Els cinc pilars de l’islam sunnita, els cinc preceptes d’obligatori compliment per a tot musulmà sunnita són: la professió de fe, l’oració, l’almoina, el dejuni i la peregrinació a la Meca. Aquesta setmana comença el mes islàmic de ramadà, en el transcurs del qual es porta a la pràctica el quart pilar: l’abstinència d’ingerir aliments des de la sortida a la posta de sol.
La història política dels xiïtes i els llocs sagrats del Pròxim Orient
Diumenge, 22 setembre a les 17.45 h presentem el llibre Viatge al cor de l’islam. La història política dels xiïtes i els llocs sagrats del Pròxim Orient a Barcelona, en el marc de La Setmana del Llibre en Català. Serà a l’escenari 2. També ens trobareu durant tota la setmana a l’expositor de Pagès editors | Mòdul 58.
Si no podeu baixar a Barcelona, a partir del 10 de setembre podeu comprar o encarregar Viatge al cor de l’islam a qualsevol llibreria. En el cas que sigueu a l’estranger, podeu fer la comanda del llibre en línia i us el faran arribar a casa.
Pel que fa al contingut, Viatge al cor de l’islam és una obra amb vocació divulgativa adreçada a tots els públics: des dels que creuen que no saben res sobre el món islàmic, passant pels interessats en les relacions internacionals i la història, fins als experts, que hi trobaran claus per interpretar la regió que han estat obviades per la premsa i l’acadèmia.
Aquest llibre és un assaig literari sobre la història, la política i la societat del Pròxim Orient explicades a través de diversos viatges a centres de pelegrinatge islàmics amb una forta càrrega política, en què lector i autor descobreixen junts les claus per entendre la regió.
Mitjançant el fil conductor d’aquesta travessia per orient, el llibre respon la pregunta: què és l’islam xiïta? Descriu així l’ancestral rivalitat entre àrabs i perses, explica l’origen i les diferències entre les diverses branques de l’islam, presenta la figura de l’imam Hussein i el llegat de l’aiatol·là Khomeini, revela l’esperit rebel xiïta i la profunda espiritualitat del poble persa, repassa la petjada del xiisme polític a la regió —des del golf Pèrsic fins a Síria i Palestina— i ens descobreix l’estreta, tot i que desconeguda, relació entre religió i política a Turquia.
Si consulteu les piulades d’X (Twitter) que porten l’etiqueta #IslamXiïta trobareu un seguit de temes concrets que apareixen en el llibre. També hi he afegit vídeos de context i mapes on apareixen els llocs de naixements dels personatges mencionats en el llibre.
En els propers mesos presentarem el llibre a diversos indrets. Si esteu interessats a comentar el llibre o, simplement, voleu debatre sobre la història, la societat i l’actualitat de l’islam, del món àrab i del Pròxim Orient, poseu-vos en contacte amb nosaltres a través dels comentaris al bloc, del correu electrònic, de Twitter o de Facebook, i farem tot el possible per venir al vostre poble o ciutat.
El mes islàmic de ramadà, que enguany comença la nit del diumenge 5 de juny al dilluns 6…
ramadà 2015 (18 juny – 17 juliol)
ramadà 2016 (06 juny – 05 juliol)
ramadà 2017 (27 maig – 25 juny)
ramadà 2018 (16 maig – 14 juny)
ramadà 2019 (06 maig – 04 juny)
ramadà 2020 (23 abril – 23 maig)
ramadà 2022 (02 abril – 01 maig)
ramadà 2023 (22 març – 21 abril)
ramadà 2024 (11 març – 9 abril)
ramadà 2025 (28 febrer – 30 març)
… és moltes coses: dejuni, introspecció, llegir l’Alcorà, fer l’almoina i les pregàries a les mesquites, sopar amb la família, plegar abans de la feina, moltes hores de televisió… Però, sobretot, és una celebració i un moment molt especial pels més petits de la casa. De fet, per a milions de nens el ramadà és, per sobre de tot, el que podeu veure en aquests anuncis de televisió:
N’hem sentit a parlar moltes vegades a causa dels atacs que Al-Qaida perpetra contra la comunitat xiïta cada any per aquestes dates. Tot i això, aquesta important commemoració islàmica segueix sent força desconeguda a Occident. Per això dedicarem unes línies a respondre la pregunta: què és l’Aixurà?
El sacrifici d’Issac, de Caravaggio
Els musulmans de tot el món celebren aquesta setmana l’Aïd al-Adha (عيد الأضحى) que és una de les principals festivitats del calendari islàmic. A casa nostra es coneix com la festa del sacrifici i té lloc en el tercer dia dels cinc que dura la peregrinació major a la Meca, o hajj.
Com en totes les grans festes, durant l’Aïd les persones surten, troben els amics, mengen plegats i es conviden els uns als altres. Això és el que explica amb un gran sentit de l’humor la jordana Lina Abu Rezeq en el següent vídeo. En aquesta mena de felicitació de l’Aïd ens dóna el seu punt de vista sobre algunes de les tradicions que gaudirà i, alhora, haurà de patir aquests dies: les llargues visites dels amics i dels familiars, les queixes per la pujada dels preus dels productes vinculats a la festa, el sacrifici del xai…
Imagen: Mehmet Siginir
Entrevista al activista turco exiliado en España seguidor del movimiento inspirado por el predicador Fethullah Gülen. En mayo de 2016, el gobierno turco incluyó en la lista de organizaciones terroristas a esta cofradía, que tiene millones de simpatizantes en Turquía y presencia en 160 países.
Mehmet Siginir no estaba metido en política, pero en 2015 perdió su trabajo por motivos políticos. Poco después tuvo que huir de su país para evitar la prisión. Ha creado la Plataforma Pro Derechos y Libertades para denunciar la degradación de la democracia y el deterioro de las libertades en lugares como Turquía.
La situación de su país es muy delicada. Los datos de la ofensiva del presidente turco Recep Tayyip Erdogan y su entorno contra los seguidores del movimiento social Gülen son aterradores:
Más de 174.000 detenidos y 138.000 personas despedidas del trabajo. Se han clausurado 1.043 escuelas privadas, 1.229 fundaciones y asociaciones, 35 instituciones médicas, 15 universidades y 19 sindicatos. Se han cerrado 149 medios de comunicación y 4.424 jueces y fiscales han sido cesados. (Lista completa de instituciones clausuradas por orden del parlamento el 23 de julio de 2016). En cuanto a los periodistas, 184 han sido detenidos, 60 condenados y 142 están en busca y captura.
Con motivo del mes islámico de ramadán, Siginir visitó Barcelona para participar en una mesa redonda sobre el ayuno y la oración con representantes de la religión sikh y de la confesión católica. Entrevistamos Siginir antes de este acto interconfesional organizado por Casa Turca de Barcelona.
S’ha acabat el ramadà de l’any 1439 del calendari islàmic. Alguns musulmans deixen enrere 30 jornades d’espiritualitat, lectura, paciència, autocontrol i reflexió, tot i que per la majoria han estat dies de tímida introspecció i nits de festa en família, tiberis i televisió. A continuació us faig cinc cèntims sobre el ramadà i què representa per als musulmans.
Imatge: la ‘sharia police’ patrulla algunes ciutats del Regne Unit i Alemanya amb el consentiment de les autoritats
El procés de radicalització de joves musulmans es produeix d’una forma similar a qualsevol altre procés de captació, ja sigui per una secta o per un grup radical violent de qualsevol altra ideologia.
Alguns experts també comparen l’estratègia dels captadors als moviments d’aproximació a la víctima i d’aïllament del seu entorn que fan els pederastes.
En tots els casos es tracta d’identificar una persona amb el perfil adequat i seguir els passos següents: acostar-s’hi amb un discurs amable, generar confiança, anar endurint el discurs alhora que es genera certa dependència del nou grup, se separa la persona del seu entorn habitual i, finalment, se’l prepara per atemptar o per acceptar l’abús.
Imatge: Regió a cavall de les províncies de Diyala, Saladí i Kirkuk afectada per la proliferació descontrolada de porcs senglars
Els principals mitjans de comunicació d’Europa s’han fet ressò de la mort a l’Iraq de tres membres d’Estat Islàmic sota les peülles de desenes de porcs senglars salvatges.
Els fets van tenir lloc el 23 d’abril, però la notícia no va aparèixer fins al 26 d’abril, en tots els mitjans i amb poques hores de diferència, quan en va parlar el diari anglès The Times. [L’estesa pràctica periodística de deixar en mans de les grans agències la decisió de què és i què no és notícia mereix una reflexió. Però aquest no és l’objectiu de l’article].
Cada any DIXIT Girona i la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de les Comarques Gironines organitzen una jornada de reflexió al voltant de la immigració adreçada als tècnics d’immigració i els professionals de l’àmbit d’afers socials. Aquesta jornada s’emmarca en el programa d’activitats de divulgació de DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials, que és una iniciativa del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
Hem començat l’any participant en el programa Solidaris de Catalunya Ràdio. Hi vam parlar de l’Iraq i de l’islam, del jihadisme i de la idea d’identitat… A més de tractar temes d’actualitat social i de política internacional, Solidaris és un programa que té com a principal objectiu donar protagonisme a les veus de la pau, dels drets humans, de la memòria, del canvi social, de la indignació, del voluntariat i la cooperació…
(més…)
Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
Un fet per a molts irrellevant que es va produir el 2005 és al centre d’una desgraciada notícia que té lloc una dècada després. Això és prou significatiu com per animar-nos a reflexionar sobre la diversitat de visions que hi ha al món. És a dir, que allò que a tu et fa gràcia, potser no és tan enginyós i divertit, i pot ser una ofensa tan gran per a una altra persona, que l’impulsarà a dedicar una llarga dècada a maquinar discretament, gràcies a l’anonimat que ofereix la gran ciutat, qualsevol disbarat.
A continuació, podeu llegir un recull de les principals reflexions que van sorgir en el transcurs de la conversa que vaig mantenir amb els xeics xiïtes Maitham al-Salman i Hussein Xams poc després de l’aparició de les primeres caricatures de Mahoma en un diari danès.
Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
Amb motiu dels atemptats de París contra un setmanari satíric que, en el seu moment, va publicar diverses caricatures de Mahoma, recupero un article sobre l’opinió dels musulmans i els occidentals cristians sobre el tema que vaig publicar aleshores, així com una entrevista a un ulema musulmà, que podreu llegir en aquest bloc en les properes hores.
S’ha acabat el ramadà de l’any 1435 del calendari islàmic. Alguns musulmans deixen enrere 30 jornades d’espiritualitat, lectura, paciència, autocontrol i reflexió, tot i que per la majoria han estat dies de tímida introspecció i nits de festa en família, tiberis i televisió. Com cada any, us faig cinc cèntims sobre el ramadà i què representa per als musulmans.
Els cinc pilars de l’islam sunnita, els cinc preceptes d’obligatori compliment per a tot musulmà sunnita són: la professió de fe, l’oració, l’almoina, el dejuni i la peregrinació a la Meca. Aquest cap de setmana comença el mes islàmic de ramadà, en el transcurs del qual es porta a la pràctica el quart pilar: l’abstinència d’ingerir aliments des de la sortida a la posta de sol.Comença el ramadà de l’any 1435 del calendari islàmic i molts musulmans emprenen un camí de 30 jornades d’espiritualitat, lectura, paciència, autocontrol i reflexió. Tot i que per la majoria seran dies de tímida introspecció i nits de festa en família, tiberis i televisió. Com cada any, us faig cinc cèntims sobre el ramadà, què s’hi fa i què significa per als musulmans.