Silenci
Publicat el 13 de maig de 2007 per ricardgarcia
Llegit a Claustre, XXVI Premi de Poesia Senyoriu d’Ausiàs March; (Edit. Tres i Quatre, col·lecció Poesia 3i4, núm. 131, València, 2007):
SILENCI
Quan pronuncie la paraula Silenci,
la destruesc.
(Wislawa Szymborska)
Pense el blanc subtil del Quadern
i de la solitud aprenc:
caminar el moll del silenci.
Muda, el dic amb els ulls
-tot silenci incita a la nuesa-,
despulle l’esquena de les hores,
els lòbuls de carn que…
Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari
Na W. Szymborska ens diu coses d’avui i de sempre a les dones, ens mou. Record un poema en que ella parla amb una pedra…El poema que cites l’entenc com si fos meu. És un pensament , un pòsit que duim possat les dones…Ja sé que no és politicament correcte dir això, però ho dic ben tranquil:la…tu ja m’entens.
Sóc un escriptor de contes i blocaire des de fa poc. Et convido a visitar el meu bloc Tens un racó dalt del món, a l’adreça http://jmtibau.blogspot.com. Faig comentaris, penjo fragments de contes i també proposo jocs literaris, amb premis inclosos. Anima’t a participar-hi.