S’adorm…

S’adorm sobre la tarda l’últim sol

i en oblicua lentitud cau la llum entre les alzines

que garbellen l’aire dels déus vells.

Mires de reconstruir el lloc i els records

mentre la humitat de la tempesta que s’acosta

t’impregna la pell amb nous silencis

i setembre s’anuncia

i l’estiu s’acaba.

Aquesta entrada ha esta publicada en Els contorns del xiprer. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a S’adorm…

  1. Mariona diu:

    I la tardor s’acosta, lliscan per entremig de les alzines.
    Mariona

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*