La veu recuperada, 10
Publicat el 1 de juny de 2007 per ricardgarcia
salvatge
i despreocupada
a dos pams justos de mi
dorms a la sorra
l’instant més quiet de la tarda
només he de tombar el cap
i m’empasso l’horitzó dels teus pits
com un glop de llet blanquíssima
l’instant més ple de la tarda
engrapo la platja
a dos pams justos de tu
despreocupada
i salvatge
Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | Deixa un comentari