Vida gastada, 9
Publicat el 6 de gener de 2007 per ricardgarcia
Ara que ja han mort les tardes
i trencadissos com cargolins, els records
roseguen les flors de la memòria
i omplen els camins de baba,
només la vida possible et queda.
Ja ho saps, la que aquí et vol home
i t’empaita i et delata
mentre la terra es rovella
i colga somnis la fullaraca.
Ara que ja no serveix esperar
i l’únic que en tu hi ha és vida gastada.
Publicat dins de Els poemes de Els contorns... | Deixa un comentari