Arxiu de la categoria: General

El difícil repte de promocionar un llibre

0

Coberta del llibre Viatge al cor de l'islam
La promoció d’un llibre acostuma a ser complicada. Sobretot si es tracta d’un assaig, en català, que explica el món més enllà de Madrid i Brussel·les i que està escrit per un autor que no forma part de l’star system de les tertúlies dels grans mitjans.

En aquestes circumstàncies, la campanya depèn de dos factors fora de l’abast de l’autor: l’atzar i el temps lliure. El fet que un mitjà en parli o que una llibreria decideixi posar el llibre directament en el racó d’un prestatge no depèn de tu. En el meu cas, i per les notícies que m’han arribat, només un parell de grans llibreries de Barcelona l’han arribat a mostrar en un lloc destacat, com a novetat relacionada amb els fets d’actualitat protagonitzats per Iran i Síria. En d’altres, com les de Rambla Catalunya, ni el trobareu.

Per tant, quan la majoria de grans mitjans nacionals t’ignoren i les llibreries no et serveixen d’aparador, l’èxit del llibre passa per la dedicació de l’autor. Per això he fet referència al temps lliure. Qui estigui en disposició d’anar amunt i avall, de parlar amb tothom, de fer hores de tren i quilòmetres de carretera i de pagar-ho tot de la seva butxaca, tindrà la capacitat d’arribar a nous lectors, encara que sigui d’un en un.

En aquest punt és just que recordi que, malgrat tot, alguns mitjans nacionals s’han interessat per aquesta novetat editorial sobre el Pròxim Orient i l’islam xiïta, motiu pel qual els estic molt agraït: Vilaweb, Nationalia, Sàpiens i El Punt Avui, i el programa En Guàrdia, de Catalunya Ràdio. A banda, n’hi ha alguns de locals que també n’han parlat: Diari de Sabadell, Ràdio Rosselló, Ua1 Lleida Ràdio, Diari de Barcelona.

Vanitat, raó i frustració

En un moment o altre, tots patim el defecte de la vanitat i arribem a pensar que allò que fem i expliquem és del màxim interès per a tothom. Però, en el fons, l’autor d’un assaig sap perfectament que el seu públic és limitat a un perfil de persona concret, amb qui comparteix interessos. Per això, reconec que estic prou content de com ha anat tot. Em sento afortunat d’haver donat a conèixer a través del llibre les meves experiències al Pròxim Orient a un munt de lectors. La campanya de promoció també m’ha permès de conèixer en persona molta gent i dialogar amb tota mena de públics sobre temes tan diversos com el Pròxim Orient, les relacions internacionals, la religió o la immigració.

Tanmateix, molts autors no podem defugir el sentiment de frustració que ens genera el fet de no poder arribar a tot el nostre públic potencial. En cap cas no pretenc vendre milers i milers de llibres, però m’entristeixo quan trobo gent interessada en el Pròxim Orient, el món àrab, l’islam, el periodisme i l’actualitat que no ha sentit a parlar de Viatge al cor de l’islam.

Durant moltes setmanes, no he entès per què el primer llibre que explica l’islam xiïta, la seva relació amb la política i la societat d’Iran i Síria no ha atret l’atenció dels grans mitjans nacionals precisament en el moment en què més han parlat d’islam xiïta, Iran i Síria. Reconec que he estat molt ingenu. Però no sé com desfer-me de la sensació estranya que em genera veure, cada dos per tres, a la televisió i als diaris del país cròniques sobre autors estrangers que viuen a l’estranger i que han escrit llibres en llengües estrangeres.

En cap cas els autors desconeguts pretenem insinuar que som millors escriptors, ni que els nostres llibres superen en qualitat les grans obres internacionals. Però trobo molt trist que els nostres compatriotes i companys de professió no arribin ni a prendre’s la molèstia de plantejar-se si han de dedicar alguns segons d’atenció a un llibre en català, ben escrit i que tracta un tema d’actualitat des d’una perspectiva insòlita per a bona part dels idiomes del nostre entorn. De vegades penso que el problema del llibre és precisament el fet que és escrit en català.

En fi. En el fons, res de tot això m’hauria de sorprendre. Quan vaig fer el llibre Per entendre l’Iraq, l’editoral La Campana va ser l’única que va mostrar interès a publicar-lo. Els feia il·lusió de treure un assaig sobre política internacional en català. El panorama és tan trist que ho van fer per militància. Pels diners, ja us asseguro que no va ser, perquè en van perdre. La prova definitiva que el llibre no havia de triomfar —i creieu-me si us dic que no era per manca de qualitat o interès del tema— és que em van fer més cas a la televisió nacional de Turquia que a Tv3.

Donades les circumstàncies actuals, he decidit deixar estar aquesta cosa meva de voler sortir a la televisió i els programes de ràdio de màxima audiència. Evidentment, encara hi vull sortir, però no els aniré més al darrere. A partir d’ara, miraré de dirigir les energies a promocionar Viatge al cor de l’islam en llibreries de barri, en cooperatives culturals i en clubs de lectura, entorns que em permeten de conversar amb els lectors. Consulteu l’agenda de les pròximes presentacions.

Pel que fa als altres, si estan interessats a conèixer l’islam xiïta i la relació amb l’actualitat a través del primer llibre pensat i escrit en català sobre el tema, ja saben on trobar-me.

Finalment, vull agrair als lectors els seus missatges i el suport en la promoció de Viatge al cor de l’islam. A continuació, trobareu un recull d’alguns dels comentaris que m’han fet arribar.

 

 

Les banderes de Síria

0

Bandera de SíriaDes de la partida dels otomans de Síria, el 1918, com a conseqüència de la seva derrota a la Primera Guerra mundial, Síria ha canviat deu vegades de bandera. Això, sense comptar les banderes que durant les primeres dècades del segle XX van tenir els territoris independents que el mandat francès va crear a la costa Mediterràni i al sud, sobre la frontera amb Jordània, on es concentra el gruix de la població alauita i drusa del país, respectivament.

1844-1918

La bandera de l’Imperi Otomà va ser la bandera del territori que actualment correspon a Síria des de 1844 fins a la partida de les darreres forces otomanes de Damasc, el setembre de 1918.

1918-1920

La bandera de la Gran Revolta Àrab (1916-1918) va ser introduïda per la família reial haiximita. Va ser la bandera oficial de Síria des del 30 de setembre de 1918 fins al 8 de març de 1920, quan el rei Faissal I bin Sharif Hussein es va convertir en rei de Síria.

1920-1920

La segona bandera del rei Faissal incorpora una estrella de set puntes i va ser oficial des del 8 de març de 1920 fins al 24 de juliol de 1920, quan el govern del rei Faisal va ser enderrocat i substituït pel mandat francès. Com a conseqüència de l’Acord Sykes-Picot, es va adoptar com a bandera oficial de Jordània, amb un canvi en l’ordre de disposició de les franges horitzontals.

1920-1920

Amb l’arribada dels francesos, desapareixen els colors de la revolta àrab. Aquest disseny va ser aprovat per l’Alt Comissionat francès, el general Henri Gouraud, i es va mantenir oficial des del 24 de juliol de 1920 fins a l’1 de setembre de 1920.

1920-1930

La bandera de Síria va tornar a canviar sota el mandat francès. Aquesta vegada, el primer ministre Jamil Al-Alaixi va proposar aquesta bandera per la Federació de Síria inclogués la bandera, que va estar vigent des del 22 de juny de 1922 fins al 14 de maig de 1930.

1930-1958

La bandera de la República Siriana va ser adoptada després de l’aprovació de la constitució tutelada pel mandat francès. Recupera els colors de la revolta àrab amb una nova disposició. Va ser la bandera oficial després de la independència, el 1946, i fins a la creació de la República Àrab Unida amb Egipte, el 1958.

1958-1961

Amb la creació de la República Àrab Unida, el 1958, s’adopta es canvia la disposició dels colors i es treu una de les tres estrelles.

1961-1963

Després, després de la separació d’Egipte, el 28 de setembre de 1961 es recupera la bandera de la independèncias. Això, fins que el Partit Baath pren el poder el 8 de març de 1963.

1963-1972

El partit Baath, en prendre el poder, canvia el 8 de març de 1963 la disposició dels colors de la bandera, tot i que en manté el disseny i la disposició de les estrelles. És oficial fins a l’1 de gener de 1972.

1972-1980

L’1 de gener de 1972, el president Hàfez al-Assad adopta una nova bandera sense estrelles. En el seu lloc hi posa un falcó de quraix.

1980-2024

El 29 de març de 1980, Hàfez al-Assad recupera la bandera de la unitat àrab amb Egipte (1958-1961). Aquesta ha estat la bandera de Síria fins al desembre de 2024.

Publicat dins de arabislam, General, Síria i etiquetada amb | Deixa un comentari

Els líders àrabs també ballen

0

Voleu veure com ballen els caps d’Estat àrabs?

He trobat testimonis visuals de líders, presidents, reis, emirs i dictadors d’onze països àrabs…

 

Comencem pel sanginari dictador de l’Iraq, Saddam Hussein (president del 1979 fins al 2003).

El rei de l’Aràbia Saudita, Abdul·là bin Abdulaziz Al Saüd (2005–2015).

El rei de l’Aràbia Saudita, Salman bin Abdulaziz Al Saüd (2015– ).

El president de Palestina, Iàsser Arafat (1989–2004).

El president del Iemen, Ali Abdul·là Sàleh (1990–2012).

El president d’Egipte, Abdul Fattah al-Sisi (2014– ).

 

Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.

 

El president del Sudan, Omar al-Baixir (1989–2019).

Omar al-Baixir, una mica més jove.

El president d’Algèria, Abdelaziz Bouteflika (1999–2019).

L’emir d’Abu Dabi i president dels Emirats Àrabs Units, Muhammad bin Zàyed Al Nahyan (2022– ).

L’emir de Qatar, Tamim bin Hamad Al Thani (2013– ).

En el següent vídeo, podem veure el pare de Tamim.

El rei de Barhrain, Hamad bin Issa Al Khalifa (1999– ), l’emir de Qatar, Hamad bin Khalifa Al Thani (1995–2013) i l’emir de Kuwait, Sabah Al-Ahmad Al-Jàber Al-Sabah (2006–2020).

Publicat dins de arabislam, General, Música i etiquetada amb | Deixa un comentari

Les dues cares de la lluita i la causa kurda

0
Món àrab Pròxim Orient golf Pèrsic islam islàmic musulmans Alcorà Síria Iraq yaziditesImatge: Noies de religió yazidita es manifesten contra el PDK de Massud Barzani
i mostren un cartell en àrab: "El PDK ens va vendre, el PKK ens va salvar"

Des de la ciutat d’Afrín, a Síria, fins a la ciutat a Sanandaj, a Iran, hi ha mil cent quilòmetres de distància. Només amb aquesta dada podem deduir, sense por d’equivocar-nos, que hi ha una gran varietat de situacions i paisatges que defineixen la vida dels kurds escampats per aquesta regió que travessa quatre estats: Iran, Iraq, Síria i Turquia.

En la majoria d’indrets, els kurds són un poble en lluita pel reconeixement dels seus drets. En alguns entorns relativament favorables, exigeixen el respecte de les autoritats per la seva llengua i cultura. Mentre que, en d’altres, malden per sobreviure i no ser exterminats com a poble. També podem deduir, encertadament, que això pot variar depenent del lloc i del moment històric.

Dos models socials i polítics

Malgrat totes les dificultats a les quals els kurds han hagut de fer front durant les darreres dècades, a l’Iraq ha quallat un projecte polític autonòmic, reforçat per un poder militar kurd, que els garanteix la supervivència com a poble. Es tracta del Govern Regional del Kurdistan. Aquesta illa de llibertat kurda en un Pròxim Orient castigat pels conflictes instigats, principalment, per àrabs i turcs esperonats per l’ultranacionalisme o l’islamisme identitari i racista, ha empès a molts a identificar ‘els kurds de l’Iraq’, així, en general, com els bons de la pel·lícula.

Tanmateix, els kurds de l’Iraq també arrosseguen una ombra terrible de crims contra altres pobles i contra la seva pròpia població. Els dos grans partits polítics que s’han repartit el poder del Kurdistan iraquià (Partit Democràtic del Kurdistan i Unió Patriòtica del Kurdistan) han replicat vells esquemes autoritaris àrabs, han fogacitat les institucions i han parasitat la societat civil, creant al seu voltant una xarxa d’interessos tèrbols i de vassallatge, alhora que no dubten a reprimir amb la violència qualsevol veu discordant.

Pel que fa al tracte a les minories, en època de crisi masses de kurds musulmans enfervorides han practicat tota mena d’abusos contra els seus veïns yazidites, cristians i xabak. Normalment, encoratjats per ulemes racistes. Però també per les autoritats polítiques de la regió autònoma kurda, que alguns consideren els bons de la pel·lícula.

En canvi, a l’altra banda de la frontera, els vents no han estat gens favorables per als kurds. Això ens permet de deduir, encertadament, que el discurs, els objectius i les maneres de fer, així com la relació amb les minories de les organitzacions polítiques i de la societat civil no són els mateixos a l’Iraq que a Síria. Pel que fa als kurds de Síria han bastit en les àrees sota el seu control un sistema assembleari en què totes les comunitats tenen veu i vot i que ha atret l’atenció i la fascinació dels moviments de l’esquerra alternativa de tot el món.

En poques paraules, els principals partits i organitzacions de la societat civil del Kurdistan de Síria lluiten per la llibertat. Mentre que els grans partits polítics del Kurdistan de l’Iraq són organitzacions corruptes que han parasitat les institucions per repartir-se la riquesa del país i no dubten a recórrer a la violència per fer callar les veus dissidents.

La imatge que resumeix millor la naturalesa dels dos lideratges és la reacció d’uns i altres a l’arribada de l’Estat Islàmic al nord de l’Iraq, l’agost de 2014, quan va perpetrar el genocidi contra els yazidites. La resposta a la invasió islamista va permetre de comprovar quins són els principis morals i els objectius de cada partit i va exposar les misèries dels dos grans partits kurds de l’Iraq.

Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.

Sinjar 2014

Hem d’iniciar el relat d’aquest desastre humà uns anys enrere, el 2003, quan la caiguda del règim iraquià de Saddam Hussein permet les milícies kurdes de prendre el control del nord de l’Iraq. Des d’aleshores, els kurds controlen el seu país i una franja al sud del Kurdistan poblada per kurds i altres pobles, com assiris i yazidites.

El primer que van fer en assumir el control de les viles assíries i yazidites és desarmar la població. En principi, això no va suposar cap problema, perquè els peixmergues, les forces de seguretat kurdes del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), es van fer càrrec de la seguretat.

Tot va fer un tomb el 3 d’agost de 2014, quan arriben a la plana de Nínive els milicians de l’Estat Islàmic, que en aquella època continuaven ampliant el control sobre un territori amb una extensió equivalent al Regne Unit. Els peixmergues kurds van negar-se a tornar les armes al poble perquè, segons deien, s’encarregarien de defensar la població dels terroristes. Però no va ser així. Van fugir i van abandonar la població civil yazidita desarmada a la seva sort.

Els kurds diuen que van haver de tocar a retirada perquè no podien fer front a la major capacitat logística de l’Estat Islàmic. Això no es pot descartar, però també és cert que el PDK no va preveure ni planificar correctament la defensa de la regió, i que a la capital yazidita, Sinjar, no es va produir cap combat. A més, els milicians kurds fugien, però l’Estat Islàmic va trigar encara dies a entrar en algunes viles. Per exemple, a la ciutat turcmana d’Amerli, no hi van arribar a posar els peus gràcies a l’heroica resistència de tres mesos dels seus habitants.

També és veritat que els peixmergues van abandonar els yazidites i es van retirar fins a arribar a la frontera oficial i internacionalment reconeguda de la Regió Autònoma del Kurdistan. Allà sí que van plantar les metralletes i es van disposar a defensar la terra amb la vida. Per això, cal que ens plantegem fins a quin punt els líders i simpatitzants del Partit Democràtic del Kurdistan consideren els yazidites d’una mica més al sud, de la plana de Nínive, com els seus compatriotes.

YPG vs. PDK

En canvi, la reacció de les Unitats de Protecció Popular (YPG) amb seu a Síria va ser l’oposada. Aquest grup, aliat del PKK turc, que és considerat com un grup terrorista a la Unió Europea, va travessar la frontera per plantar cara als terroristes i salvar de la massacre tants yazidites com poguessin. Mentre els peixmergues del PDK fugien per un costat de la carretera amb els seus uniformes i les seves armes sofisticades, per l’altre costat arribava gent vestida mig de combat mig d’esport amb metralletes per lluitar pel seu poble.

Només els yazidites poden decidir si es consideren kurds o no. El que està clar és que el fet que parlin kurd, a l’Iraq, no els fa kurds mentre els kurds musulmans d’aquest país els considerin una comunitat prescindible. Fins ara, els yazidites només han generat l’interès entre els dos grans partits kurds iraquians per les terres que ocupen.

Els discursos que fan els polítics del Kurdistan iraquià no poden fer oblidar la miserable traïció als yazidites, que va costar la vida de milers de persones i que va abocar més de cinc mil dones i nenes a la pitjor de les tortures. Milers, milers, milers, milers i milers de dones yazidites van ser durant anys esclavitzades pels membres de l’Estat Islàmic. Els relats de les supervivents són estremidors i vomitius.

El 3 d’agots de 2014, els peixmergues no van avisar la població de les viles yazidites que Estat Islàmic s’acostava. Algunes famílies se’n van assabentar quan van començar a sentir els trets a prop de casa. La majoria no van tenir temps ni d’agafar una ampolla d’aigua. Molts d’altres, ni les sabates, abans de fugir. Els que sí que n’estaven informats no van poder anar gaire lluny, perquè la carretera era d’ús preferent pels milicians kurds, que tenien ordres i pressa per fugir d’allà.

La segona part del menyspreu del lideratge kurd per la vida dels yazidites arriba després de l’expulsió dels terroristes de la regió. Durant anys, el PDK ha posat tota mena d’excuses per no permetre la tornada dels yazidites supervivents a casa seva. Prefereix que malvisquin en camps de refugiats al Kurdistan. Si algú sap per què, que ens ho digui.

3/8/2014 #YazidiGenocide

0
Publicat el 3 d'agost de 2019

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic yazidites Iraq Kurdistan

Per a mi, el 3 d’agost de 2014 marca una fita en la història de la maldat humana. Aquell dia, gent molt dolenta va infringir a l’Iraq un dolor infinit sobre milers de persones innocents. He arribat a la conclusió que no cal posar-hi més adjectius. Quan llegiu els testimonis de les víctimes, us n’adonareu que les nostres paraules són sobreres. Que els nostres intents de descriure l’indescriptible no aporten res a aquest relat de terror.

El mal, el mal absolut, va arribar en forma d’homes armats el 3 d’agost de 2014 a Sinjar, al nord de l’Iraq. Jo no hi era, a Sinjar, el 2014. No hi he perdut família ni amics. Tanmateix, recordo els fets i sento les llàgrimes als ulls. Són llàgrimes de tristesa i, també, de ràbia. Primer, contra els iraquians que no van voler evitar l’extermini de la comunitat yazidita de l’Iraq(1). Segon, contra els europeus que, per ignorància, relativitzen el mal infringit per Estat Islàmic fins al punt d’afirmar que els botxins també són víctimes… d’ells mateixos.

(més…)

Campanya contra l’assetjament sexual al Marroc: “no em callo”

1
Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic
Imatge: Cartell de la campanya Masaktach contra l’assetjament sexual al Marroc.

Amb motiu de l’entrada en vigor al Marroc de la llei sobre la lluita contra la violència contra les dones, el grup d’activistes Masaktach ha iniciat una campanya de conscienciació i denúncia per tot el país. Primer a Internet, amb l’etiqueta #ila_dsser_seffri (si et falta al respecte, xiula) i #masaktach (no em callo) i després als carrers de les principals ciutats repartint xiulets. La campanya anima les dones denunciar i fer visibles els casos d’assetjament. A xiular, literalment, per denunciar-los i demanar ajuda, si és necessari.

El segon cap de setmana de novembre se’n van distribuir 20.000 a Rabat, Casablanca, Marràqueix, Tetuan i Beni Mel·lal. Tot i que Beni Mel·lal no és una localitat gran, Masaktach hi ha estat darrerament molt actiu ajudant la família d’una noia de 17 anys que va ser segrestada, torturada i violada durant dos mesos per un grup de 12 homes, el judici contra els quals ha començat aquesta tardor.

(més…)

Publicat dins de arabislam, General, Marroc, Música i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Ahwaz, una nació sense estat ni aigua potable

1

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Iran
Imatge: L’aire d’Ahwaz és un dels més irrespirables del planeta.

Khuzestan és una província iraniana que disposa d’importants recursos naturals i on hi ha l’únic riu navegable del país. Tanmateix, és un dels llocs més inhòspits del planeta. Els darrers anys, mitjans de tot el món s’han fet ressò dels greus problemes mediambientals que l’amenacen: les altes temperatures i els nivells de contaminació són extrems i, per això, està considerada la regió més calorosa i una de les més insalubres del món.

La situació és dramàtica, però les autoritats perses no fan tot allò que haurien de fer per a corregir-la perquè, entre d’altres coses, la regió està habitada per una minoria ètnica sotmesa a un pla de marginació i repressió per part de l’Estat. Es tracta dels ahwazis àrabs, que anomenen el seu país Ahwaz.

(més…)

Publicat dins de arabislam, economia, General, Iran i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Mehmet Siginir: “Erdogan vol impedir que el moviment Gülen tingui èxit en la difusió d’una versió de l’islam moderada i moderna”

0
Publicat el 23 de juny de 2018

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Síria Kurdistan Turquia
Imatge: Mehmet Siginir

Entrevista a l’activista turc exiliat a Espanya seguidor del moviment inspirat pel predicador Fethullah Gülen. El maig de 2016, el govern turc va incloure en la llista d’organitzacions terroristes aquesta confraria, que té milions de simpatitzants a Turquia i presència a 160 països.

Mehmet Siginir no estava ficat en política, però el 2015 va perdre la feina per motius polítics. Poc després va haver de fugir del seu país per evitar la presó. Ha creat la Plataforma Pro Drets i Llibertats per a denunciar la degradació de la democràcia i el deteriorament de les llibertats en països com Turquia.

La situació del seu país és molt delicada. Les dades de l’ofensiva del president turc Recep Tayyip Erdogan i el seu entorn contra els seguidors del moviment social Gülen són esfereïdores:

Més de 174.000 detinguts i 138.000 persones acomiadades de la feina. 1.043 escoles privades, 1.229 fundacions i associacions, 35 institucions mèdiques, 15 universitats i 19 sindicats clausurats, 149 mitjans de comunicació tancats i 4.424 jutges i fiscals cessats. (Llista completa d’institucions clausurades per ordre del parlament el 23 de juliol de 2016). Pel que fa als periodistes, n’hi ha 184 de detinguts, 60 de condemnats i 142 en cerca i captura.

Amb motiu del mes islàmic de ramadà, Siginir ha visitat Barcelona per a participar a en una taula rodona sobre el dejuni i l’oració amb representants de la religió sikh i de la confessió catòlica. Vam entrevistar Siginir abans d’aquest acte interconfessional organitzat per Casa Turca de Barcelona.

(més…)

Publicat dins de arabislam, General, Turquia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Erdogan calls for snap elections in a race to seize absolute control over a Turkey in crisis

0
Publicat el 22 de juny de 2018

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Turquia Erdogan

The calling of early elections in Turkey has very much to do with the economy. In particular, with the increasing problems of the Turkish economy which is incapable of stopping the devaluation of its currency and the increase in inflation, which rose to 11% in April.

The general and presidential elections were initially scheduled for 3 November 2019, but they will now be held on 24 June 2018. Both elections will be held the same day for the first time in history.

In principle, everything indicates that this is not the best moment for the current president Recep Tayyip Erdogan. As a matter of fact, the last general elections confirmed a downward trend for his Justice and Development Party (AKP), while the most recent reform of the constitution promoted by himself was approved by an adjusted 51.41%.

(més…)

Saudi Arabia and Israel reveal their alliance against Iran

0
Publicat el 4 de maig de 2018

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Líban Síria Iran Aràbia Saudita
Photo: Mohammed bin Salman, the Crown Prince of Saudi Arabia

The current conflicts in the Middle East and the most recent changes in the region’s leaderships have revealed discreet alliances that have developed in the shadows of the official speeches for decades. The most surprising of which is the one between Saudi Arabia and Israel.

The Middle East is very much influenced by the conflicts between Arabs and Israelis, Sunnis and Shiites, and Saudi Arabia and Iran. The whole array of open fronts imposes limits on the actors involved. But changes in their alliances are possible. This has been the case of Israel and Saudi Arabia, which do not keep diplomatic relations, but do share a close collaboration with the United States and a great interest on weakening the power of Iran in the region.

(més…)

L’Aràbia Saudita i Israel expliciten la seva aliança contra l’Iran

0
Publicat el 4 de maig de 2018

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Líban Síria Iran Aràbia Saudita
Imatge: el príncep hereu d’Aràbia Saudita, Mohammed bin Salman

Els actuals conflictes del Pròxim Orient i els darrers canvis en els lideratges a la regió han tret a la llum discretes aliances que durant dècades s’han gestat a l’ombra dels discursos oficials. La més sorprenent de les quals és la que mantenen l’Aràbia Saudita i Israel.

La regió està molt condicionada pels xocs entre àrabs i israelians, sunnites i xiïtes i l’Aràbia Saudita i l’Iran. La multitud de fronts oberts limita molt el marge de maniobra dels actors implicats, però els canvis en les aliances són possibles. Aquest ha estat el cas d’Israel i l’Aràbia Saudita, que no mantenen relacions diplomàtiques, però comparteixen una estreta col·laboració amb els Estats Units i un gran interès en afeblir el poder d’Iran a la regió.

(més…)

The economy of the Lebanese port of Tripoli, loomed by Syrian sectarianism

0
Publicat el 4 de maig de 2018

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Líban Síria Damasc Trípoli
Photo: Port of Tripoli

The economic analysis of a country cannot be strictly limited to the study of its material and tangible factors. That is, factors that can be quantified and are related to the natural resources, geographical situation, political structures, industries and infrastructures.

In some cases, the most relevant factors that help us to understand the economic prosperity or decadence of a certain country or city have to do with more ethereal elements, especially the social, anthropological and religious ones. That is, human factors. This is the case with Lebanon, subjected to immense internal and external pressure because of the complex relations between the several religious communities that shape its society.

In this article we will portray the case of Tripoli, Lebanon’s second largest city, which perfectly illustrates the link and interdependence between the economy and ethnic conflict. We will also see how the influence of the sectarian confrontations grows exponentially in  Tripoli’s economy because of the threatening shadow of its Syrian neighbour. Especially because of the recent demographic shift suffered by the city of Homs, with which Tripoli has maintained a historical relation of trade and exchange.

(més…)

Egyptian Army consolidates its economic prowess by building a new capital city: China pays the bill

0

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Egipte
Photo: The Minister of Defense, General Sisi, in 2013 before becoming President of Egypt (Photo by Sherif Abdl El Minoem)

The most irrefutable proof that Egyptian leaders have given up trying to solve the problems of Egypt is their decision to start constructing a brand new capital in the middle of the desert, a city as big and modern as Singapore, designed to accommodate Egypt’s most affluent families.

Cairo has become an indomitable city characterized by problems stemming from overpopulation, evident in the informal urban planning, pollution, insecurity, traffic congestion and noise. Because of these issues, the government has decided to transfer all the State institutions and about 6 million inhabitants far from the chaos that reigns in the capital to a new life just 60 kilometers east of Cairo.

The relocation project was announced by the Egyptian president Abdul-Fattah el-Sisi in 2015 and has just started to take shape on the ground. It will have everything one might expect from a big capital: an international airport, ten universities, a green area twice the size of Central Park, a theme park four times the size of Disneyland, 663 hospitals, 1,250 mosques and churches and more than 1 million residences.

(més…)

Saudi Arabia renews itself and penalizes the recruitment of foreign workers

0

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Egipte
Photo: Flag of Saudi Arabia

The latest measure of the Saudi Arabian government to promote the recruitment of local workers has set off controversy among political and economic authorities of the Arab kingdom.

The government of Riyadh has been trying unsuccessfully for years to increase the percentage of Saudi workers in all areas of the economy. Saudi Arabia has a population of 32.6 million people (20.4 million Saudis and 12.2 million foreigners). Regarding the active population, the proportions are reversed: there are 13.5 million workers (5.8 million Saudis and 7.7 million foreigners).

The generous income from oil that has enriched the State for the last decades has allowed a significant part of the Saudi population to enjoy a certain standard of living through subsidies, discounts, fiscal exemptions and the access to jobs in the public sector. But in recent years, because of the increase in population, the economic recession and the prudence in the face of the inevitable reduction in the global demand of fossil fuels as a result of energy transition, the State has launched a plan of economic reforms through the substitution of foreign workers for local staff. At present there are more than 3 million jobless Saudi Arabians and the unemployment rate exceeds 30 percent among the youth.

Until now, the State has encouraged the youth to study and work, and boosted the recruitment of Saudis through plans that were met with relative success. The Saudis are partly responsible for the failure of Saudization in many professional fields because they are reluctant to take lower paid jobs or jobs with less occupational prestige. Besides, the better paid professions require qualifications and experience that, in many cases, only foreign workers can offer.

On this occasion, however, Riyadh has opted for a more expeditious method. It has decided to dismiss the foreigners working in the public sector and to penalize private companies that hire more foreigners than Saudis with new taxes.

(més…)

Com es fa un procés de captació i radicalització gihadista

4
Publicat el 22 d'agost de 2017

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora
Imatge: la ‘sharia police’ patrulla algunes ciutats del Regne Unit i Alemanya amb el consentiment de les autoritats

El procés de radicalització de joves musulmans es produeix d’una forma similar a qualsevol altre procés de captació, ja sigui per una secta o per un grup radical violent de qualsevol altra ideologia.

Alguns experts també comparen l’estratègia dels captadors als moviments d’aproximació a la víctima i d’aïllament del seu entorn que fan els pederastes.

En tots els casos es tracta d’identificar una persona amb el perfil adequat i seguir els passos següents: acostar-s’hi amb un discurs amable, generar confiança, anar endurint el discurs alhora que es genera certa dependència del nou grup, se separa la persona del seu entorn habitual i, finalment, se’l prepara per atemptar o per acceptar l’abús.

(més…)

70697069