructures sorgides a l’ombra del mateix Estat, sota l’auspici d’alguns sectors de la policia i l’exèrcit. Sigui com sigui, el fet és que a Turquia hi ha una lluita soterrada pel control de les regnes del país entre sectors polítics, policials i militars, que de tant en tant surt a la superfície com, per exemple, ahir amb l’assassinat al Centre d’Informació del Kurdistan a París (CIK) de tres militants independentistes kurdes del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

(més…)

Avui fa 96 anys que les tropes turques de l’Imperi Otomà van detenir i deportar els líders de la comunitat armènia que vivien a Constantinoble. Aquesta data és l’escollida per a commemorar cada any el Dia del Record del Genocidi Armeni. Amb tot, milers d’armenis ja havien estat assassinats abans d’aquest dia, i un milió més van morir després afusellats, o en els camps de concentració turcs, víctimes del primer genocidi del segle XX.

(més…)