Imatge: La jove Mariam, de 10 anys, referint-se als milicians de l’Estat Islàmic, diu ‘No els faré res, només demanaré a Déu que els perdoni’.
La Mariam és una nena cristiana de l’Iraq(1) que va fugir del seu poble durant l’ofensiva que l’agost de 2014 va dur a terme l’Estat Islàmic als pobles cristians i yazidites del nord del país i que van tenir com a resultat:
Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
A mitja hora en tren d’Estocolm hi ha Södertälje, la ciutat natal del tenista Björn Borg, que compta amb tres equips de futbol professionals: un que porta el nom de la ciutat i els altres dos, de creació més recent… Assyriska FF, fundat el 1974 per la primera onada de refugiats assiris arribats de Turquia, i Syrianska FC, creat el 1977 per la comunitat siríaca-aramea.
Quan aquests dos equips s’enfronten en el marc de la lliga sueca, és per a disputar un derbi que en un món ideal s’hauria de jugar cada any al Pròxim Orient. Les aficions omplen les grades i onegen les banderes blanc-i-blaves assíries i les vermelles amb les ales aramees, mentre coregen càntics en una llengua mil·lenària originària de Mesopotàmia.
Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
El principi de la fi de les minories del nord de l’Iraq es va començar a escriure fa temps. Molt abans de l’arribada de les tropes de l’Estat Islàmic. Però la violència en aquella regió del món no ens ha cridat l’atenció fins que els genocides no han estat barbuts antioccidentals que, en els vídeos que pengen a Internet, ens amenacen amb la mateixa espasa amb què tallen els colls dels yazidites, assiris, xabak, failis, xiïtes i turcmans.
A continuació, podeu llegir un article que vaig escriure fa un temps i que descriu la situació desesperada de les minories del nord de l’Iraq, especialment la difícil relació dels yazidites amb la majoria musulmana. En el seu moment, cap mitjà no va estar interessat a publicar-lo.
El poble assiri s’ha manifestat aquests dies a diverses ciutats d’Occident perquè s’ha proposat de guanyar al carrer allò que els seus líders han estat incapaços d’aconseguir als despatxos. Quan els nord-americans van posar fi a la dictadura de Saddam Hussein, l’any 2003, va prendre força el vell somni assiri de posseir un territori propi al nord de l’Iraq. Es tractava de delimitar una zona de seguretat dins la qual els assiris poguessin administrar els seus assumptes, viure en pau i sense la constant amenaça de l’arabització i la islamització.
La regió no es va fer realitat per la manca de contundència dels partits assiris davant la negativa dels àrabs i els kurds, que no volen sentir a parlar d’una regió autònoma assíria. Aquestes dues comunitats consideren que la zona oriental de la província de Nínive és seva. Quan, en realitat, està majoritàriament poblada per assiris, yazidites i turcmans, als quals ningú no ha demanat mai a quina administració volen que s’adscrigui la terra que els ha vist néixer.