Cristalls de temps, 7
Publicat el 16 de març de 2007 per ricardgarcia
Les tardes ja tiben la llum.
Has netejat i endreçat el jardí
quan esclata al paisatge
l’ametller com una taca impúdica.
Tot és a punt per la primavera.
Has podat les branques d’alguns arbres
i recollit les fulles que tenyien la terra,
has retallat l’herba de l’hivern i l’heura.
Tot és a punt -dius-
mentre que com trens que travessen el paisatge
els pensaments t’allunyen.
Les tardes ja tiben la llum
i que encara no és demà
somies.
Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | Deixa un comentari
He retallat l’herba de l’hivern i l’heura…he recollit les fulles que tenyien la terra..Els pensaments m’apropen a la tarda. A la corda tibada de la llum somnio i hi toco la meva melodia. Gràcies per suggerir-me coses sempre seguit. Pujo al tren que travessa el paisatge i me’n vaig fins a la consumació del nou dia.