Barrancs
Publicat el 30 de maig de 2005 per ricardgarcia
" … i jo vaig estimbar-me
en els barrancs de mi mateix,…"
[Joan Vinyoli, Obra poètica completa, Ed. 62, Barcelona, 2001]
Publicat dins de Els contorns del xiprer | Deixa un comentari
… És bo no tenir sempre el que volem
i bastir una cabana d’esperances:
així, per l’entrellum, el primer estel
fulgura net, silenciós incita,
sense fer mal, a un goig que no turmenta
que sigui breu; sabem que en esvanir-se
serà tot lluminària el firmament ….
Joan Vinyoli