Cristalls de temps, 5
Publicat el 2 de març de 2007 per ricardgarcia
Descansa el cel
llunyà a tota forma de dolor,
la tarda densa i groga s’allargassa.
Ungits de soledat
estranys Ulisses bracegen a la cresta de la por.
A la terra flonja dels camps
els minuts cruixen breus,
baba de cristall, cargols de silenci.
Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | Deixa un comentari
Aquest rastre argentat als vidres de la casa ens situa al rastre lent del nostre pòsit de solitud i reflexió