No hi ha fruita més dolça
Publicat el 17 de maig de 2011 per ricardgarcia
No hi ha fruita més dolça
que els llavis que mossego
i aquesta llengua que em tasta
en el gruix sanguini de la besada.
No hi ha fruita més dolça
que ungir-nos de tu i de mi la pell
i sense pecat abocar-nos
a les conques abismals del cos.
No hi ha fruita més dolça
que mastegar amb delit
els traus oberts de la carn
i empassar-nos a glopades l’ànima.
No hi ha fruita més dolça
que prenyar de sang i llum els dies
i sense mesura profanar,
com salvatgines, totes les contrades.
Publicat dins de Cupressus sempervirens | Deixa un comentari