Cupressus sempervirens

Tot i que competíem amb el futbol, abans d’ahir al Masnou vam gaudir de la companyia d’una colla de persones que es van acostar a escoltar-nos a la presentació de El llibre que llegies. I no es van equivocar, perquè escoltar en Vicenç Llorca és sempre una delícia.

Després de la seva presentació vaig llegir alguns poemes, i entre una cosa i l’altra va passar allò que a mi tant m’agrada que passi a les presentacions i que no és altra cosa que fer nous lectors de poesia. Sí, com l’altra vegada que vaig ser a Vins i Divins, també ahir hi havia entre el públic persones que no coneixia de res i que, tot i així, van marxar amb el llibre a les mans i amb ganes de llegir-lo. El millor que podia passar, gràcies!