Cupressus sempervirens

Quant la Victòria em va dir de participar en les I Jornades de Blocs i Literatura a la memòria de Xesca Ensenyat, vaig fer un bot d’alegria i no m’ho vaig pensar gens ni mica. Poder, a mitjans de maig, volar a Palma i anar després a Búger a compartir experiència i paraules amb tot d’amics als quals ara podria posar cara i escoltar-los mentre compartim mirades i olors en aquest paradís que diu que és Son Bielí, se’m presentava com un regal de la primavera.

I ara, que gairebé ja hi som, mentre pensava què podia aportar-hi jo a la trobada, entre altres coses m’ha vingut al cap un apunt de l’agost de 2010 que parla del més important que m’ha donat haver conegut fa 12 anys els blocs de Vilaweb, la possibilitat de vèncer el silenci. Mentre, neguitós de content, espero l’hora de pujar a l’avió, recupero l’apunt que us deia.

A primera hora de dissabte seré amb vosaltres, a Búger, a recer de L’hidroavió apagafocs  per estimar encara més allò que ja estimem. Ja friso!