Arxiu de la categoria: xiïtes

Sant Jordi i l’imam Ali maten el drac

2
Publicat el 21 d'abril de 2025

El nostre sant Jordi és un soldat romà de la Capadòcia que, cap al segle III, és torturat i martiritzat per no voler renunciar al cristianisme. Ara és molt popular, però el cavaller màrtir va ser durant força temps un sant més, sense cap rellevància especial a Europa.

Això canvia i el seu culte pren força amb l’inici de les croades de l’edat mitjana, al segle XI, quan els europeus arriben a un territori on es venera una figura llegendària coneguda com Al-Khidr —‘el verd’—, un personatge semblant a un àngel que apareix mencionat, entre d’altres, en l’Alcorà.

En definitiva, el Khidr està vinculat a diverses figures d’Orient que ja eren venerades abans de l’arribada dels europeus, entre les quals destaca la de Sant Jordi. Després de les croades, el sant esdevé patró de diversos països europeus, com Catalunya i Anglaterra i s’escampa la història que el està enterrat a Terra Santa, concretament a la ciutat de Lod.

La llegenda del drac de l’Afganistan

Els croats ignoraven que, a 4.000 quilòmetres de la costa mediterrània, en les llunyanes muntanyes de l’actual Afganistan, es va gestar una llegenda que, curiosament, coincideix fins a l’últim detall amb la del nostre sant màrtir.

El protagonista d’aquesta història és Ali ibn Abi Tàlib, cosí germà i gendre de Mahoma, i primer imam de l’islam xiïta. De fet, l’imam Ali és la figura central de diversos relats vinculats al combat contra les forces del mal encarnades en diversos rèptils, reals o imaginaris.

La Kaaba de la Meca.
La Kaaba de la Meca.

Una de les llegendes explica que, en l’època preislàmica, a l’edifici de la Kaaba, a la Meca, hi havia dues serps. La gent hi duia els infants per determinar si eren legítims. En el cas que no ho fossin, les serps se’ls menjaven. Diuen que, quan hi van dur el petit Ali, el nadó va matar les serps.

Alguns xiïtes relaten que Mahoma va calmar els presents i els va dir que els rèptils ja no eren necessàris, perquè Ali havia nascut i que, a partir d’aleshores, el signe d’il·legitimitat seria el rebuig de la seva figura.

Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Deixeu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.

Tot plegat és el resultat d’una barreja de tradicions que trobem en un munt de cultures. D’entrada, el protagonista del relat és, com en tantes altres històries, un nen que mostra la seva vàlua i coratge de ben petit. Pel que fa a la història, gira al voltant de la victòria del bé sobre el mal. Finalment, s’hi suma la lectura contemporània de cada època, que destaca l’error de qui no segueix aquesta figura heroica o la religió que representa.

El relat de l’heroicitat i la victòria d’un home amb aura de santedat és atemporal i està vinculada a la mitologia de molts pobles, però té més presència en alguns indrets del món islàmic que en d’altres.

La Vall del Drac

En les muntanyes de Bamian, a l’actual Afganistan, hi ha la Vall del Drac, on s’explica que va tenir lloc una segona història relacionada amb la lluita de l’imam Ali contra el mal.

La vall és coneguda per una enorme esquerda que divideix un dels cims en dos. Diuen que l’escletxa és obra de l’espasa d’Ali, que va tallar per la meitat un drac i que, tot seguit, la bèstia va transformar-se en una gran roca.

Escletxa a la muntanya i petita ermita dedicada a l'imam Ali.
Escletxa a la muntanya i petita ermita dedicada a l’imam Ali.

La muntanya en qüestió està situada a pocs quilòmetres d’on hi havia els imponents budes de Bamian, construïts al segle VI dins uns enormes nínxols de cinquanta metres d’alçada cavats a la roca, una de les meravelles del món que els cafres dels talibans van destruir el 2001.

Buda de Bamian dins del nínxol foradat a la muntanya.
Buda de Bamian dins del nínxol foradat a la muntanya.

Diu la llegenda afganesa que el victoriós Ali va fer aparèixer sis llacs a la zona, que els minerals que envolten aquest indret són producte de la sang del drac, i que les aigües subterrànies que circulen pel ventre de la muntanya són les llàgrimes de l’animal.

El combat, així com la mort i posterior transmutació del drac en pedra són la culminació d’un relat que comença amb una injustícia. S’explica que la bèstia tenia atemorits els habitants de la regió, als quals reclamava cada dia menjar i una noia. Aquí és on apareix l’imam Ali, muntat en el seu cavall blanc i brandant la seva espasa Zulfiqar, ambdós regals de Mahoma, el darrer profeta de l’islam i cosí germà seu. La resta de la història és prou coneguda: Ali derrota el drac, rescata la noia i el poble de Bamian es converteix a l’islam.

Segles més tard, els britànics van arribar a la regió amb motiu de la primera guerra afganesa, el 1840, i van descobrir amb sorpresa que el relat de la tradició local coincidia a la perfecció amb el del seu sant Jordi. De ben segur que la semblança els va deixar astorats.

Miniatura persa que mostra l'imam Ali matant el drac.
Miniatura persa que mostra l’imam Ali matant el drac.

Com hem comentat abans, la victòria del bé sobre el mal a través d’una figura mitològica és una història tan humana i universal que la trobem en diferents cultures. Han lluitat contra el drac a l’Índia, a l’antiga Pèrsia i també ho van fer els grecs i els romans. Potser l’arrel indoeuropea d’aquests pobles explica la connexió de l’Indus a la Mediterrània.

Tanmateix, la llegenda de sant Jordi arriba a Europa al segle XI. Abans de l’edat mitjana era molt popular en altres latituds, com Geòrgia, un país que pren el nom del sant i que fa frontera amb el món iranià i zoroastrià, una cultura preislàmica que concep la història com una batalla perpètua entre el bé i el mal i que compta amb una llarga tradició de cavallers matadracs.

Sigui com sigui, la llegenda del nostre patró sant Jordi compta amb una història germana protagonitzada pel primer imam del xiisme en les exòtiques terres del Khorasan.

L’home que volia ser rei

El paisatge remot i el cim esquedat per l’espasa d’Ali rep peregrins de tota la regió, que es banyen amb l’esperança de sanar els seus mals en els llacs que el primer imam del xiisme va crear de forma miraculosa. Aquesta terra dels prodigis no és gaire lluny d’on Rudyard Kipling va situar l’escenari del seu relat L’home que volia ser rei. Un país inaccessible i allunyat de tot, però que, paradoxalment, és el bressol d’algunes llegendes populars que s’han estès per tot el món.

Cartell de la pel·lícula 'L'home que volia ser rei'.
Cartell de la pel·lícula ‘L’home que volia ser rei’.
Mapa del nord d'Afganistan on hi ha marcats Bamyan i la província de Nuristan.
Mapa del nord de l’Afganistan on hi ha marcats Bamian i la província de Nuristan.

Per saber-ne més, consulteu els mapes, vídeos i anècdotes relacionades amb l’islam xiïta i els personatges i indrets que apareixen en el llibre Viatge al cor de l’islam a través de:

1️⃣ Twitter, consulteu l’etiqueta #IslamXiita

2️⃣ Facebook

3️⃣ Instagram

4️⃣ Bluesky

5️⃣ WhatsApp

6️⃣ Telegram

Cobertes de les dues primeres edicions del libre 'Viatge al cor de l'islam'.
Cobertes de les dues primeres edicions del libre ‘Viatge al cor de l’islam’.

En la Diada de Sant Jordi, podeu venir a parlar de tot això i de tot el que trobeu oportú. Us espero:

1️⃣ 12 a 14 h al Racó del Campanar de Sabadell
2️⃣ 15 a 16 h al Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla Catalunya, 10, Barcelona)
3️⃣ 17 a 19 h a l’estand de Pagès Editors (Av. Diagonal amb Rambla Catalunya, Barcelona)
A més, si heu de regalar un llibre, us endureu una dedicatòria amb què fareu furor.
Signatures Sant Jordi 2025.
Signatures de Sant Jordi 2025.

L’eterna —però enyorada— calma tensa al Pròxim Orient

4

Al Pròxim Orient, la calma tensa és una situació a mig camí entre la guerra oberta i la pau que, per estrany que sembli, molts països abracen amb entusiasme. Especialment, aquells que renuncien a negociar o a entendre’s amb els seus veïns, per tenir interessos oposats o punts de vista irreconciliables. Atès que ningú es veu capaç d’exterminar l’enemic, tots es conformen amb no ser derrotats ells mateixos.

La postura de mantenir encesa la flama de la tensió regional, però sense acostar-la en cap moment a la metxa de la guerra ha estat l’aposta dels dos grans protagonistes de l’actualitat al Pròxim Orient durant força anys. De fet, tant Israel com Iran són dos dels promotors de la calma tensa a la regió, que tantes vides —o efectes col·laterals de les seves martingales— es cobra diàriament en el camí. (més…)

Viatge al cor de l’islam

0

Coberta del llibre Viatge al cor de l'islam

La història política dels xiïtes i els llocs sagrats del Pròxim Orient

Diumenge, 22 setembre a les 17.45 h presentem el llibre Viatge al cor de l’islam. La història política dels xiïtes i els llocs sagrats del Pròxim Orient a Barcelona, en el marc de La Setmana del Llibre en Català. Serà a l’escenari 2. També ens trobareu durant tota la setmana a l’expositor de Pagès editors | Mòdul 58.

Si no podeu baixar a Barcelona, a partir del 10 de setembre podeu comprar o encarregar Viatge al cor de l’islam a qualsevol llibreria. En el cas que sigueu a l’estranger, podeu fer la comanda del llibre en línia i us el faran arribar a casa.

Pel que fa al contingut, Viatge al cor de l’islam és una obra amb vocació divulgativa adreçada a tots els públics: des dels que creuen que no saben res sobre el món islàmic, passant pels interessats en les relacions internacionals i la història, fins als experts, que hi trobaran claus per interpretar la regió que han estat obviades per la premsa i l’acadèmia.

Aquest llibre és un assaig literari sobre la història, la política i la societat del Pròxim Orient explicades a través de diversos viatges a centres de pelegrinatge islàmics amb una forta càrrega política, en què lector i autor descobreixen junts les claus per entendre la regió.

Mitjançant el fil conductor d’aquesta travessia per orient, el llibre respon la pregunta: què és l’islam xiïta? Descriu així l’ancestral rivalitat entre àrabs i perses, explica l’origen i les diferències entre les diverses branques de l’islam, presenta la figura de l’imam Hussein i el llegat de l’aiatol·là Khomeini, revela l’esperit rebel xiïta i la profunda espiritualitat del poble persa, repassa la petjada del xiisme polític a la regió —des del golf Pèrsic fins a Síria i Palestina— i ens descobreix l’estreta, tot i que desconeguda, relació entre religió i política a Turquia.

Si consulteu les piulades d’X (Twitter) que porten l’etiqueta #IslamXiïta trobareu un seguit de temes concrets que apareixen en el llibre. També hi he afegit vídeos de context i mapes on apareixen els llocs de naixements dels personatges mencionats en el llibre.

En els propers mesos presentarem el llibre a diversos indrets. Si esteu interessats a comentar el llibre o, simplement, voleu debatre sobre la història, la societat i l’actualitat de l’islam, del món àrab i del Pròxim Orient, poseu-vos en contacte amb nosaltres a través dels comentaris al bloc, del correu electrònic, de Twitter o de Facebook, i farem tot el possible per venir al vostre poble o ciutat.

Khalde: darrer capítol de la violència sectària al Líban, però no l’últim

0
Publicat el 30 d'agost de 2020

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient Mitjà golf Pèrsic Mahoma sunnites xiïtes Iraq Alcorà Beirut Líban

La tarda de dijous 27 d’agost se senten trets a la ciutat libanesa de Khalde, a uns 10 quilòmetres al sud de Beirut. De seguida apareixen a les xarxes socials vídeos que alguns veïns enregistren des de les seves finestres. En algunes gravacions simplement se senten els trets, en d’altres es veuen grups de persones armades disparant des de carrer cap a edificis, des de terrats cap al carrer…

En aquesta àrea s’hi barregen musulmans sunnites i xiïtes. Khalde és molt a prop de l’aeroport de Beirut i hi passa l’autopista que uneix la capital i el sud del país.

(més…)

Publicat dins de arabislam, Líban i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Crida desesperada des de Bahrain

0

De vegades, les notícies t’afecten personalment i l’anàlisi dels fets que publiques destil·la un tint de preocupació que no saps si t’ajuda a fer una peça més humana, o bé et fa perdre el punt d’objectivitat.

Ara hi pensava perquè, aquest matí, he rebut el missatge desesperat d’un amic que pateix en primera persona la repressió de les forces de seguretat de Bahrain.

A continuació teniu la traducció d’aquesta crida a la solidaritat internacional:

(més…)

Publicat dins de Bahrain, Golf Pèrsic i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Bahrain, l’última batalla pel control del golf Pèrsic

0

Avui publico al diari Ara una anàlisi sobre la revolta a Bahrain, i com Teheran i Riad utilitzen el petit regne per decantar la balança de poder regional al seu favor.

A continuació, transcric el text íntegre del reportatge, que també està disponible a través del registre al web ara.cat.

(més…)

Publicat dins de Bahrain, Golf Pèrsic i etiquetada amb , , | Deixa un comentari
70697069