Cristalls de temps, 8
Publicat el 23 de març de 2007 per ricardgarcia
Ens atrapen cristalls de temps sense espera
mentre les tardes de febrer s’esvaeixen.
Cau oblic un raig de sol ple d’insectes
i a un racó del jardí el groc es vessa.
De la mimosa s’inunda el congost dels teus pits,
les teves mans plenes, les llums primeres…
Callats ens estimem els dies de por i brogit.
Reposen sota un silenci de paraules quietes
la teva veu i la meva.
Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | Deixa un comentari
Les teves imatges són al fons dels meus ulls també, són també els meus silencis i les meves experiències.