Arròs amb conill
Publicat el 6 de setembre de 2009 per ricardgarcia
Quan he sortit al pati a collir figues -de l’hort dels avis en queda
una magnífica figuera de coll de dama- m’ha sorprès la sentor de les
que ja començaven a agrejar al terra. Lluny de repel·lir-me, aquest
punt d’agre que hi havia en l’aire m’ha resultat tant proper que m’ha
agradat. De cop i volta, també he recuperat el record de les olors del
setembre quan era un nen de poble: l’aire espesseït…
una magnífica figuera de coll de dama- m’ha sorprès la sentor de les
que ja començaven a agrejar al terra. Lluny de repel·lir-me, aquest
punt d’agre que hi havia en l’aire m’ha resultat tant proper que m’ha
agradat. De cop i volta, també he recuperat el record de les olors del
setembre quan era un nen de poble: l’aire espesseït…
Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari
que fa pecar de gola, l’arròs amb conill. Munpare el feia molt bo. Ell feia l’arròs amb conill i el bacallà a la llauna. Aquí a Mallorca l’olor del most i de les bales de farratge omple el setembre. A Binissalem tot volta entorn el vermar i el vi aquests dies.