Tardor robada
Publicat el 29 d'octubre de 2006 per ricardgarcia
La placidesa de l’aula, que era plena de silenci i d’un sol amable d’octubre mentre els alumnes s’afanyaven a resoldre l’examen, s’ha trencat de cop i volta. Del carrer ha començat a arribar un soroll persistent i prou molest per esvair la concentració de tothom.
Quan he tret el cap per la finestra, el primer que he vist han estat les branques de les moreres del carrer de sobre de l’escola que anaven caien una darrera l’altra de l’arbre al terra. De seguida he vist, també, una colla de treballadors de la brigada municipal que, armats d’un compressor i tisores pneumàtiques, envestien els arbres fins a deixar-los ben despullats. Després aplegaven a tota presa les branques i les trituraven dins d’un remolc que s’enduia les restes de manera que, al cap d’una estona, al carrer no hi quedava cap rastre de les mutilacions. Res a dir si no fos perquè…
Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari
On la unitat és més important que la unitat, i així fins l’infinit …