lnterpretant el món àrab i l'islam

El règim iranià ha deixat a les fosques àmplies zones de la ciutat d’Ahwaz per dificultar les protestes que fa deu dies que duren a la capital de la província del Khuzestan. També ha dificultat l’accés a Internet. A Iran, la foscor literal i metafòrica, la informativa, és una eina de repressió. Així, les autoritats iranianes tallen l’accés a la llum i la xarxa per silenciar el poble cada cop que protesta. En aquesta ocasió, el poble reclama el restabliment d’un altre subministrament molt més important: l’aigua.

Els habitants d’aquesta regió d’Iran, que són majoritàriament àrabs protesten per la mala gestió de l’aigua i pels talls que pateixen des de mitjan juliol. Encara que no ho sembli, el problema té més a veure amb qüestions polítiques que meteorològiques. Un percentatge molt important de la població d’aquesta província és àrab i denuncia que està sotmesa a discriminació constant per part de les autoritats perses.

Els àrabs són una minoria molesta pel règim perquè el Khuzestan, a la que els àrabs anomenen Ahwaz, és la més rica d’Iran en recursos naturals, amb el 80% de les reserves terrestres i el 57% de totes les reserves de petroli del país. La província està situada sobre un mar de petroli, però és la més miserable del país en termes de nivell de vida.

(més…)

Hem deixat l’hivern enrere i el món sencer es prepara per a celebrar l’esclat de vida que és la primavera. Quan comencin a pujar les temperatures i floreixin els cirerers, hi haurà gent a l’Extrem Orient que visitarà els parcs públics per a contemplar les primeres flors de la temporada, als països d’Euràsia representaran l’entrada en una nova època amb un salt purificador sobre una foguera, mentre que a bona part d’Occident se celebrarà la resurrecció d’un Déu martiritzat que va morir per a reviure tres dies després.

En alguns casos, la voluntat de celebrar l’entrada en una nova estació està reforçada pel fet que aquesta coincideix amb l’inici d’un any nou. Aquest és el cas de països com l’Iran o el Kurdistan, que estrenen els anys 1398 i 2631, respectivament. Pel que fa a països asiàtics com el Japó, no canvien d’any, però al març es posa fi al curs acadèmic i polític abans de marxar de vacances.
(més…)

Imatge: L’aire d’Ahwaz és un dels més irrespirables del planeta.

Khuzestan és una província iraniana que disposa d’importants recursos naturals i on hi ha l’únic riu navegable del país. Tanmateix, és un dels llocs més inhòspits del planeta. Els darrers anys, mitjans de tot el món s’han fet ressò dels greus problemes mediambientals que l’amenacen: les altes temperatures i els nivells de contaminació són extrems i, per això, està considerada la regió més calorosa i una de les més insalubres del món.

La situació és dramàtica, però les autoritats perses no fan tot allò que haurien de fer per a corregir-la perquè, entre d’altres coses, la regió està habitada per una minoria ètnica sotmesa a un pla de marginació i repressió per part de l’Estat. Es tracta dels ahwazis àrabs, que anomenen el seu país Ahwaz.

(més…)

La reconstrucció de Síria costarà més de 210.000 milions d’euros, segons càlculs de l’ONU. La factura és alta perquè els 7 anys de guerra civil han destruït bona part del país i de les vides de la seva gent. Les dades de les organitzacions internacionals al respecte són contundents: el 70% de la població s’ha refugiat a l’estranger (5,6 milions) o és desplaçada interna (6,6 milions), el 69% dels sirians viu en la pobresa extrema, més de 13 milions necessiten ajuda humanitària i 6,5 pateixen inseguretat alimentària.

Malgrat tot, Síria ha començat en els darrers mesos a veure la llum al final d’aquesta llarga nit amb l’estabilitat d’àmplies zones del país. De fet, des que l’exèrcit i les forces kurdes han aconseguit controlar les grans ciutats i han derrotat l’Estat Islàmic en les regions menys poblades, el gruix de les operacions militars s’està concentrant en la regió d’Idlib. Per tant, tot i que la guerra continua, el retorn de la pau a moltes regions hauria de començar a donar pas a l’arribada de finançament internacional per aixecar aquest país de les cendres i permetre el retorn dels desplaçats.

(més…)

Photo: Mohammed bin Salman, the Crown Prince of Saudi Arabia

The current conflicts in the Middle East and the most recent changes in the region’s leaderships have revealed discreet alliances that have developed in the shadows of the official speeches for decades. The most surprising of which is the one between Saudi Arabia and Israel.

The Middle East is very much influenced by the conflicts between Arabs and Israelis, Sunnis and Shiites, and Saudi Arabia and Iran. The whole array of open fronts imposes limits on the actors involved. But changes in their alliances are possible. This has been the case of Israel and Saudi Arabia, which do not keep diplomatic relations, but do share a close collaboration with the United States and a great interest on weakening the power of Iran in the region.

(més…)

Imatge: el príncep hereu d’Aràbia Saudita, Mohammed bin Salman

Els actuals conflictes del Pròxim Orient i els darrers canvis en els lideratges a la regió han tret a la llum discretes aliances que durant dècades s’han gestat a l’ombra dels discursos oficials. La més sorprenent de les quals és la que mantenen l’Aràbia Saudita i Israel.

La regió està molt condicionada pels xocs entre àrabs i israelians, sunnites i xiïtes i l’Aràbia Saudita i l’Iran. La multitud de fronts oberts limita molt el marge de maniobra dels actors implicats, però els canvis en les aliances són possibles. Aquest ha estat el cas d’Israel i l’Aràbia Saudita, que no mantenen relacions diplomàtiques, però comparteixen una estreta col·laboració amb els Estats Units i un gran interès en afeblir el poder d’Iran a la regió.

(més…)

Imatge: Manifestació a la ciutat de Quetta de partidaris de la independència de Balutxistan

El món és ple de comunitats humanes que lluiten pel reconeixement oficial dels seus drets com a poble. Algunes han tingut sort i han estat capaces d’atreure l’atenció i les simpaties de la comunitat internacional, però unes altres es mantenen en l’anonimat més absolut fora de les seves fronteres.

Aquest és el cas del poble balutxi, dividit entre l’Iran, el Pakistan i l’Afganistan i protagonista de constants revoltes que encara no formen part dels titulars de premsa. “La comunitat internacional no sap que existim, tot i que el Balutxistan ocupa el 40% del territori pakistanès i el 30% de l’iranià”, es lamenta Zaman Mukhtar, un jove balutxi que veu molt clar cap a on ha de dirigir-se el seu país. “N’hem d’aprendre dels nostres cosins kurds, seguir les seves passes i lluitar per la nostra independència”, ens assegura.

(més…)

Akbar Haixemí Rafsanjaní ha mort el 8 de gener de 2017 als 82 anys. A la TV he sentit que era un líder reformista i el New York Times ha qualificat sense cap mena de vergonya la seva desaparició de “cop pel moviment reformista iranià”. I, és clar, no m’he pogut estar d’escriure quatre línies per explicar-vos qui era Rafsanjani.

(més…)

De vegades, els mitjans de comunicació compren i difonen la història del Pròxim Orient que els sembla més lògica i que dóna una millor resposta als seus desitjos. Però allò que sembla evident no es correspon sempre amb la realitat. Ni allò que els agradaria que passés al món islàmic, és el que hi passa. Sobretot quan la suposada evidència, la notícia, és una història concebuda per importants cercles de poder sotmesos a foscos interessos, que coneixen bé la mentalitat occidental i saben què han de dir i quines fibres han de tocar per a guanyar-se la nostra confiança.

En els darrers anys, hem trobat ben poques excepcions de mitjans que s’atreveixen a informar i opinar en contra del corrent marcat per les traduccions de les agències de notícies, per a explicar i fer entendre què passa en països com l’Iran. Precisament, amb motiu de les darreres eleccions presidencials iranianes, tothom a casa nostra es va posicionar incondicionalment a favor d’un dels candidats [com si escollir el president de l’Iran fos cosa nostra!]. Tothom menys el diari Avui…

(més…)

La premsa de Kuwait informa aquesta setmana d’un altre cas de tensió entre els estats àrabs del golf Pèrsic i els serveis secrets iranians. En aquesta ocasió, els tribunals de Kuwait han condemnat a mort a dos ciutadans iranians i un de kuwaitià per pertànyer a una suposada xarxa d’espionatge iranià. Dues persones més han estat condemnades a cadena perpètua i dues han estat absoltes. Tots tres servien a l’exèrcit quan van ser acusats d’espiar i passar informació a l’Exèrcit dels Guardians de la Revolució Islàmica. (més…)

Els mitjans governamentals iranians ja en parlen. No és cap secret. El grup paramilitar conegut com a Basij, un dels diversos que componen l’Exèrcit dels Guardians de la Revolució Islàmica, ha organitzat un ciberexèrcit format per professors universitaris, estudiants i mulàs, amb la missió de boicotejar els webs amb continguts contraris als interessos del règim de Teheran.

Fins i tot tenen inventariats i localitzats els webs que volen atacar: són 874.

(més…)