Cupressus sempervirens

S’adorm sobre la tarda l’últim sol

i en oblicua lentitud cau la llum entre les alzines

que garbellen l’aire dels déus vells.

Mires de reconstruir el lloc i els records

mentre la humitat de la tempesta que s’acosta

t’impregna la pell amb nous silencis

i setembre s’anuncia

i l’estiu s’acaba.