Una víctima yazidita de l’Estat Islàmic suplica ajuda al Consell de Seguretat de l’ONU

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Mahoma sunnites xiïtes Iraq Síria Alcorà
Imatge: Milicians de l’Estat Islàmic separen els homes de les dones yazidites en una escola del nord de l’Iraq abans d’assassinar els homes i endur-se les dones i els nens a Mossul

L’estiu del 2014, uns 5.000 yazidites, la immensa majoria dones i nens, van ser segrestats al nord de l’Iraq per l’Estat Islàmic(1). Moltes han pogut fugir, com la Nàdia Murad, una noia de 21 anys que el 16 de desembre va descriure davant el Consell de Seguretat de l’ONU el segrest, les violacions i les tortures a les que va estar sotmesa durant uns mesos. La Nàdia també va implorar ajuda per les 3.400 dones i nens que es calcula que encara estan segrestats i són tractats com a esclaves sexuals o simple mercaderia pels milicians de l’Estat Islàmic.

A continuació, us ofereixo el vídeo de la compareixença i la traducció del relat que va fer plorar diversos membres del Consell de Seguretat.

Què són els yazidites?(2)
Els yazidites són una comunitat que conserva la religió pròpia dels kurds abans de la islamització, un ritu monoteista de base zoroastriana molt influenciat pels cultes preislàmics i amb fortes dosis d’animisme, judaisme, cristianisme i islam. La dificultat per encasellar aquesta fe ha despertat des de temps immemorials els recels dels seus veïns. La majoria musulmana els qualifica sense embuts d’”adoradors del diable” a causa dels ritus yazidites en què hi ha involucrat el foc i les fogueres. Això, i un malentès sobre l’origen del nom que empren els yazidites per referir-se a Déu ha ajudat a deslegitimar aquesta religió fora del seu territori i augmentar la pressió de l’islam.

Els testimonis de les víctimes
Abans d’escoltar la Nàdia, caldria recordar les desesperades paraules que la diputada yazidita iraquiana Fiyan Dakhil va dirigir als seus col·legues l’agost de 2014, precisament durant els dies que l’Estat Islàmic va arribar al poble de la Nàdia per a segrestar-ne les dones i assassinar els homes.

Cliqueu sobre la imatge següent per escoltar Fiyan Dakhil.
Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Mahoma sunnites xiïtes Iraq Síria Alcorà


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Escolteu les paraules que Nàdia Murad va dirigir al Consell de Seguretat de l’ONU (VO àrab).

Traducció de les paraules que Nàdia Murad va dirigir al Consell de Seguretat de l’ONU:

Sra. presidenta,

Senyores i senyors, delegats del Consell de Seguretat, bon dia.

M’agradaria donar les gràcies als Estats Units per organitzar aquesta reunió i per haver-me convidat a parlar-hi.

És amb gran tristesa, gratitud i esperança que em presento avui davant de vostès. Sóc una supervivent yazidita i filla d’una de les religions més antigues, ara amenaçada d’extinció.

Avui sóc aquí per parlar sobre les pràctiques que l’anomenat Estat Islàmic ha fet contra nosaltres, del comerç de persones, de l’ús de les nostres dones com a esclaves sexuals, del reclutament dels nostres nens per fer la guerra, i la forma com l’Estat Islàmic ha comès un genocidi contra el meu poble. Sóc aquí per informar-los de què m’ha passat a mi i què li ha passat a la meva comunitat, que ha perdut l’esperança en la vida i que s’aboca al desconegut. Sóc aquí també per parlar en nom dels més de 3.400 nens i dones que romanen segrestats.

Sóc aquí per parlar d’aquesta organització terrorista mundial que va venir a posar fi a la nostra existència, la nostra cultura i la nostra llibertat. Sóc aquí per parlar del malson que va canviar la vida d’una comunitat, de la nit al dia.

Abans del 3 d’agost de 2014, jo vivia amb la meva família en el llogaret de Kocho amb la meva mare i els meus germans i germanes. La nostra vila era maca i vivíem en pau. Però el 3 d’agost, la milícia de l’Estat Islàmic van atacar la nostra àrea i ens vam trobar realment davant d’un genocidi. Aquestes forces del mal, que venien de molts països armats i amb uniformes militars, havien decidit que els yazidites eren infidels que havien de ser eradicats.

L’Estat Islàmic no va venir a matar les dones i les noies, sinó per utilitzar-les com botí de guerra, com objectes per ser venudes per pocs diners o per a ser regalades de franc.

La seva crueltat no era merament oportunista, sinó que formava part d’una política planificada i sistemàtica.

L’Estat Islàmic tenia una intenció, destruir la identitat yazidita per la força, violar, reclutar els nens, i destruir els llocs sagrats que capturessin. Tot això s’explica perquè es tractava d’un genocidi. Especialment contra les dones yazidites, contra les que usaven la violació com a mitjà per a destruir les dones i les noies i assegurar-se que mai més no tornaran a tenir una vida normal.

El 15 d’agost, els militants ens fer anar a l’escola del poble, on van separar els homes de les dones i els nens. Vaig veure des del segon pis de l’escola com agafaven els homes i els assassinaven. Sis dels meus germans van ser assassinats, i tres van escapar de la matança.

Nosaltres, les dones i els nens, vam ser portats a una altra regió. Durant el camí ens insultaven i ens magrejaven de manera indecent.

Ens van portar a Mossul amb unes altres 150 dones yazidites. A un edifici gran on hi havia milers de dones i nens yazidites que havien estat prèviament capturats per l’Estat Islàmic per ser oferts com a regal.

Un militant se’m va apropar, va dir que se’m volia emportar. Jo mirava a terra, estava aterroritzada. Quan vaig alçar la vista, vaig veure un home enorme que semblava un monstre. Vaig cridar i plorar molt, li vaig dir que era massa petita per a ell i que ell era massa gran. Em va pegar i em va clavar puntades de peu. Després vaig veure un altre militant. Jo encara mirava cap avall i vaig veure que tenia uns peus petits i li vaig pregar que se me’n portés perquè estava molt espantada de l’home gros.

El que se’m va emportar em va demanar de convertir-me a l’islam. No ho vaig fer i un dia em va demanar per casar-me amb ell. Li vaig dir que estava malalta. La majoria de les dones captives teníem la menstruació a causa del terror. Van passar uns dies i em va obligar a vestir-se i maquillar-me per a ell. Durant aquella nit negra ho va fer.

Em va obligar a servir a la seva esquadra. M’insultava cada dia obligant-me a vestir d’una manera indecent. Jo era incapaç de suportar més violacions i tortura. Vaig decidir d’escapar, però vaig ser capturada per un dels guàrdies.

Aquella nit, em va colpejar, em va obligar a despullar-me, i em va posar en una habitació amb els guàrdies. Ells van continuar cometent crims contra el meu cos fins que vaig perdre el coneixement.

Després de tres mesos de segrest, finalment vaig poder escapar. Ara, visc a Alemanya, a la que agraeixo que acceptés de tractar-me.

Però no era només jo que patia. Era un patiment col·lectiu. L’Estat Islàmic ens va donar dues opcions, convertir-nos a l’islam o morir. Fins i tot entre els que van acceptar convertir-se tement per les seves vides, també van assassinar els homes, van esclavitzar les dones i van reclutar els nens.

Fins al dia d’avui, s’han trobat 16 fosses comunes, incloent una fossa comuna de 80 dones que van assassinar perquè no els van agradar. Més de 400.000 yazidites han estat desplaçats, més del 40 per cent de la nostra regió roman sota el control de l’Estat Islàmic, i les zones alliberades no són habitables a causa de la destrucció i la manca de confiança dels yazidites de tornar a la seva terra.

Només durant la setmana passada, més de 70 dones i nens yazidites han mort ofegats en transcurs de perillós viatge que els havia de portar a Europa. Milers estan mirant d’iniciar un èxode, i un gran percentatge troben en l’emigració la seva l’única opció.

Senyora presidenta, senyores i senyors.

L’Estat Islàmic ha convertit les dones yazidites en un bé per a la tracta de persones.

Els presento les nostres peticions i tinc l’esperança que encara existeixi la humanitat.

1r. Alliberament de les més de 3.400 dones i nens que actualment pateixen a mercè d’aquells que no tenen cap mena de misericòrdia.

2n. Demanem que es reconegui com a genocidi els assassinats massius, l’esclavatge i el tràfic de persones comesos. Els apel·lo perquè trobin una manera d’obrir un cas de genocidi davant la Cort Penal Internacional.

3r. Alliberament de totes les nostres terres. Alliberament de Kocho perquè la gent de Kocho pugui enterrar-hi les restes dels seus morts. Que s’ofereixi protecció internacional a les àrees yazidites i les altres minories amenaçades perquè un dia puguem tornar-hi i viure en pau. També els demano que destinin un fons internacional sota supervisió internacional per a indemnitzar les víctimes i reconstruir la regió.

4t. Obriu les portes dels vostres països a la meva comunitat. Ja que som víctimes de genocidi i tenim el dret de buscar un lloc segur on es preservi la nostra dignitat. Cada dia centenars de persones arrisquen les seves vides. Sol·licitem que es doni als yazidites i les altres minories amenaçades l’opció de reubicar-se, especialment a les víctimes del tràfic de persones, com ha fet Alemanya.

5è. Us preguem de posar fi definitivament a l’Estat Islàmic. Jo he experimentat el dolor que causen. He vist la seva maldat. Hem de portar tots els criminals que han traficat amb persones i aquells que han comès genocidi davant la justícia per tal que les dones i els nens a l’Iraq, Síria, Nigèria, Somàlia, i tot el món puguin viure en pau. Heu d’aturar ara aquests crims contra les dones i la seva llibertat.

Gràcies.

Cliqueu sobre la imatge següent per llegir més testimonis d’altres dones i nenes yazidites segrestades i torturades per l’Estat Islàmic.
Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Mahoma sunnites xiïtes Iraq Síria Alcorà

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)

(1)Sobre l’ús de la transcripció Irac i la transliteració Iraq del nom àrab, consulteu aquest document elaborat pel coordinador del llibre d’estil de Vilaweb. (torneu al principi de l’article).

(2)Aquesta és la forma com Termcat i ésAdir escriuen yazidita. En cap diccionari apareix escrit amb -i- inicial. (torneu al principi de l’article).
_______________________________________________________________
Articles relacionats:


Entrevista sobre l’Estat Islàmic a la televisió pública turca

Entrevista al Solidaris de Catalunya Ràdio

Què és l’Estat Islàmic i què passa a l’Iraq i Síria

El conflicte oblidat del nord de l’Iraq
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Al-Qaida, arabislam, Iraq, Yazidites i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*