De la lletjor

Encara sort del refugi de la
poesia o de la música que ens salven d’un entorn del tot mesquí i rònec. I ho
dic perquè, sense ni tan sols sortir al carrer, puc veure sovint com des de la
cabina d’alguns dels molts camions que entren i surten de la zona industrial
propera a casa, es llencen ampolles, llaunes i també bosses amb deixalles. Fa
temps que també s’han afegit a aquesta pràctica els conductors d’alguns cotxes
i, també, alguns vianants. Tot va començar quan després de la fira –a l’abril
ja en farà un any- ningú es va preocupar de recollir les deixalles que havien
quedat, però tampoc ningú va fer que, qui en fos responsable, fes la seva feina.

Com d’il·lús que vaig ser quan,
fa unes setmanes, vaig tenir una petita esperança al saber que tindria com a veïna
la Policia Local.
Vaig pensar que ara que segur que hi passarien les patrulles, potser si que se
n’adonarien de l’estat de la neteja pública i curosos com són amb les coses del poble i els seus veïns, cridarien
l’atenció a qui convingués. Però no, passen i tornen a passar sempre en una
mena d’èxtasi que els evita de veure coses tan terrenals. Què hi farem, potser és
que han estat cridats a més altes missions que s’escapen a la meva comprensió.

El cas és que des de fa mesos,
molts mesos, això és el que em trobo…

Aquesta entrada ha esta publicada en Castells de cartes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a De la lletjor

  1. Victòria diu:

    L’educació cívica fa que ens trobem tots més a gust. Però sovint comença a degradar-se en les petites coses. No veure la lletjor, no ser conscient que molestem a altri.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.