No hi ha fruita més dolça

            

No hi ha fruita més dolça
que els llavis que mossego
i aquesta llengua que em tasta
en el gruix sanguini de la besada.

No hi ha fruita més dolça
que ungir-nos de tu i de mi la pell
i sense pecat abocar-nos
a les conques abismals del cos.

No hi ha fruita més dolça
que mastegar amb delit
els traus oberts de la carn
i empassar-nos a glopades l’ànima.

No hi ha fruita més dolça
que prenyar de sang i llum els dies
i sense mesura profanar,
com salvatgines, totes les contrades.

Aquesta entrada ha esta publicada en Cupressus sempervirens. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a No hi ha fruita més dolça

  1. Victòria diu:
    endinsar-nos a l’altre/a, perquè l’hem vist i reconegut alçant la mirada… donar la passa de fondre’ns.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.