Gràcies

És per això que ara, mentre el sol dibuixa els contorns del xiprer a un racó d’aquesta tarda lluminosa de setembre, vull aprofitar per donar les gràcies a tothom qui desde fa un any, sigui com sigui, ha anat passant per aquest blog. Gràcies als qui heu fet una parada accidental, als qui hi heu entrat d’una manera esporàdica i als qui ho heu fet amb una certa asiduïtat. Gràcies, sobretot, als qui hi heu deixat la vostra empremta, tant si ho heu fet d’una manera pública (mjesus, F.Xavier Simarro, motte, norge, romanidemata, Martí, mariona, riallamorena,…) com si heu estat comentaristes Anònims (a vegades del tot desconeguts, a vegades ànimes intuïdes,…). Gràcies perquè, sovint, el ressò de la vostra presència m’ha ajudat a fer una altra passa en mig del desert de l’escriptura. És bo saber que hi ha algú a l’altra banda que s’ha interessat en algun moment per descobrir els missatges que suren a la deriva en aquesta mar cibernètica. Gràcies!
Cada cpo que obro la pagina, el primer cop d’ull, es per als ultims 30 comentaris, amb l’esperança de trobar els contorns del xiprers, com m’agradaria expressar-ma amb la teva facilitat, els teus poemes son com ungot d’aigua per una anima assedegada, la seva tendresa t’enbolcalla.
Quan estic sensa saber quin camí he de seguir, quan no se cap a on he de anar, tinc el recurs de les teves paraules, expressen uns sentiments que jo no se descriure.
Amb premi o sense ompliras sempre els mateixos espais buids, tindran el mateix valor.
Gracies Ricard, no deixis mai el bloc, avisa quan tinguis el llibre apunt.
Mariona