Cristalls de temps, 4

A vegades, si tens sort, t’abraça
i tot ho atura i des de fora del món
veus el món i et veus des de l’altre,
petit déu que el món besa.
Però venç la data i la gana t’apressa
a tornar a ser l’home que ja eres.
I ara que una altra hora és morta,
sobtadament la vida comença.

Aquesta entrada ha esta publicada en Els poemes de Els contorns.... Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Cristalls de temps, 4

  1. Victòria diu:

    Talment, afortunadament, e vegades, si tens sort, t’abraça.Bona vesprada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*