Fer-se companyia
Publicat el 28 de juny de 2010 per ricardgarcia
Hi ha dies que fer companyia a aquells a qui estimes no en vol de paraules. N’hi ha prou amb ser-hi a prop i amb la complicitat sàvia del silenci, sense preguntes, sense condicions… N’hi ha prou, sobretot, amb el tacte de les mirades i una música plaent que les acotxi.
Publicat dins de Cupressus sempervirens | Deixa un comentari
En una nit de tertúlies cridaneres i estúpides, aquesta cançó m’ha anat molt bé.
Per la música, i pel comentari.
Moltes, moltes gràcies per ser-hi sempre!
Maria
Una de les millors maneres que s’epressa l’estimació en temps difícils. Es traspua amor. És Bell.