Sísif redimit

Es dilueix, només,
aquesta pesantor de l’ànima
en la llum d’uns llavis, els teus,
quan per dur-me a tu,
a l’aire del teu cos, em beses.
I em sé llavors més enllà de mi,
només llavors, sísif redimit.

Aquesta entrada ha esta publicada en Cupressus sempervirens. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Sísif redimit

  1. Marta diu:

    Pesantor, Sísif. Molt ben trobat.
    Però hi ha l’aire, la llegeuresa, i aleshores, redimit.
    Molt bonic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*