Arxiu de la categoria: xiïtes

Khalde: darrer capítol de la violència sectària al Líban, però no l’últim

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient Mitjà golf Pèrsic Mahoma sunnites xiïtes Iraq Alcorà Beirut Líban

La tarda de dijous 27 d’agost se senten trets a la ciutat libanesa de Khalde, a uns 10 quilòmetres al sud de Beirut. De seguida apareixen a les xarxes socials vídeos que alguns veïns enregistren des de les seves finestres. En algunes gravacions simplement se senten els trets, en d’altres es veuen grups de persones armades disparant des de carrer cap a edificis, des de terrats cap al carrer…

En aquesta àrea s’hi barregen musulmans sunnites i xiïtes. Khalde és molt a prop de l’aeroport de Beirut i hi passa l’autopista que uneix la capital i el sud del país.

Des d’un primer moment, la gent que coneix la ciutat dóna per fet que es tracta d’un enfrontament entre entre tribus sunnites i els partits xiïtes Hezbol·lah i Amal. Tots els indicis apunten en aquesta direcció. De fet, alguns mitjans asseguren que els tirotejos els havien iniciat sunnites que disparaven des dels terrats contra membres del partit xiïta Amal.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


A mesura que passen les hores i els enfrontaments creixen en freqüència i intensitat, totes les fonts confirmen que, per part sunnita, combaten els seguidors del xeix salafista Omar al Ghosn. En canvi, corren diverses versions sobre contra qui disparen.

A la tarda, tribus sunnites hi intervenen amb un comunicat incendiari en què fan una crida a rebel·lar-se contra Hezbol·lah. Per la seva banda, els partits xiïtes Hezbol·lah i Amal neguen la seva participació en el combat.

Encara no està del tot clar qui lluita contra qui. Abans de fer-se fosc, l’exèrcit hi arriba per a tallar carrers i avingudes amb l’objectiu de limitar els moviments dels grups d’homes armats.

Arriba el vespre. Han mort dos sunnites i l’exèrcit n’ha detingut quatre més, dos dels quals són ciutadans sirians. Durant la nit es cremen diversos vehicles, es tallen carrers amb pneumàtics i es cala foc a un centre comercial.

Paral·lelament, fonts sunnites fan córrer el rumor que els responsables de la crisi són els militants de Hezbol·lah que van intentar penjar al carrer un retrat Salim Ayyash, el membre del moviment xiïta que pocs dies abans havia estat declarat culpable pel Tribunal especial per al Líban de l’assassinat del polític sunnita Rafiq Hariri el 2005. Tot i que això és simplement un rumor, poc després es confirma que l’esclat de la violència té a veure amb una pancarta, però amb una de ben diferent.

La pancarta de la discòrdia

A mesura que passen les hores, les nombroses petites informacions van encaixant i permeten de crear un relat complet dels fets. La tensió es va desbordar a la ciutat una setmana abans, quan els homes del xeic salafista havien arrencat una pancarta xiïta. A més, en altres punts de la ciutat, veïns sunnites havien intentat d’evitar que es pengessin pancartes similars.

Tots els cartells xiïtes feien referència a la commemoració religiosa de l’aixurà. Un comunitat de l’exèrcit libanès ho confirma el vespre dels combats. [Per conèixer l’aixura, llegiu l’article Què és l’aixura?]

La família xiïta Shibli va penjar el cartell per commemorar l’aixurà en un espai publicitari de la seva propietat. El 20 d’agost els seguidors d’Omar al-Gosn van arrencar-la. Diuen que el cap de la família Shibli va amenaçar aleshores el xeic salafista de fer-lo fora de la ciutat.

La setmana següent, es va tornar a penjar la pancarta i els seguidors de Gosn van atacar diverses propietats dels Shibli. Aquest va ser l’inici del combat. El centre comercial calcinat durant els incidents del 27 d’agost és propietat de la família Shibli, la casa d’un dels quals va rebre un atac amb granades per la tarda.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.

L’amenaça dels xeics salafistes

El líder salafista Omar al Gosn fa temps que ha esdevingut un problema per al precari equilibri polític i social del Líban. L’any passat va ser detingut per organitzar talls de carretera a Khalde i els atacs als passatgers dels vehicles que volien circular cap al sud de la capital. Però les autoritats el coneixen per fets molt més lamentables. Entre juliol de 2013 i febrer de 2014 es van perpetrar nou atemptats terroristes contra barris controlats per Hezbol·lah. Molts assenyalen que, en almenys un, hi ha proves clares que involucren Gosn en els fets.

Líban ha patit l’estratègia de confrontació agitada per líders salafistes en altres indrets del país. L’imam Ahmad al-Assir va esdevenir un actor polític de primer nivell a causa de la seva activitat armada a Sidó, la tercera ciutat del Líban i la principal al sud del país, contra tot allò relacionat amb els xiïtes. Assir també animava els seus seguidors a unir-se als grups islamistes que lluiten a Síria i l’Iraq.

El 2013 la seva milícia es va enfrontar a l’exèrcit libanès al port d’aquesta ciutat i va matar 18 soldats. El mateix any, es van perpetrar dos atemptats suïcides contra l’ambaixada d’Iran a Beirut. 23 persones van morir en l’atac. Tots els dits van assenyalar Assir com l’instigador de la matança. Dos anys després, els seus seguidors van perpetrar un altre atemptat en nom de l’Estat Islàmic a l’Iraq. El 2015 Assir va ser detingut quan volia fugir del país i, dos anys després, va ser condemnat a mort.

La violència salafista també ha colpejat les regions sunnites del nord del Líban. Entre maig i agost de 2007 van tenir lloc els combats més ferotges que havia vist el Líban des de la guerra civil. L’exèrcit es va enfrontar als grups Fatah al-islam i Jund al-Sham al campament de refugiats palestins de Nahr al-Bared, a prop de Trípoli. Hi van morir prop de 500 persones.

Poc després d’aquell daltabaix per a l’estabilitat del país, i mentre el xeic Assir de Sidó planejava la fugida del país, el grup terrorista Front Nusra, considerat la branca siriana d’Al-Qaida, entre el 2 i el 7 d’agost de 2017 va prendre el control de la ciutat d’Arsal, molt propera a la frontera amb Síria.

El problema generat per la presència d’aquests grups al Líban és latent. Els caps tribals i polítics s’ho maneguen per a mantenir-lo desactivat, o ocult. Però cada cop que esclata una crisi, per petita que sigui, amenaça de desbordar les forces de seguretat. Per això, tot i que els incidents del 27 d’agost de 2020 a la ciutat de Khalde han estat força greus, tot apunta que les autoritats no prendran cap represàlia ni ningú no serà castigat. Això serà així perquè, encara que volgués, l’estat no hi pot fer res.

Passarà el temps i les milícies libaneses seran cada dia més fortes. No podem descartar la possibilitat que, tard o d’hora, s’animin a imitar l’intent de l’imam Ahmad al-Assir de prendre el control de la ciutat de Sidó, del Front Nusra d’ocupar Arsal o del xeic Ghosn d’expulsar els xiïtes de la seva ciutat.

Turquia guanya suport entre els sunnites

La tensió latent entre comunitats que, de forma periòdica, esclata en enfrontaments armats al Líban, no es limita a la rivalitat entre musulmans sunnites i xiïtes. Poc abans dels enfrontaments de Khalde, el periodista armeni Neshan Der Haroutiounian va protagonitzar una polèmica força sonada. Haroutiounian ha rebut els darrers mesos nombroses amenaces de mort per part de sunnites partidaris del president turc Erdogan. Fins i tot, el president d’una organització política sunnita l’ha amenaçat de mort a les xarxes.

En resposta a una de les amenaces, el periodista armeni va dir en un programa de televisió que Erdogan “és un miserable i és el fill d’un milió d’homes repugnants”. Després va matisar que aquestes paraules també anaven dirigides “al règim turc, als otomans i als turcs”.

Haroutiounian reaccionava així a la creixent pressió i hostilitat sobre la seva comunitat per part de grups libanesos que porten anys glorificant el passat otomà i l’actual lideratge polític a Ankara. Aquest grups sunnites consideren que qualsevol ocasió és bona per a provocar els armenis. Per exemple, quan l’equip de bàsquet armeni Homenetmen juga al camp del sunnita Riyadi, a les grades es poden veure banderes turques.

Per la seva banda, una part de l’afició armènia replica els rivals i enemics sunnites celebrant les victòries enarborant banderes armènies, iranianes i del partit xiïta Hezbol·lah.

Els darrers mesos, coincidint amb l’augment de la influència de Turquia a la regió i de les operacions militars a la veïna Síria, s’han vist moltes banderes turques als barris sunnites de les principals ciutats libaneses. A Trípoli, la segona ciutat del país, habitada bàsicament per sunnites, s’han celebrat manifestacions de suport explícit a Erdogan.

Després de l’explosió del 4 d’agost al port de Beirut, que va fer més de 180 morts i 6.000 ferits, els barris sunnites de la capital van rebre el vicepresident i el ministre d’Afers Exteriors de Turquia com a autèntics herois.

Estic completament segur que uns quants libanesos sunnites els van rebre com a autèntics compatriotes. Això és normal si tenim en compte que molts consideren els turcs els seus germans, mentre que els xiïtes i els armenis són vistos com els veïns incòmodes amb els quals els ha tocat, per desgràcia, compartir passaport.

També estic segur que algú em pot retreure el fet que parli dels sunnites, els xiïtes i els armenis com a tres blocs homogenis. Evidentment que no tots els sunnites, els xiïtes i els armenis tenen les mateixes opinions polítiques que els seus coreligionaris. Però les decisions sobre amb qui s’ha d’aliar la comunitat, sobre quin bàndol ha de prendre la comunitat en un conflicte, sobre qui és l’enemic de la comunitat… les pren una minoria militant i organitzada.

En situacions de conflicte, no hi ha matisos sobre qui és l’amic i l’enemic. Per tant, independentment de l’opinió personal de cadascú, la comunitat, com un sol home, ha de disparar en la mateixa direcció si no vol ser sotmesa per una altra comunitat o desaparèixer.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)


Podeu deixar els vostres comentaris en aquesta mateixa pàgina (una mica més avall i no cal que hi poseu l’e-mail si no voleu), o en el nostre Facebook.

Totes les opinions són benvingudes.

Publicat dins de arabislam, Líban i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Crida desesperada des de Bahrain

De vegades, les notícies t’afecten personalment i l’anàlisi dels fets que publiques destil·la un tint de preocupació que no saps si t’ajuda a fer una peça més humana, o bé et fa perdre el punt d’objectivitat.

Ara hi pensava perquè, aquest matí, he rebut el missatge desesperat d’un amic que pateix en primera persona la repressió de les forces de seguretat de Bahrain.

A continuació teniu la traducció d’aquesta crida a la solidaritat internacional:

(més…)

Publicat dins de Bahrain, Golf Pèrsic i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Bahrain, l’última batalla pel control del golf Pèrsic

Avui publico al diari Ara una anàlisi sobre la revolta a Bahrain, i com Teheran i Riad utilitzen el petit regne per decantar la balança de poder regional al seu favor.

A continuació, transcric el text íntegre del reportatge, que també està disponible a través del registre al web ara.cat.

(més…)

Publicat dins de Bahrain, Golf Pèrsic i etiquetada amb , , | Deixa un comentari