Arxiu de la categoria: economia

Ahwaz, una nació sense estat ni aigua potable

1

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Iran
Imatge: L’aire d’Ahwaz és un dels més irrespirables del planeta.

Khuzestan és una província iraniana que disposa d’importants recursos naturals i on hi ha l’únic riu navegable del país. Tanmateix, és un dels llocs més inhòspits del planeta. Els darrers anys, mitjans de tot el món s’han fet ressò dels greus problemes mediambientals que l’amenacen: les altes temperatures i els nivells de contaminació són extrems i, per això, està considerada la regió més calorosa i una de les més insalubres del món.

La situació és dramàtica, però les autoritats perses no fan tot allò que haurien de fer per a corregir-la perquè, entre d’altres coses, la regió està habitada per una minoria ètnica sotmesa a un pla de marginació i repressió per part de l’Estat. Es tracta dels ahwazis àrabs, que anomenen el seu país Ahwaz.

(més…)

Publicat dins de arabislam, economia, General, Iran i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

El 97% de l’aigua de la Franja de Gaza està contaminada

0

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Palestina Israel aigua

Les agències humanitàries alerten que la població palestina de la Franja de Gaza és a les portes de l’abisme. Històricament, aquest territori de 40 quilòmetres de llarg per 12 d’ample situat a la riba de la Mediterrània havia estat cobdiciat pels imperis a causa dels seus recursos hídrics. Però el conflicte entre palestins i israelians de les darreres dècades ha transformat la vida a Gaza en una difícil gesta plena d’obstacles.

Darrerament, les condicions de vida s’han deteriorat paradoxalment a causa de l’escassetat d’aigua potable. Això fins al punt que l’ONU afirma que si la situació no millora, cap al 2020 Gaza podria esdevenir un territori inhabitable.

(més…)

Erdogan convoca eleccions a contrarellotge per obtenir el control absolut d’una Turquia en crisi

0
Publicat el 22 de juny de 2018

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Turquia Erdogan

L’avenç electoral a Turquia té molt a veure amb l’economia. Concretament amb els problemes creixents de l’economia turca, que és incapaç d’aturar la devaluació de la seva moneda i l’augment de la inflació, que l’abril es va enfilar fins a l’11%.

Les eleccions generals i presidencials estaven previstes pel 3 de novembre de 2019, però se celebraran el 24 de juny de 2018. Per primera vegada a la història les dues eleccions es faran el mateix dia.

En principi, tot indica que no és el millor moment per l’actual president Recep Tayyip Erdogan. De fet, les darreres eleccions generals han confirmat una tendència a la baixa pel seu Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP). Mentre que la més recent reforma de la Constitució impulsada per ell mateix, va ser aprovada per un ajustat 51,41%.

(més…)

Publicat dins de arabislam, economia, Turquia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Erdogan calls for snap elections in a race to seize absolute control over a Turkey in crisis

0
Publicat el 22 de juny de 2018

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Turquia Erdogan

The calling of early elections in Turkey has very much to do with the economy. In particular, with the increasing problems of the Turkish economy which is incapable of stopping the devaluation of its currency and the increase in inflation, which rose to 11% in April.

The general and presidential elections were initially scheduled for 3 November 2019, but they will now be held on 24 June 2018. Both elections will be held the same day for the first time in history.

In principle, everything indicates that this is not the best moment for the current president Recep Tayyip Erdogan. As a matter of fact, the last general elections confirmed a downward trend for his Justice and Development Party (AKP), while the most recent reform of the constitution promoted by himself was approved by an adjusted 51.41%.

(més…)

Who will pay for the reconstruction of Syria?

0
Publicat el 16 de juny de 2018

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Líban Síria Iran Aràbia Saudita

The United Nations (UN) estimates that the reconstruction of Syria will cost more than 210 billion euros. The bill is high because 7 years of civil war have destroyed a large part of the country and the lives of its people. In this regard, the data and facts provided by the international organizations are overwhelming: 70% of the population has been displaced. 5.6 million have fled Syria and 6.6 million are internally displaced persons, 69% of the Syrians live in extreme poverty, more than 13 million need humanitarian help and 6.5 million suffer from food poverty.

However, in recent months Syria is beginning to see the light at the end of this long dark tunnel thanks to the stability of larger zones in the country. As a matter of fact, since the army and the Kurdish forces have managed to control the big cities and have defeated the Islamic State in the less populated regions, the military operations are concentrating in the region of Idlib. Therefore, even though the war continues, the return of the peace in many regions should start to give way to the arrival of international funding to raise this country from its ashes, and allow the return of those who have been displaced.

(més…)

Qui pagarà la factura de la reconstrucció de Síria?

0
Publicat el 16 de juny de 2018

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Líban Síria Iran Aràbia Saudita

La reconstrucció de Síria costarà més de 210.000 milions d’euros, segons càlculs de l’ONU. La factura és alta perquè els 7 anys de guerra civil han destruït bona part del país i de les vides de la seva gent. Les dades de les organitzacions internacionals al respecte són contundents: el 70% de la població s’ha refugiat a l’estranger (5,6 milions) o és desplaçada interna (6,6 milions), el 69% dels sirians viu en la pobresa extrema, més de 13 milions necessiten ajuda humanitària i 6,5 pateixen inseguretat alimentària.

Malgrat tot, Síria ha començat en els darrers mesos a veure la llum al final d’aquesta llarga nit amb l’estabilitat d’àmplies zones del país. De fet, des que l’exèrcit i les forces kurdes han aconseguit controlar les grans ciutats i han derrotat l’Estat Islàmic en les regions menys poblades, el gruix de les operacions militars s’està concentrant en la regió d’Idlib. Per tant, tot i que la guerra continua, el retorn de la pau a moltes regions hauria de començar a donar pas a l’arribada de finançament internacional per aixecar aquest país de les cendres i permetre el retorn dels desplaçats.

(més…)

Saudi Arabia and Israel reveal their alliance against Iran

0
Publicat el 4 de maig de 2018

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Líban Síria Iran Aràbia Saudita
Photo: Mohammed bin Salman, the Crown Prince of Saudi Arabia

The current conflicts in the Middle East and the most recent changes in the region’s leaderships have revealed discreet alliances that have developed in the shadows of the official speeches for decades. The most surprising of which is the one between Saudi Arabia and Israel.

The Middle East is very much influenced by the conflicts between Arabs and Israelis, Sunnis and Shiites, and Saudi Arabia and Iran. The whole array of open fronts imposes limits on the actors involved. But changes in their alliances are possible. This has been the case of Israel and Saudi Arabia, which do not keep diplomatic relations, but do share a close collaboration with the United States and a great interest on weakening the power of Iran in the region.

(més…)

L’Aràbia Saudita i Israel expliciten la seva aliança contra l’Iran

0
Publicat el 4 de maig de 2018

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Líban Síria Iran Aràbia Saudita
Imatge: el príncep hereu d’Aràbia Saudita, Mohammed bin Salman

Els actuals conflictes del Pròxim Orient i els darrers canvis en els lideratges a la regió han tret a la llum discretes aliances que durant dècades s’han gestat a l’ombra dels discursos oficials. La més sorprenent de les quals és la que mantenen l’Aràbia Saudita i Israel.

La regió està molt condicionada pels xocs entre àrabs i israelians, sunnites i xiïtes i l’Aràbia Saudita i l’Iran. La multitud de fronts oberts limita molt el marge de maniobra dels actors implicats, però els canvis en les aliances són possibles. Aquest ha estat el cas d’Israel i l’Aràbia Saudita, que no mantenen relacions diplomàtiques, però comparteixen una estreta col·laboració amb els Estats Units i un gran interès en afeblir el poder d’Iran a la regió.

(més…)

The economy of the Lebanese port of Tripoli, loomed by Syrian sectarianism

0
Publicat el 4 de maig de 2018

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Líban Síria Damasc Trípoli
Photo: Port of Tripoli

The economic analysis of a country cannot be strictly limited to the study of its material and tangible factors. That is, factors that can be quantified and are related to the natural resources, geographical situation, political structures, industries and infrastructures.

In some cases, the most relevant factors that help us to understand the economic prosperity or decadence of a certain country or city have to do with more ethereal elements, especially the social, anthropological and religious ones. That is, human factors. This is the case with Lebanon, subjected to immense internal and external pressure because of the complex relations between the several religious communities that shape its society.

In this article we will portray the case of Tripoli, Lebanon’s second largest city, which perfectly illustrates the link and interdependence between the economy and ethnic conflict. We will also see how the influence of the sectarian confrontations grows exponentially in  Tripoli’s economy because of the threatening shadow of its Syrian neighbour. Especially because of the recent demographic shift suffered by the city of Homs, with which Tripoli has maintained a historical relation of trade and exchange.

(més…)

L’economia del port libanès de Trípoli, amenaçada pel sectarisme a Síria

0

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Líban Síria Damasc Trípoli
Imatge: Port de Trípoli

L’anàlisi de la realitat econòmica d’un país no es pot limitar a l’estudi dels factors estrictament materials. És a dir, aquells que poden ser mesurats i que estan relacionats amb els recursos naturals, la situació geogràfica, el teixit empresarial, les estructures polítiques i les infraestructures.

De vegades els factors més rellevants per a entendre la prosperitat o la decadència econòmica de certs països o ciutats té a veure, sobretot, amb elements més eteris, com els socials, antropològics i religiosos. És a dir, amb el factor humà. Aquest és el cas del Líban, sotmès a una enorme pressió interna i externa a causa de les complexes relacions entre les diverses comunitats religioses que conformen la seva societat.

En aquest article descriurem el cas de la ciutat libanesa de Trípoli, que il·lustra a la perfecció la vinculació i la interdependència entre l’economia i el conflicte comunitari. També veurem com la influència dels enfrontaments sectaris en l’economia de la segona ciutat del Líban creix exponencialment a causa de l’ombra amenaçadora de la veïna Síria. Especialment a causa del recent tomb demogràfic que ha patit la ciutat d’Homs, amb la qual Trípoli ha mantingut una històrica relació de comerç i intercanvi.

(més…)

Publicat dins de arabislam, economia, Líban, Síria i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

L’exèrcit Egipci consolida el seu imperi econòmic amb una nova capital: la Xina ho finança

0

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Egipte
Imatge: El ministre de Defensa, el general Sisi, el 2013 abans de convertir-se en president d’Egipte (Foto de Sherif Abdl El Minoem)

La prova més fefaent que els dirigents egipcis han renunciat a afrontar i resoldre els problemes d’Egipte és la seva fugida endavant amb l’inici de la construcció d’una nova capital al mig del desert, d’una ciutat tant gran i moderna com Singapur pensada per allotjar-hi les famílies benestants del país.

El Caire s’ha convertit en una urbs indomable caracteritzada pels problemes derivats de la superpoblació, com l’urbanisme informal, la pol·lució, la inseguretat, les congestions de trànsit i el soroll. Per això, el govern ha decidit traslladar tot l’aparell de l’Estat i uns 6 milions d’habitants lluny del caos que regna a la capital i començar una nova vida a 60 quilòmetres a l’est del Caire.

El projecte va ser presentat pel president egipci Abdul-Fattah al-Sisi l’any 2015. Tot just ha començat a prendre forma sobre el terreny i no hi faltarà de res. Està prevista la construcció d’un aeroport internacional, una desena d’universitats, un espai verd el doble de gran que Central Park, un parc temàtic quatre vegades més gran que Disneylàndia, 663 hospitals, 1.250 mesquites i esglésies i més d’1 milió d’habitatges.

(més…)

Publicat dins de Àfrica, arabislam, economia, Egipte i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Egyptian Army consolidates its economic prowess by building a new capital city: China pays the bill

0

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Egipte
Photo: The Minister of Defense, General Sisi, in 2013 before becoming President of Egypt (Photo by Sherif Abdl El Minoem)

The most irrefutable proof that Egyptian leaders have given up trying to solve the problems of Egypt is their decision to start constructing a brand new capital in the middle of the desert, a city as big and modern as Singapore, designed to accommodate Egypt’s most affluent families.

Cairo has become an indomitable city characterized by problems stemming from overpopulation, evident in the informal urban planning, pollution, insecurity, traffic congestion and noise. Because of these issues, the government has decided to transfer all the State institutions and about 6 million inhabitants far from the chaos that reigns in the capital to a new life just 60 kilometers east of Cairo.

The relocation project was announced by the Egyptian president Abdul-Fattah el-Sisi in 2015 and has just started to take shape on the ground. It will have everything one might expect from a big capital: an international airport, ten universities, a green area twice the size of Central Park, a theme park four times the size of Disneyland, 663 hospitals, 1,250 mosques and churches and more than 1 million residences.

(més…)

L’Aràbia Saudita es renova i penalitza la contractació de treballadors estrangers

0

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Egipte
Imatge: Bandera de l’Aràbia Saudita

La darrera mesura del govern de l’Aràbia Saudita per afavorir la contractació de treballadors locals ha desfermat la controvèrsia entre les autoritats polítiques i econòmiques del regne àrab.

El govern de Riad porta anys intentant, infructuosament, augmentar el percentatge de treballadors saudites en tots els àmbits. A l’Aràbia Saudita hi viuen 32,6 milions de persones (20,4 milions saudites i 12,2 milions estrangers). Pel que fa a la població activa, els percentatges s’inverteixen: hi ha 13,5 milions de treballadors (5,8 milions saudites i 7,7 milions d’estrangers).

Els generosos ingressos del petroli que les darreres dècades han omplert les arques de l’Estat, han permès que bona part de la població saudita gaudeixi d’un cert nivell de vida a base de subsidis, descomptes, exempcions fiscals o bé a través de l’accés a un lloc de treball en el sector públic. Però els darrers anys, a causa de l’augment de la població, de la recessió econòmica i de la prudència davant la previsible reducció en les properes dècades de la demanda mundial de combustibles fòssils derivada de la transició energètica, l’Estat s’ha llençat a un pla de reformes econòmiques que passa per substituir els treballadors estrangers per personal local. Actualment hi ha més de 3 milions de saudites sense feina i l’atur supera el 30 per cent entre els joves.

Fins ara, l’Estat animava els joves a estudiar i treballar, o bé incentivava la contractació de saudites amb un èxit relatiu. Els saudites són en part responsables del fracàs dels plans de saudinització de molts àmbits professionals perquè són reacis a acceptar una feina poc remunerada o amb un baix prestigi social. A més a més, les professions amb millors salaris exigeixen una qualificació i una experiència que, en molts casos, només poden oferir treballadors estrangers.

En aquesta ocasió, però, Riad ha optat per un mètode més expeditiu. Ha decidit acomiadar els estrangers que desenvolupen la seva activitat laboral al sector públic, i penalitzar amb noves càrregues impositives les empreses privades que contractin més estrangers que saudites.

(més…)

Saudi Arabia renews itself and penalizes the recruitment of foreign workers

0

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Egipte
Photo: Flag of Saudi Arabia

The latest measure of the Saudi Arabian government to promote the recruitment of local workers has set off controversy among political and economic authorities of the Arab kingdom.

The government of Riyadh has been trying unsuccessfully for years to increase the percentage of Saudi workers in all areas of the economy. Saudi Arabia has a population of 32.6 million people (20.4 million Saudis and 12.2 million foreigners). Regarding the active population, the proportions are reversed: there are 13.5 million workers (5.8 million Saudis and 7.7 million foreigners).

The generous income from oil that has enriched the State for the last decades has allowed a significant part of the Saudi population to enjoy a certain standard of living through subsidies, discounts, fiscal exemptions and the access to jobs in the public sector. But in recent years, because of the increase in population, the economic recession and the prudence in the face of the inevitable reduction in the global demand of fossil fuels as a result of energy transition, the State has launched a plan of economic reforms through the substitution of foreign workers for local staff. At present there are more than 3 million jobless Saudi Arabians and the unemployment rate exceeds 30 percent among the youth.

Until now, the State has encouraged the youth to study and work, and boosted the recruitment of Saudis through plans that were met with relative success. The Saudis are partly responsible for the failure of Saudization in many professional fields because they are reluctant to take lower paid jobs or jobs with less occupational prestige. Besides, the better paid professions require qualifications and experience that, in many cases, only foreign workers can offer.

On this occasion, however, Riyadh has opted for a more expeditious method. It has decided to dismiss the foreigners working in the public sector and to penalize private companies that hire more foreigners than Saudis with new taxes.

(més…)

Aràbia sense aigua

1
Publicat el 19 d'agost de 2013

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Aràbia Saudita Emirats musulmans golf Pèrsic

Amb l’arribada de l’ estiu, els països de la península Aràbiga s’enfronten cada any a un dels reptes més difícils que s’hagin trobat mai: solucionar l’escassetat d’aigua. Els governs diuen tenir controlada la situació. Però tot apunta que, ben aviat, aquesta qüestió es convertirà en una de les principals amenaces pel futur de la regió.

A prop de casa, els obrers fa mesos que treballen en la millora del clavegueram del barri. En un dels carrers afectats per la reforma, cada matí em trobo un gran bassal d’aigua que cobreix bona part de l’asfalt. L’aigua brolla a dojo per una de les noves canalitzacions, però sembla que l’Ajuntament de Kuwait i els caps de l’obra no consideren una prioritat aturar el vessament. “Tanmateix, és gratis”, deuen pensar. I no van errats del tot.

De fet, a Kuwait els llogaters no paguem la factura de l’aigua perquè està inclosa en el preu del lloguer; a la veïna Aràbia Saudita, els consumidors paguen una quota simbòlica i l’Estat es fa càrrec del 97 per cent de la despesa; i a l’emirat de Dubai la població local pot consumir de franc tanta aigua com vulgui. Com a conseqüència d’això, ben poca gent és conscient a la península Aràbiga que, malgrat les aparences, l’aigua és un bé car i escàs.

Precisament, la gratuïtat de l’aigua, que alguns ulemes musulmans defensen aferrissadament amb l’argument que és un dret bàsic dels ciutadans, és un dels pitjors enemics d’aquest recurs a regió, una enorme extensió de terra àrida on no trobem ni un sol riu i que només disposa del 0,4 per cent de les reserves mundials d’aigua, però que els darrers anys ha experimentat un desenvolupament urbanístic sense precedents -asfalt, gratacels i espectaculars infraestructures- que de vegades fa que ens oblidem que, malgrat tot, vivim al desert.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Boom demogràfic
Els Estats petroliers del golf Pèrsic tot just comencen a patir les conseqüències del creixement urbanístic i industrial desenfrenat que en poques dècades ha transformat la regió en un dels centres de negocis més importants del món, i on l’increment anual de la demanda d’aigua és el doble que a la resta del planeta.

Un estudi de l’ONU de 1996 situava cinc dels sis membres del Consell de Cooperació del Golf (format per Aràbia Saudita, Bahrein, Emirats Àrabs Units, Kuwait, Oman i Qatar) en la llista dels deu països que havien registrat un major augment de població entre 1950 i 1995. Entre les dades més significatives de l’estudi, destaca el fet que els Emirats Àrabs Units han estat el número u mundial amb un creixement del 7,7 per cent anual, i que, en total, es preveu que en els propers 25 anys la població àrab passarà de 250 a 600 milions.

Com a resultat d’aquesta gran concentració humana, trobem, per exemple, que els Emirats Àrabs s’han convertit en el segon consumidor mundial d’aigua per càpita després dels Estats Units, tot i que no compten amb un sector industrial important com el nord-americà, ni grans superfícies dedicades a l’agricultura. Així, és lògic que cada cop siguin més freqüents els problemes relacionats amb l’escassetat d’aquest bé, com els talls en el subministrament.

L’estiu del 2006, en un dels incidents més alarmants registrats fins al moment, les restriccions van afectar durant més de quatre mesos diversos districtes de Jedda, la capital comercial de l’Aràbia Saudita. La gravetat de la situació va despertar l’interès de les organitzacions internacionals, com el Banc Mundial, que en un recent informe alertava els països del Pròxim Orient que el 2050 la disponibilitat d’aigua s’haurà reduït a la meitat, i instava les autoritats a prendre mesures dràstiques per a evitar una catàstrofe.

El govern de Riad va respondre la crisi de Jedda amb l’anunci d’un ambiciós pla valorat en més de 5.000 milions de dòlars per satisfer la demanda dels propers 21 anys i que preveu la construcció de preses, grans dipòsits per acumular reserves i moltes més plantes dessalinitzadores. El projecte estrella és la construcció l’any que ve de la major dessalinitzadora del món al nord de Jedda, amb capacitat per a potabilitzar a partir del sistema d’osmosi invertida 600 mil metres cúbics diaris. La planta s’inaugurarà el 2018.

Les plantes dessalinitzadores compten amb el greu inconvenient que són cares de mantenir, necessiten quantitats enormes d’energia per funcionar i, a més, perjudiquen l’ecosistema marí. Però continuen sent la millor resposta a la creixent demanda. En total, al Pròxim Orient hi ha el 70 per cent de les més de 14.000 plantes que existeixen a tot el món. La majoria són a l’Aràbia Saudita, que és el major productor mundial d’aigua dessalinitzada (la meitat de l’aigua que es consumeix en aquest país té l’origen en el mar i la resta prové d’aqüífers sobreexplotats).

Solucions urgents
La demanda regional creix un 6 per cent anual, cosa que fa preveure que caldrà una inversió de prop de 100.000 milions de dòlars per mantenir aquest sistema de purificació d’aigua en els propers 10 anys. Per això, de mica en mica s’alcen veus reclamant un canvi en la cultura de l’aigua que permeti trobar solucions més eficients i barates a llarg termini. El cap del Centre d’Investigacions del Golf (CIG), amb seu a Dubai, ha assenyalat que “la principal estratègia per l’ús sostenible de l’aigua és la protecció i la conservació dels recursos disponibles”.

Per la seva banda, algunes autoritats, com el ministre de l’Aigua dels Emirats, han reconegut que la manca d’aigua ja és el principal repte econòmic, social i mediambiental al que s’enfronta el món àrab. “El problema de l’aigua a la regió no és només un assumpte de medi ambient. Constitueix també un problema econòmic i de seguretat”, ha assegurat el polític.

Però, de moment, les recomanacions dels experts no arriben amb prou força a les oïdes dels poderosos, que semblen ignorar que si no es prenen mesures urgents, la natura no podrà suportar el ritme marcat pels interessos comercials. Per exemple, a l’emirat d’Abu Dhabi actualment es consumeix 26 vegades més aigua que la que ofereixen les seves fonts renovables.

El Programa de l’ONU pel Medi Ambient és un dels organismes que s’ha posat a treballar i ja monitoritza l’impacte ambiental d’aquesta tragèdia en les principals ciutats dels 22 països àrabs. Per la seva banda, els governs locals anuncien plans de conscienciació que tenen ben poc ressò social i programes de reducció del consum d’aigua que poden ser més o menys encertats, depenent del país.

A l’Aràbia Saudita, el govern ha reduït els subsidis als pagesos per mirar de retallar la producció agrícola, que s’emporta bona part del consum nacional d’aigua. Mentre que a Qatar, s’ha anunciat que s’instal·laran comptadors a les mesquites per controlar l’aigua que els fidels usen durant l’obligatori procés de purificació previ a les oracions.

Tanmateix, aquestes són solucions parcials i no es produirà un consum eficient de l’aigua fins que no es posi un límit al creixement urbanístic, i els consumidors assumeixin el cost real de la dessalinització i distribució d’aquest bé escàs. Per això, podem atrevir-nos a dir que no sembla que els governants siguin conscients que el món està immers en un compte enrere que ens porta a l’esgotament dels recursos i que, quan més esperin a reaccionar, més dràstiques hauran de ser les mesures que hauran de prendre per posar fre a un fenomen que, a hores d’ara, sembla irreversible.

Article publicat al setmanari El Temps

Autor: Jordi Llaonart

70697069