Publicat el 24 d'abril de 2015

Genocidi al Pròxim Orient

Món àrab islam islamic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Iraq Bagdad Nínive assiris xiïtes sunnites islamistes Al-Qaida Mossul Alcorà Iezidites Yazidites cristians
Imatge: El 2015 es va commemorar el centenari del genocidi de les minories cristianes i yazidita d’Anatòlia a mans del poder turc-otomà. El 24 d’abril és la data triada pels armenis per recordar la seva particular tragèdia.

Raphael Lemkin era un advocat jueu de Polònia que ha passat a la història per haver creat el 1944 la paraula genocidi unint les arrels grega genos (família o raça) i la llatina cidi (derivat de cidere, matar).

Malgrat el seu origen i que el moment en el què va encunyar aquest terme va coincidir en el temps amb l’Holocaust, Lemkin va començar a desenvolupar la seva idea de genocidi molt abans, per a descriure un altre intent de neteja ètnica a gran escala que en poc més de vuit anys es va cobrar la vida de prop de 3 milions de persones: 1.500.000 d’armenis, 750.000 assiris, 500.000 grecs i 300.000 yazidites.

Quan Lemkin encara era jove, a només 2.000 quilòmetres al sud-est de casa seva, les tropes turques cometien els crims més salvatges i a gran escala que us pugueu imaginar amb l’objectiu d’eliminar els membres de totes les minories religioses de la regió. A una mitjana d’uns 1.000 assassinats diaris.

Tot es va portar a la pràctica d’acord amb un macabre pla elaborat per les autoritats otomanes, que tenien com a objectiu la creació d’una nova Turquia homogènia des del punt de vista religiós. En un primer moment es va aprovar un pla que preveia que fins un 90 per cent de la població de cada districte del país havia de ser de població turca sunnita. Van considerar que l’altre 10 per cent de població turca alevi o kurda seria absorbida culturalment i religiosament per la majoria en poc temps.

En canvi, els cristians i els yazidites no tenien lloc en aquest pla. Per a ells van ordir una estratègia a part perquè van preveure que un simple desplaçament forçat de la població no garantia que les minories cristianes i yazidites es fonguessin en la majoria turca i desapareguessin. Així que els Joves Turcs, el grup de militars que havia apartat el soldà otomà del poder, va encarregar a un comitè d’experts el disseny d’un pla per l’extermini de les minories.

El crims que s’hi van cometre han estat àmpliament estudiat gràcies, sobretot, a la capacitat de la comunitat armènia, molt nombrosa i present en importants quantitats a diversos països occidentals, a més disposar del recolzament d’un Estat propi des de 1991. Per això se’n coneixen tots els detalls: les forces turques arribaven a un poble i assassinaven pràcticament tots els homes. Només en capturaven alguns en vida per enviar-los als camps de treball.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Pel que fa a la resta de la població: dones, nens i ancians, els forçaven a caminar centenars de quilòmetres cap al sud, cap al desert, escortats pels milers de criminals convictes que les autoritats turques havien tret de la presó expressament per l’ocasió. La ruta des del cor de l’actual Turquia fins al desert sirià està esquitxada de fosses comunes, la més gran de les quals és a la ciutat de Deir ez-Zor. Conté més de 40.000 cadàvers.

Pocs anys després, durant la breu existència d’un estat armeni independent, en el període de temps que va des del genocidi fins a l’annexió d’Armènia per part de la Unió Soviètica, un grup d’armenis van elaborar una llista negra amb els noms de 200 responsables del genocidi i es van proposar d’assassinar-los a tots.

L’Operació Nemesis va poden eliminar entre 1920 i 1922 alguns polítics turcs i àzeris de primera línia en atemptats perpetrats en cinc països diferents: un primer ministre de l’Azerbaidjan, un ministre otomà de l’Interior, un ministre de l’Interior de l’Azerbaidjan, un gran visir otomà, un governador de Síria, a més d’alguns torturadors i delators.

L’acció més sonada de l’Operació Nemesis va ser l’assassinat de Tallat Pasha, l’antic gran visir otomà, una mena de primer ministre. Va tenir lloc a Berlín a plena llum del dia i davant de nombrosos testimonis. El judici de l’activista armeni, Soghomon Tehlirian, va cridar l’atenció de l’aleshores jove estudiant polonès Raphael Lemkin, que va conèixer el cas dels armenis i va començar a dirigir el seu treball cap a la persecució dels crims contra la Humanitat.

Més endavant, Lemkin va ser la primera figura pública que va emprar la paraula genocidi per a definir l’intent d’extermini d’una comunitat i va promoure la Convenció internacional per a la prevenció i la sanció del delicte de genocidi, que el 1948 va ser aprovada per unanimitat per l’Assemblea General de l’ONU.

En aquell moment, l’ONU va fer una interpretació particular, un pèl allunyada, de la interpretació de genocidi que proposava Lemkin: l’aniquilació d’una cultura, d’una llengua o d’una religió, fet que no implica necessàriament l’assassinat de tots els persones que en formen part. En canvi, les potències occidentals van cenyir la definició a la descripció dels crims comesos pels nazis, evitant que es pogués extrapolar al tracte ofert per ells mateixos als pobles indígenes i de les colònies.

Per tant, Lemkin va definir els crims dels nazis amb un concepte inspirat poques dècades abans per l’aniquilació dels cristians del Pròxim Orient. Els turcs van assolir els seus objectius i van modificar la demografia del país en poc temps. Pel que fa a les minories dels països veïns, malgrat tot, la segona meitat del segle XX va ser un període de certa tranquil·litat. Però aquesta etapa s’ha tancat i ara tornen a fer acte de presència les amenaces eternes contra aquests grups que posaran definitivament fi, aquesta vegada sí, a la seva presència a la regió.

Segons la definició de Lemkin, ara mateix s’està perpetrant un genocidi a les regions cristianes del nord de l’Iraq. Però encara no sabem com descriu l’ONU els fets de la regió de Nínive.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)


Podeu deixar els vostres comentaris en aquesta mateixa pàgina (una mica més avall i no cal que hi poseu l’e-mail si no voleu), o en el nostre Facebook.

Totes les opinions són benvingudes.

_______________________________________________________________
Articles relacionats:


El 73è intent de genocidi del poble yazidita

La selecció de futbol d’una nació sense estat

Les minories de l’Iraq, víctimes i titelles

Sotxi: F1 i Olimpíades a la terra del genocidi del poble circassià


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de arabislam, Armènia, Turquia, Yazidites | s'ha etiquetat en , , per arabislam | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent