La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

El minimalisme a casa

Algú del meu en torn em va parlar un dia del minimalisme*, i em vaig posar a investigar. Vaig descobrir el bloc de The Minimalists, principalment, i temps més tard, Zen Habits i Becoming Minimalist. Aquestes persones prediquen que els trastos, les coses que tenim al nostre voltant ens despisten d’allò que realment volem (i a partir d’ací cadascú que s’apanye a pensar el que realment vol), ens aparten del que ens fa feliç. La primera part de quan un o una es fa minimalista és desfer-se de les coses que “sobren”: que ja no utilitzem, que fan nosa.

Des de fa un any m’he apuntat al carro del minimalisme i he disminuït la quantitat de coses que tinc a casa; m ‘he adonat de tot allò que en realitat no necessitem. No necessite 3 sets de llençols de matrimoni, perquè de llits de matrimoni només en tinc un, i amb 2 (un de recanvi) ja faig, i sobra. No necessite una espuma de cabells que només gaste una volta a l’any, ni cistells en forma de carabassa per a recollir caramels a Halloween. També vaig fer una profunda reavaluació de la meua roba: vaig donar-reciclar un percentatge molt alt de roba (més de la meitat). Res de guardar roba per a quan m’aprime: anem a ser realistes, a la quarantena em consideraré afortunada si mantinc la meua talla actual. El procés em va portar a considerar la quantitat de coses que ens comprem que no necessitem. I així, amb tota la casa. El procés m’ha portat un any, que no és fàcil buidar ta casa, i menys amb dos fills; perquè els xiquets i el minimalisme són difícils de casar (que no impossible, hi estic treballant).

Certament, el minimalisme porta a reflexions molt contraculturals: la de la barbaritat del consumisme, la de la quantitat ingent de joguets a què exposem els nostres fills, la nostra petjada al planeta Terra. No sé què passaria si ens fessem tots minimalistes -s’enfonsaria el sistema-.

Tanmateix, des que estic aplicant criteris minimalistes, em trobe més tranquil·la a casa. Tot està més buit i fa més fàcils moltes coses: relaxar-se, netejar, trobar coses, o tindre’n cura. (I gaste menys diners, perquè abans de comprar una cosa m’ho pense molt, molt, molt).

Ara que la vida de casa és un pèl més fàcil -i encara ho seria més si el meu home s’avinguera a ser minimalista, però no és faena meua convèncer-lo-, tinc fins i tot temps a plantejar-me què fer amb el temps que em sobra. Puc escriure posts com aquest, certament; però també tot un univers de temps lliure que se m’obri al davant.

* Els/Les arquitectes que entren al post, podeu continuar llegint, però no es tracta de cap post sobre minimalisme arquitectònic o artístic (tot i que la meua casa ideal sempre ha tingut una estètica minimalista/japonesa/mediterrània i és bioclimàtica, però no m’he connectat a l’ordinador per a parlar dels meus somnis sexuals arquitectònics). 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.