Imatge: Noies de religió yazidita que es manifesten contra el Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) de Massud Barzani mostren un cartell en àrab que diu “El PDK ens va vendre, el PKK ens va salvar”

Com us sentiríeu si el vostre violador, la persona que us va segrestar i us va violar amb total impunitat tantes vegades com va voler fins que se’n va cansar i va marxar del poble, tornés set anys després per instal·lar-se al vostre barri. El voldríeu de veí?

Aquest és un dels casos reals que ha empès la comunitat yazidita de Sinjar, al nord de l’Iraq, a protestar pel retorn de les famílies musulmanes sunnites que van col·laborar amb l’Estat Islàmic quan aquesta organització va ocupar la ciutat, des de l’agost del 2014 al novembre del 2015. La regió sencera no va ser alliberada fins al 2017.

El maltracte i la discriminació a la que han estat sotmesos els iraquians que practiquen la religió yazidita ve de lluny. N’han vist de tots colors. Però el capítol més recent de la seva història ha estat un dels més greus viscut per aquest poble que, miraculosament, ha superat i s’ha refet de 73 intents de genocidi. Tot comença el 3 d’agost del 2014, quan per un flanc de la ciutat s’apropen les tropes de l’Estat Islàmic mentre, per l’altra, els peixmergues kurds fugen sense avisar la població civil de la proximitat dels terroristes.

(més…)

Cada vegada que explico el genocidi yazidita de 2014 se m’encongeix el cor. No podria ser d’altra manera. De fet, només una persona cegada per l’odi contra els yazidites⁽¹⁾ podria restar impassible en conèixer els horrors als que van ser sotmesos els membres d’aquesta minoria del nord de l’Iraq a mans dels milicians de l’Estat Islàmic.

Des de la distància, nosaltres patim en escoltar el relat dels fets, però la nostra angoixa i tristesa no són res comparat amb l’infern que han sofert les víctimes.

Em demano quin és l’estat mental i físic de la noia de 20 anys que, quan en tenia 14, va presenciar l’assassinat del seu pare. Els monstres li van fúmer tres trets al cap davant tota la família i van segrestar la noia, que durant uns quatre anys va ser violada i apallissada tan sovint i per tants homes diferents que en va perdre el compte.

Si teniu fetge, podeu comprovar vosaltres mateixos com s’ensorra emocionalment i físicament una altra noia de 21 anys quan recorda com un carceller va violar reiteradament una nena de 9 anys de la seva cel·la. La noia, s’angoixa i s’ofega. Sembla com si el cos la volgués allunyar del malson d’alguna manera i, per això, li impedeix de continuar el relat.

(més…)

Siba Sheikh Khidir és una vila yazidita de 23.000 habitants situada al nord de l’Iraq. A primera hora del matí del 14 d’agost de 2007, quan la majoria dormia i els més matiners es preparaven per a iniciar les tasques del dia, un comando de terroristes suïcides va fer esclatar dos cotxes bomba carregats de combustible en ple centre del poble.

Pràcticament en el mateix instant que Siba era devastada, dos terroristes més feien esclatar a 10 quilòmetres d’allà un tercer cotxe i un camió cisterna carregats amb combustible. Tel Ezer no és gaire més gran que Siba Sheikh Khidir, i la deflagració va colpejar pràcticament tos els racons d’aquest enclavament de 28.000 habitants.

En qüestió de segons, Al-Qaida va assassinar 796 yazidites i en va ferir 1.500 més. La feina per als terroristes va ser senzilla. Feia mesos que les minories del nord de l’Iraq reclamaven a les autoritats més seguretat. Els assassinats de yazidites, cristians i turcmans xiïtes, entre d’altres, eren habituals. Però ningú no hi va fer res.

(més…)

Per a mi, el 3 d’agost de 2014 marca una fita en la història de la maldat humana. Aquell dia, gent molt dolenta va infringir a l’Iraq un dolor infinit sobre milers de persones innocents. He arribat a la conclusió que no cal posar-hi més adjectius. Quan llegiu els testimonis de les víctimes, us n’adonareu que les nostres paraules són sobreres. Que els nostres intents de descriure l’indescriptible no aporten res a aquest relat de terror.

El mal, el mal absolut, va arribar en forma d’homes armats el 3 d’agost de 2014 a Sinjar, al nord de l’Iraq. Jo no hi era, a Sinjar, el 2014. No hi he perdut família ni amics. Tanmateix, recordo els fets i sento les llàgrimes als ulls. Són llàgrimes de tristesa i, també, de ràbia. Primer, contra els iraquians que no van voler evitar l’extermini de la comunitat yazidita de l’Iraq⁽¹⁾. Segon, contra els europeus que, per ignorància, relativitzen el mal infringit per Estat Islàmic fins al punt d’afirmar que els botxins també són víctimes… d’ells mateixos.

(més…)

Imatge: Noies de religió yazidita que es manifesten contra el PDK de Massud Barzani mostren un cartell en àrab que diu “El PDK ens va vendre, el PKK ens va salvar”

El 3 d’agost de 2014 els milicians de l’Estat Islàmic arriben a la ciutat yazidita de Sinjar, al nord de l’Iraq. No hi troben cap resistència. Els peixmergues kurds del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), que tenen totes les armes, han fugit de la regió durant la nit, sense previ avís i abandonant la població civil a la seva sort. Poques hores abans, en resposta a la sospita que els gihadistes s’acostaven, el PDK instava els yazidites a no marxar de casa. Ells els defensarien fins la darrera gota de sang, els deien…

A la regió de Sinjar hi vivien uns 360.000 yazidites. L’agost de 2014, l’Estat Islàmic en va assassinar un 5.000 i va segrestar prop de 7.000 dones i nens. El 90% de la població de la zona va fugir. Encara hi ha unes 3.000 dones d’aquesta religió esclavitzades per l’Estat Islàmic i uns 180.000 yazidites són en camps de refugiats al Kurdistan iraquià.

Per saber més sobre els fets que van precedir l’arribada de l’Estat Islàmic a Sinjar, llegiu:

Les minories de l’Iraq, víctimes i titelles

Els yazidites ja no poden confiar en els kurds de l’Iraq

Des d’aquell fatídic moment, que els yazidites anomenen el 74 intent de genocidi de la seva història, diversos grups amb interessos oposats es disputen el control de la regió:

(més…)

Kurdish PKK Guerillas by @Kurdishstruggle (CC BY 2.0)

Amb pocs dies de diferència he llegit diversos articles de la premsa generalista destinats a exposar la desgràcia del poble yazidita⁽¹⁾. D’una banda, em genera certa esperança que, per fi, algú altre mostri interès pel genocidi per motius religiosos que s’està consumant al nord de l’Iraq. Però no m’acaba de convèncer el relat que els mitjans ens ofereixen sobre el paper que les milícies kurdes han jugat en aquesta catàstrofe.

(més…)

Imatge: La jove Mariam, de 10 anys, referint-se als milicians de l’Estat Islàmic, diu ‘No els faré res, només demanaré a Déu que els perdoni’.

La Mariam és una nena cristiana de l’Iraq⁽¹⁾  que va fugir del seu poble durant l’ofensiva que l’agost de 2014 va dur a terme l’Estat Islàmic als pobles cristians i yazidites del nord del país i que van tenir com a resultat:

• Fugida de 200.000 yazidites ⁽²⁾.

• Fugida de 100.000 cristians.

• Assassinat de 5.000 homes yazidites.

• Segrest i esclavatge de més de 5.000 dones i nens yazidites.

(més…)

Imatge: Milicians de l’Estat Islàmic separen els homes de les dones yazidites en una escola del nord de l’Iraq abans d’assassinar els homes i endur-se les dones i els nens a Mossul

L’estiu del 2014, uns 5.000 yazidites, la immensa majoria dones i nens, van ser segrestats al nord de l’Iraq per l’Estat Islàmic⁽¹⁾. Moltes han pogut fugir, com la Nàdia Murad, una noia de 21 anys que el 16 de desembre va descriure davant el Consell de Seguretat de l’ONU el segrest, les violacions i les tortures a les que va estar sotmesa durant uns mesos. La Nàdia també va implorar ajuda per les 3.400 dones i nens que es calcula que encara estan segrestats i són tractats com a esclaves sexuals o simple mercaderia pels milicians de l’Estat Islàmic.

A continuació, us ofereixo el vídeo de la compareixença i la traducció del relat que va fer plorar diversos membres del Consell de Seguretat.

(més…)

“A partir de dos quarts de deu del matí, venien els homes a comprar noies per violar-les. Vaig veure soldats de l’Estat Islàmic pegant les noies i estirant-les dels cabells. Colpejaven al cap les que s’hi resistien. Es comportaven com animals… S’enduien les noies, les violaven i les tornaven per canviar-les per noies noves. Hi havia nenes i dones d’entre 8 i 30 anys”. Això ho explica la Dilara, una noia yazidita⁽¹⁾ de l’Iraq⁽²⁾ de 20 anys que va ser segrestada l’any passat durant l’ofensiva de l’Estat Islàmic al nord del país. El seu testimoni ha aparegut en un esfereïdor informe d’Human Right Watch titulat “Iraq: Víctimes de l’Estat Islàmic descriuen violacions sistemàtiques”.

Human Right Watch ha documentat el sistema organitzat de segrestos i violacions, d’esclavatge sexual i de matrimonis forçats perpetrat per l’Estat Islàmic, a partir dels testimonis d’una desena d’activistes locals i desenes de noies i dones que n’han pogut fugir i refugiar-se al Kurdistan iraquià. Bona part de les noies que han escapat, la més jove de les quals té 12 anys, reben tractament psiquiàtric per mirar de superar el trauma provocat per les aberracions a les que han estat sotmeses.

(més…)

Imatge: El 2015 es va commemorar el centenari del genocidi de les minories cristianes i yazidita d’Anatòlia a mans del poder turc-otomà. El 24 d’abril és la data triada pels armenis per recordar la seva particular tragèdia.

Raphael Lemkin era un advocat jueu de Polònia que ha passat a la història per haver creat el 1944 la paraula genocidi unint les arrels grega genos (família o raça) i la llatina cidi (derivat de cidere, matar).

Malgrat el seu origen i que el moment en el què va encunyar aquest terme va coincidir en el temps amb l’Holocaust, Lemkin va començar a desenvolupar la seva idea de genocidi molt abans, per a descriure un altre intent de neteja ètnica a gran escala que en poc més de vuit anys es va cobrar la vida de prop de 3 milions de persones: 1.500.000 d’armenis, 750.000 assiris, 500.000 grecs i 300.000 yazidites.

Quan Lemkin encara era jove, a només 2.000 quilòmetres al sud-est de casa seva, les tropes turques cometien els crims més salvatges i a gran escala que us pugueu imaginar amb l’objectiu d’eliminar els membres de totes les minories religioses de la regió. A una mitjana d’uns 1.000 assassinats diaris.

(més…)

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)

El principi de la fi de les minories del nord de l’Iraq es va començar a escriure fa temps. Molt abans de l’arribada de les tropes de l’Estat Islàmic. Però la violència en aquella regió del món no ens ha cridat l’atenció fins que els genocides no han estat barbuts antioccidentals que, en els vídeos que pengen a Internet, ens amenacen amb la mateixa espasa amb què tallen els colls dels yazidites, assiris, xabak, failis, xiïtes i turcmans.

A continuació, podeu llegir un article que vaig escriure fa un temps i que descriu la situació desesperada de les minories del nord de l’Iraq, especialment la difícil relació dels yazidites amb la majoria musulmana. En el seu moment, cap mitjà no va estar interessat a publicar-lo.

(més…)

La regió situada al sud de la frontera oficial de la Regió Autònoma Kurda, que els kurds reclamen com a pròpia i que els peixmergues han ocupat des del 2004, no és terra àrab, però tampoc no forma part del Kurdistan. La prova que no és terra kurda i que es tracta de terreny conquerit la tenim en el fet que els kurds no consideren com a compatriotes els habitants d’aquesta àrea. Ens ho han demostrat aquest estiu amb la seva pobra estratègia per a protegir els yazidites de Nínive.

(més…)

El diari digital occità Jornalet ha publicat en aquest idioma l’article d’Interpretant el món àrab i l’islam El 73è intent de genocidi del poble yazidita, en el qual s’explica la desesperada situació dels membres d’aquesta comunitat al nord de l’Iraq. Jornalet, gaseta occitana d’informacions és editat per l’Associacion entara Difusion d’Occitània en Catalonha (ADÒC), amb seu a Barcelona i Tolosa.

(més…)

Us imagineu un món on la informació flueix constantment i les xarxes socials bullen amb comentaris i opinions sobre injustícies socials i pobles bombardejats, però que, malgrat tot, mira cap a una altra banda quan en un dels suposats focus informatius mundials, en només dos dies, un quart de milió de persones han fugit de casa en direcció a les muntanyes i el desert sense menjar ni aigua?

(més…)

El poble assiri s’ha manifestat aquests dies a diverses ciutats d’Occident perquè s’ha proposat de guanyar al carrer allò que els seus líders han estat incapaços d’aconseguir als despatxos. Quan els nord-americans van posar fi a la dictadura de Saddam Hussein, l’any 2003, va prendre força el vell somni assiri de posseir un territori propi al nord de l’Iraq. Es tractava de delimitar una zona de seguretat dins la qual els assiris poguessin administrar els seus assumptes, viure en pau i sense la constant amenaça de l’arabització i la islamització.

La regió no es va fer realitat per la manca de contundència dels partits assiris davant la negativa dels àrabs i els kurds, que no volen sentir a parlar d’una regió autònoma assíria. Aquestes dues comunitats consideren que la zona oriental de la província de Nínive és seva. Quan, en realitat, està majoritàriament poblada per assiris, yazidites i turcmans, als quals ningú no ha demanat mai a quina administració volen que s’adscrigui la terra que els ha vist néixer.

(més…)