Bellesa secreta

Quan la setmana
passada vaig penjar l’apunt titulat Misèries, vaig dubtar entre el vídeo que hi
vaig posar i aquest d’ara amb en Toti Soler interpretant una peça del seu disc Vida secreta.  La primera vegada que
vaig poder sentir les peces d’aquest disc 
ja em va fer pensar en una de les coses que vaig voler que en quedés
constància a De secreta vida: la necessitat de despullar-nos de tant d’orgull
de ser homes per poder percebre el munt de bellesa secreta que flueix al nostre
voltant.

Doncs bé, si l’altre dia parlava de la necessitat de cercar refugi en
la bellesa, ara entendreu el perquè d’aquesta Vida secreta d’en Toti
Soler. La seva música, com el vol fràgil de la libèl·lula o la traça pausada d’un
cargolí, és plena de la bellesa nua que pobla el món quan encara els homes no l’hem
corromput. Com l’aire amarat de fonoll després d’haver plogut o el gest d’una mà
amiga que perfila una carícia… Tota la resta és mentida.

Aquesta entrada ha esta publicada en Cupressus sempervirens. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Bellesa secreta

  1. Victòria diu:

    el breu gest