مشروع ليلى Mashrou Leila (Night Project or Leila’s Project, depending on whether you consider that Leila is a girl-name or not) is a pop band formed in Beirut in 2008. Its creation has been a pleasant surprise in the Arab art scene. Its songs are good for international pop standars and its members are truly and independent artists that exercice their freedom of speach with the only limit imposed by their own creativity. And, yes, they do that in the Middle East.

One of the topics in its first album is a love story between two men. The song in question is called شم الياسمين Smell the Jasmine. The lyrics play with the ambiguity of the traditional Arabic poetry, in which the authors may use male pronouns to refer to their beloved women. The ambiguity ends when the male protagonist of the song says he would like to be the other man’s woman.

In addition, the singer of the group, Hamed Sinno, is probably the first Lebanese singer who has publicly declared himself a gay. He says that “someone had to do it.” Hamed had no problem in ardently displaying the rainbow flag during their first big concert at the Byblos International Festival 2010. It is rumored that the Prime Minister at that time, Saad Hariri, attended, but left after half an hour quite disgusted with some of the lyrics and the messages of the band.

Bellow you can listen and read the lyrics in Arabic and English to Smell the Jasmine and another of their hits: Fasateen.

(més…)

El Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones va ser instituït oficialment per l’Assemblea General de les Nacions Unides a través de la resolució 50/134 de 17 de desembre de 1999.

A continuació, podeu llegir sis articles que exposen diverses situacions de violència i discriminació a les quals s’enfronten les dones de certes nacionalitats o que pertanyen a determinades comunitats religioses del Pròxim Orient.

A Síria hi ha 5.000 dones segrestades	Transsexuals a l’Aràbia Saudita
“Múltiples marits”, una paròdia saudita de la poligàmia	El conflicte oblidat del nord de l’Iraq
El 73è intent de genocidi del poble yazidita	Les diputades turques ja poden portar pantalons!

Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.

El desenvolupament i el perfeccionament d’aplicacions informàtiques com ara els traductors automàtics ha fet possible un fet sorprenent: aquest bloc ja compta, pel cap baix, amb un lector àrab que no parla català. En Jamil ens ha escrit des de Jordània per agrair el tractatment que Interpretant el món àrab i l’islam fa de les minories del Pròxim Orient i per proposar-nos un tema per a la nostra secció d’articles sobre homosexualitat.

Ens ha demanat que parlem de My.Kali, una revista jordana LGBT en línia. És a dir, dirigida a lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals. La particularitat d’aquest mitjà és que s’edita en un país on, fins fa ben poc, la premsa tenia prohibit per llei mostrar actituds favorables a l’homosexualitat.

(més…)

Durant una època vaig dedicar-me a escriure reportatges des del golf Pèrsic sobre temes socials desvinculats de la religió, el terrorisme i el petroli. Un dels articles que va rebre més comentaris girava entorn la polèmica desfermada a l’Aràbia Saudita després de fer-se públic que cada cop són més les dones que se sotmeten a operacions de canvi de sexe.

A continuació transcric el text íntegre del reportatge.

(més…)

 مشروع ليلى Maixruu Leila (Projecte de nit o Projecte de Leila -si és un nom de noia-) és una banda de pop formada a Beirut el 2008 que ha estat capaç de sorprendre’ns per les seves bones cançons i per exercir, sense cap mena de complexos, el seu dret a cantar sobre allò que els ve de gust en cada moment.

Un dels temes que tracten en el seu primer disc és el de l’amor entre dos homes. La cançó en qüestió es diu شم الياسمين Olora el Gessamí, i juga amb l’ambigüitat de la poesia tradicional àrab, en la qual els autors fan ús dels pronoms personals masculins per a referir-se a l’estimada. Això, fins que el protagonista de la història reconeix que voldria ser la dóna de l’altre home.

A més, el cantant del grup, Hamed Sinno, molt probablement és el primer cantant libanès que públicament s’ha declarat homosexual. Ell mateix diu que “algú ho havia de fer”. A Hamed tampoc no li va fer res mostrar amb gran ostentació la bandera de l’arc de Sant Martí durant el seu primer gran concert, al Festival Internacional de Biblos de 2010. Es rumoreja que l’aleshores primer ministre, Saad Hariri, va assistir-hi, però va marxar a la mitja hora no gaire content amb les lletres del grup.

A continuació trobareu l’enllaç per escoltar aquesta cançó i un altre dels seus èxits: Fasateen.

(més…)