Arxiu de la categoria: Aràbia Saudita

Saudi Arabia and Israel reveal their alliance against Iran

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Líban Síria Iran Aràbia Saudita
Photo: Mohammed bin Salman, the Crown Prince of Saudi Arabia

The current conflicts in the Middle East and the most recent changes in the region’s leaderships have revealed discreet alliances that have developed in the shadows of the official speeches for decades. The most surprising of which is the one between Saudi Arabia and Israel.

The Middle East is very much influenced by the conflicts between Arabs and Israelis, Sunnis and Shiites, and Saudi Arabia and Iran. The whole array of open fronts imposes limits on the actors involved. But changes in their alliances are possible. This has been the case of Israel and Saudi Arabia, which do not keep diplomatic relations, but do share a close collaboration with the United States and a great interest on weakening the power of Iran in the region.

(més…)

L’Aràbia Saudita i Israel expliciten la seva aliança contra l’Iran

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Líban Síria Iran Aràbia Saudita
Imatge: el príncep hereu d’Aràbia Saudita, Mohammed bin Salman

Els actuals conflictes del Pròxim Orient i els darrers canvis en els lideratges a la regió han tret a la llum discretes aliances que durant dècades s’han gestat a l’ombra dels discursos oficials. La més sorprenent de les quals és la que mantenen l’Aràbia Saudita i Israel.

La regió està molt condicionada pels xocs entre àrabs i israelians, sunnites i xiïtes i l’Aràbia Saudita i l’Iran. La multitud de fronts oberts limita molt el marge de maniobra dels actors implicats, però els canvis en les aliances són possibles. Aquest ha estat el cas d’Israel i l’Aràbia Saudita, que no mantenen relacions diplomàtiques, però comparteixen una estreta col·laboració amb els Estats Units i un gran interès en afeblir el poder d’Iran a la regió.

(més…)

L’Aràbia Saudita es renova i penalitza la contractació de treballadors estrangers

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Egipte
Imatge: Bandera de l’Aràbia Saudita

La darrera mesura del govern de l’Aràbia Saudita per afavorir la contractació de treballadors locals ha desfermat la controvèrsia entre les autoritats polítiques i econòmiques del regne àrab.

El govern de Riad porta anys intentant, infructuosament, augmentar el percentatge de treballadors saudites en tots els àmbits. A l’Aràbia Saudita hi viuen 32,6 milions de persones (20,4 milions saudites i 12,2 milions estrangers). Pel que fa a la població activa, els percentatges s’inverteixen: hi ha 13,5 milions de treballadors (5,8 milions saudites i 7,7 milions d’estrangers).

Els generosos ingressos del petroli que les darreres dècades han omplert les arques de l’Estat, han permès que bona part de la població saudita gaudeixi d’un cert nivell de vida a base de subsidis, descomptes, exempcions fiscals o bé a través de l’accés a un lloc de treball en el sector públic. Però els darrers anys, a causa de l’augment de la població, de la recessió econòmica i de la prudència davant la previsible reducció en les properes dècades de la demanda mundial de combustibles fòssils derivada de la transició energètica, l’Estat s’ha llençat a un pla de reformes econòmiques que passa per substituir els treballadors estrangers per personal local. Actualment hi ha més de 3 milions de saudites sense feina i l’atur supera el 30 per cent entre els joves.

Fins ara, l’Estat animava els joves a estudiar i treballar, o bé incentivava la contractació de saudites amb un èxit relatiu. Els saudites són en part responsables del fracàs dels plans de saudinització de molts àmbits professionals perquè són reacis a acceptar una feina poc remunerada o amb un baix prestigi social. A més a més, les professions amb millors salaris exigeixen una qualificació i una experiència que, en molts casos, només poden oferir treballadors estrangers.

En aquesta ocasió, però, Riad ha optat per un mètode més expeditiu. Ha decidit acomiadar els estrangers que desenvolupen la seva activitat laboral al sector públic, i penalitzar amb noves càrregues impositives les empreses privades que contractin més estrangers que saudites.

(més…)

Saudi Arabia renews itself and penalizes the recruitment of foreign workers

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Egipte
Photo: Flag of Saudi Arabia

The latest measure of the Saudi Arabian government to promote the recruitment of local workers has set off controversy among political and economic authorities of the Arab kingdom.

The government of Riyadh has been trying unsuccessfully for years to increase the percentage of Saudi workers in all areas of the economy. Saudi Arabia has a population of 32.6 million people (20.4 million Saudis and 12.2 million foreigners). Regarding the active population, the proportions are reversed: there are 13.5 million workers (5.8 million Saudis and 7.7 million foreigners).

The generous income from oil that has enriched the State for the last decades has allowed a significant part of the Saudi population to enjoy a certain standard of living through subsidies, discounts, fiscal exemptions and the access to jobs in the public sector. But in recent years, because of the increase in population, the economic recession and the prudence in the face of the inevitable reduction in the global demand of fossil fuels as a result of energy transition, the State has launched a plan of economic reforms through the substitution of foreign workers for local staff. At present there are more than 3 million jobless Saudi Arabians and the unemployment rate exceeds 30 percent among the youth.

Until now, the State has encouraged the youth to study and work, and boosted the recruitment of Saudis through plans that were met with relative success. The Saudis are partly responsible for the failure of Saudization in many professional fields because they are reluctant to take lower paid jobs or jobs with less occupational prestige. Besides, the better paid professions require qualifications and experience that, in many cases, only foreign workers can offer.

On this occasion, however, Riyadh has opted for a more expeditious method. It has decided to dismiss the foreigners working in the public sector and to penalize private companies that hire more foreigners than Saudis with new taxes.

(més…)

Per què Aràbia Saudita ataca Qatar?

Món àrab Pròxim Orient golf Pèrsic islam islàmic musulmans Alcorà Síria Iraq Qatar Aràbia Saudita Doha RiadImatge: Mapa del Pròxim Orient

El conflicte entre l’Aràbia Saudita i Qatar(1) sembla que ha agafat el món per sorpresa. Però el distanciament i la tensió creixents entre aquests dos països veïns i que comparteixen llengua i religió va començar fa dues dècades, amb l’arribada al poder del pare de l’actual emir de Qatar. Als anys 90, el xeic Hamad va impulsar-ne el creixement econòmic i, sobretot, va convertir aquest petit país en un actor polític i diplomàtic de primer ordre.

(més…)

Parlem de Lawrence d’Aràbia al programa En guàrdia de Catalunya Ràdio

T.E. Lawrence With Lawrence in Arabia

Hem començat l’any participant en el programa En guàrdia de Catalunya Ràdio dedicat a Lawrence d’Aràbia i el centenari de la conquesta d’Àqaba. Hi vam parlar de la persona i la personalitat de Lawrence, de la revolta àrab i del paper que van jugar les tribus d’Aràbia en la guerra europea contra els turcs, de la caiguda de l’Imperi Otomà, dels acords britànics amb França, la comunitat jueva d’Anglaterra i els àrabs, al capdavant dels quals hi havia el xerif de La Meca…

(més…)

25/11 Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones

El Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones va ser instituït oficialment per l’Assemblea General de les Nacions Unides a través de la resolució 50/134 de 17 de desembre de 1999.

A continuació, podeu llegir sis articles que exposen diverses situacions de violència i discriminació a les quals s’enfronten les dones de certes nacionalitats o que pertanyen a determinades comunitats religioses del Pròxim Orient.


A Síria hi ha 5.000 dones segrestades

Transsexuals a l’Aràbia Saudita

“Múltiples marits”, una paròdia saudita de la poligàmia

El conflicte oblidat del nord de l’Iraq

El 73è intent de genocidi del poble yazidita

Les diputades turques ja poden portar pantalons!


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.

Aràbia sense aigua

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Aràbia Saudita Emirats musulmans golf Pèrsic

Amb l’arribada de l’ estiu, els països de la península Aràbiga s’enfronten cada any a un dels reptes més difícils que s’hagin trobat mai: solucionar l’escassetat d’aigua. Els governs diuen tenir controlada la situació. Però tot apunta que, ben aviat, aquesta qüestió es convertirà en una de les principals amenaces pel futur de la regió.

A prop de casa, els obrers fa mesos que treballen en la millora del clavegueram del barri. En un dels carrers afectats per la reforma, cada matí em trobo un gran bassal d’aigua que cobreix bona part de l’asfalt. L’aigua brolla a dojo per una de les noves canalitzacions, però sembla que l’Ajuntament de Kuwait i els caps de l’obra no consideren una prioritat aturar el vessament. “Tanmateix, és gratis”, deuen pensar. I no van errats del tot.

De fet, a Kuwait els llogaters no paguem la factura de l’aigua perquè està inclosa en el preu del lloguer; a la veïna Aràbia Saudita, els consumidors paguen una quota simbòlica i l’Estat es fa càrrec del 97 per cent de la despesa; i a l’emirat de Dubai la població local pot consumir de franc tanta aigua com vulgui. Com a conseqüència d’això, ben poca gent és conscient a la península Aràbiga que, malgrat les aparences, l’aigua és un bé car i escàs.

Precisament, la gratuïtat de l’aigua, que alguns ulemes musulmans defensen aferrissadament amb l’argument que és un dret bàsic dels ciutadans, és un dels pitjors enemics d’aquest recurs a regió, una enorme extensió de terra àrida on no trobem ni un sol riu i que només disposa del 0,4 per cent de les reserves mundials d’aigua, però que els darrers anys ha experimentat un desenvolupament urbanístic sense precedents -asfalt, gratacels i espectaculars infraestructures- que de vegades fa que ens oblidem que, malgrat tot, vivim al desert.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Boom demogràfic
Els Estats petroliers del golf Pèrsic tot just comencen a patir les conseqüències del creixement urbanístic i industrial desenfrenat que en poques dècades ha transformat la regió en un dels centres de negocis més importants del món, i on l’increment anual de la demanda d’aigua és el doble que a la resta del planeta.

Un estudi de l’ONU de 1996 situava cinc dels sis membres del Consell de Cooperació del Golf (format per Aràbia Saudita, Bahrein, Emirats Àrabs Units, Kuwait, Oman i Qatar) en la llista dels deu països que havien registrat un major augment de població entre 1950 i 1995. Entre les dades més significatives de l’estudi, destaca el fet que els Emirats Àrabs Units han estat el número u mundial amb un creixement del 7,7 per cent anual, i que, en total, es preveu que en els propers 25 anys la població àrab passarà de 250 a 600 milions.

Com a resultat d’aquesta gran concentració humana, trobem, per exemple, que els Emirats Àrabs s’han convertit en el segon consumidor mundial d’aigua per càpita després dels Estats Units, tot i que no compten amb un sector industrial important com el nord-americà, ni grans superfícies dedicades a l’agricultura. Així, és lògic que cada cop siguin més freqüents els problemes relacionats amb l’escassetat d’aquest bé, com els talls en el subministrament.

L’estiu del 2006, en un dels incidents més alarmants registrats fins al moment, les restriccions van afectar durant més de quatre mesos diversos districtes de Jedda, la capital comercial de l’Aràbia Saudita. La gravetat de la situació va despertar l’interès de les organitzacions internacionals, com el Banc Mundial, que en un recent informe alertava els països del Pròxim Orient que el 2050 la disponibilitat d’aigua s’haurà reduït a la meitat, i instava les autoritats a prendre mesures dràstiques per a evitar una catàstrofe.

El govern de Riad va respondre la crisi de Jedda amb l’anunci d’un ambiciós pla valorat en més de 5.000 milions de dòlars per satisfer la demanda dels propers 21 anys i que preveu la construcció de preses, grans dipòsits per acumular reserves i moltes més plantes dessalinitzadores. El projecte estrella és la construcció l’any que ve de la major dessalinitzadora del món al nord de Jedda, amb capacitat per a potabilitzar a partir del sistema d’osmosi invertida 600 mil metres cúbics diaris. La planta s’inaugurarà el 2018.

Les plantes dessalinitzadores compten amb el greu inconvenient que són cares de mantenir, necessiten quantitats enormes d’energia per funcionar i, a més, perjudiquen l’ecosistema marí. Però continuen sent la millor resposta a la creixent demanda. En total, al Pròxim Orient hi ha el 70 per cent de les més de 14.000 plantes que existeixen a tot el món. La majoria són a l’Aràbia Saudita, que és el major productor mundial d’aigua dessalinitzada (la meitat de l’aigua que es consumeix en aquest país té l’origen en el mar i la resta prové d’aqüífers sobreexplotats).

Solucions urgents
La demanda regional creix un 6 per cent anual, cosa que fa preveure que caldrà una inversió de prop de 100.000 milions de dòlars per mantenir aquest sistema de purificació d’aigua en els propers 10 anys. Per això, de mica en mica s’alcen veus reclamant un canvi en la cultura de l’aigua que permeti trobar solucions més eficients i barates a llarg termini. El cap del Centre d’Investigacions del Golf (CIG), amb seu a Dubai, ha assenyalat que “la principal estratègia per l’ús sostenible de l’aigua és la protecció i la conservació dels recursos disponibles”.

Per la seva banda, algunes autoritats, com el ministre de l’Aigua dels Emirats, han reconegut que la manca d’aigua ja és el principal repte econòmic, social i mediambiental al que s’enfronta el món àrab. “El problema de l’aigua a la regió no és només un assumpte de medi ambient. Constitueix també un problema econòmic i de seguretat”, ha assegurat el polític.

Però, de moment, les recomanacions dels experts no arriben amb prou força a les oïdes dels poderosos, que semblen ignorar que si no es prenen mesures urgents, la natura no podrà suportar el ritme marcat pels interessos comercials. Per exemple, a l’emirat d’Abu Dhabi actualment es consumeix 26 vegades més aigua que la que ofereixen les seves fonts renovables.

El Programa de l’ONU pel Medi Ambient és un dels organismes que s’ha posat a treballar i ja monitoritza l’impacte ambiental d’aquesta tragèdia en les principals ciutats dels 22 països àrabs. Per la seva banda, els governs locals anuncien plans de conscienciació que tenen ben poc ressò social i programes de reducció del consum d’aigua que poden ser més o menys encertats, depenent del país.

A l’Aràbia Saudita, el govern ha reduït els subsidis als pagesos per mirar de retallar la producció agrícola, que s’emporta bona part del consum nacional d’aigua. Mentre que a Qatar, s’ha anunciat que s’instal·laran comptadors a les mesquites per controlar l’aigua que els fidels usen durant l’obligatori procés de purificació previ a les oracions.

Tanmateix, aquestes són solucions parcials i no es produirà un consum eficient de l’aigua fins que no es posi un límit al creixement urbanístic, i els consumidors assumeixin el cost real de la dessalinització i distribució d’aquest bé escàs. Per això, podem atrevir-nos a dir que no sembla que els governants siguin conscients que el món està immers en un compte enrere que ens porta a l’esgotament dels recursos i que, quan més esperin a reaccionar, més dràstiques hauran de ser les mesures que hauran de prendre per posar fre a un fenomen que, a hores d’ara, sembla irreversible.

Article publicat al setmanari El Temps

Autor: Jordi Llaonart

Les pel·lícules de les revoltes àrabs

Abans d’acabar l’any de les anomenades “revoltes àrabs”, he fet un recull de tres pel·lícules clàssiques que narren tres grans alçaments del poble àrab contra el poder colonial: francès a Algèria, italià a Líbia i turc a Aràbia.

(més…)

“Múltiples marits”, una paròdia saudita de la poligàmia

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic poligàmia Aràbia Saudita

Una dona saudita, cansada que el seu marit estigui més per la feina que per ella, decideix casar-se per segona vegada. Tot seguit, i com a conseqüència d’un tracte amb un amic, pren un tercer espòs. Poc després, la dona està tant avorrida dels tres marits saudites, que decideix casar-se per quarta vegada. Aquest cop amb un jove sirià que aporti a la llar i la vida conjugal una mica d’energia i d’exotisme.

La dona, no prou contenta amb els quatre esposos, un bon dia els anuncia que es casarà per cinquena vegada. Per a poder-ho fer, ha de desfer-se d’un dels marits. Proposa que els quatre s’ho juguin a sorts, i el que perd marxa.

(més…)

Transsexuals a l’Aràbia Saudita

Durant una època vaig dedicar-me a escriure reportatges des del golf Pèrsic sobre temes socials desvinculats de la religió, el terrorisme i el petroli. Un dels articles que va rebre més comentaris girava entorn la polèmica desfermada a l’Aràbia Saudita després de fer-se públic que cada cop són més les dones que se sotmeten a operacions de canvi de sexe.

A continuació transcric el text íntegre del reportatge.

(més…)