Silenci

Llegit a Claustre, XXVI Premi de Poesia Senyoriu d’Ausiàs March; (Edit. Tres i Quatre, col·lecció Poesia 3i4, núm. 131, València, 2007):

SILENCI

Quan pronuncie la paraula Silenci,
la destruesc.
(Wislawa Szymborska)

Pense el blanc subtil del Quadern
i de la solitud aprenc:
caminar el moll del silenci.

Muda, el dic amb els ulls
-tot silenci incita a la nuesa-,
despulle l’esquena de les hores,
els lòbuls de carn que…

Aquesta entrada ha esta publicada en Castells de cartes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Silenci

  1. Victòria diu:

    Na W. Szymborska ens diu coses d’avui i de sempre a les dones, ens mou. Record un poema en que ella parla amb una pedra…El poema que cites l’entenc com si fos meu. És un pensament , un pòsit que duim possat les dones…Ja sé que no és politicament correcte dir això, però ho dic ben tranquil:la…tu ja m’entens.

  2. Jes diu:

    Sóc un escriptor de contes i blocaire des de fa poc. Et convido a visitar el meu bloc Tens un racó dalt del món, a l’adreça http://jmtibau.blogspot.com. Faig comentaris, penjo fragments de contes i també proposo jocs literaris, amb premis inclosos. Anima’t a participar-hi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.