Els fils…, 3
Publicat el 6 d'octubre de 2006 per ricardgarcia
incert el gest
llàgrima de silenci de casa
la mà
res assenyala ni escriu
damunt la pell viscuda
i gastada
confosa la mirada
llàgrima de calç viva
l’ull
no fa l’ullet ni somriu
cega la perdiu
i llunyana
insuls el bes
llàgrima de fang de carrer
la llengua
res no diu ni empassa
malaguanyat aquest amor
d’estrassa
sorda la veu
llàgrima de ball de tarda
l’oïda
res no escolta i seu
vora l’amant antiga
i callada
espessa l’olor
llàgrima de fum de canya
el perfum
ni emborratxa ni enamora
encongit al pit
l’oblit
sota el folre del capvespre
llàgrima de llàgrima d’home
la soledat
no m’acompanya ni m’aconsola
petita la vida
i sola
Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | Deixa un comentari
Espero que continuis posant-hi, tot i que potser no és el millor lloc per llegir poesia. Una llàstima això de l’edició del llibre, però no desesperis. Si continues en aquesta línia segur que algú acaba creient en la teva literatura.
Una abraçada. El violinista celest